300 nens del carrer flirtegen amb les drogues i la delinqüència a Catalunya

Les dades que van recollir els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana al llarg del 2018 fan aflorar una realitat incòmoda: els menors marroquins d’entre 13 i 18 anys són objecte de gairebé totes les detencions que les policies practiquen per furts entre els 13 i els 18 anys a Barcelona, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. Aquest balanç es va presentar a l’última junta de seguretat local, celebrada a finals d’octubre, i es va elaborar per esbrinar l’abast real del problema de seguretat que poden suposar els adolescents tutelats per la Generalitat que fan vida al carrer –coquetejant amb la petita delinqüència– perquè rebutgen el sistema de protecció que sí que aconsegueix integrar la immensa majoria dels menors estrangers no acompanyats, els ‘menas’.

Un informe recent de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), al qual també ha tingut accés aquest diari, conclou que un 19% dels 3.235 menors acollits –uns 600– mostren una "baixa convivència" als centres centres assignats i han consumit drogues –sobretot inhalen cola– i un 9% –uns 300– ja han tingut problemes amb la justícia, gairebé sempre per furts, robatoris o resistència a l’autoritat.

Els nens del Raval

El 26 de setembre aquest diari va publicar un reportatge sobre una vintena d’aquests menors que inhalaven cola als jardins de Sant Pau al barri del Raval. Aquella informació apareix citada en un ofici que el 20 de desembre passat la DGAIA va enviar a la Fiscalia. Incloïa també les conclusions d’un informe de l’Ajuntament de Barcelona, que quantificava en 22 els nens marroquins que es reuneixen cada tarda a aquesta plaça de Ciutat Vella per consumir goma d’enganxar, i elevava a 54 el total de menors, en situació alarmant, que dormien al ras a Barcelona el 2018. Un dia més tard, el 21 de desembre, la fiscalia va encarregar als Mossos intervenir diàriament als jardins i traslladar els menors a la seu de la DGAIA per resituar-los en centres d’acolliment. Fonts policials criden l’atenció sobre la dificultat de complir amb aquesta instrucció si els nois es neguen a ser traslladats. “Si no volen venir, ¿podem obligar-los?”, es pregunten. La qüestió apunta al cor de la crisi dels anomenats ‘menas refractaris’, el grup minoritari que renega del sistema d’acollida català. 

Al llarg d’aquest any, el drama era la falta d’espais per acollir els joves nouvinguts. Després d’obrir 2.500 places d’emergència, el desafiament el plantegen els qui s’escapen.

Fugida autodestructiva

"Han vingut fins aquí sols, són molt autònoms, els costa acceptar l’autoritat", recalca el vicepresident del Col·legi d’Educadors Socials, Lluís Vila, que apunta que el mercat laboral i la llei d’estrangeria –que no els permet treballar fins als 18 anys– tampoc hi ajuden. “Han fet un trajecte duríssim fins aquí per disfrutar de la vida occidental i el fet d’esbrinar que no serà ni ràpid ni fàcil dispara la seva fugida cap a una vida al carrer i el diner fàcil», prossegueix Vila. Només així aconsegueixen alguns 'èxits’, que difonen a les xarxes socials vestint un xandall car o unes vambes de marca. “És la seva forma de dir als seus pares que no han fracassat”. Però també és el carburant per a l’‘efecte crida’, que atrau altres nois a Barcelona.

Un altre factor determinant és la saturació dels centres d’acolliment, la falta d’educadors socials i l’elevada rotació dels menors pels diferents equipaments de la DGAIA. “Perquè creguin en tu necessites que t’acceptin com un referent. Ens falta temps", explica la Loli Rodríguez, responsable de la Fundació IDEA, que gestiona diversos centres tutelats. “Fem de vigilants, no d’educadors”, lamenta Vila.

“Alguns joves han desenvolupat un trastorn de la personalitat límit. Drogar-se i robar són maneres d’autolesionar-se per alleujar la seva gran frustració”, assenyala Rodríguez. Segons ella, l’única solució és ingressar-los en centres terapèutics o CREI (centres educatius amb llibertat restringida). Però actualment resulta "impossible" aconseguir places. 

Una prioritat policial 

Mentre la Generalitat, tutora legal dels menors, prova de resoldre la crisi, els adolescents consumeixen cola, que té conseqüències devastadores per a un cervell infantil, i s’han convertit en un problema de seguretat ciutadana. “Perquè dels furts aviat passen als robatoris amb violència”, remarquen fonts policials, que també admeten sense embuts que s’han convertit en una “prioritat” per als Mossos.

Quatre mesos després del reportatge d’aquest diari, segueixen on eren. Durant la nit del 3 al 4 de gener, una quinzena descansaven als bancs una vegada els accessos principals del recinte, ells l’han batejat com “el parc verd”, ja estaven tancats. Inhalaven compulsivament els vapors tòxics de la cola o del dissolvent –en bosses de plàstic o mitjons– per no tenir “por, gana o fred”, segons els educadors. La intoxicació va aflorar en algunes actituds agressives, com baralles o llançaments de pedres. Cap a la una de la matinada, el col·lectiu de Sant Pau es va desplaçar fins a Montjuïc, on van arribar carregant somiers i fustes per reconstruir el campament que els han desmantellat recentment, després de ser publicada la seva existència per aquest diari.

Dormir a Monjtuïc, robar al Port Olímpic 

Notícies relacionades

Ousama, 'mena' de 12 anys: «Al carrer em busco la vida»

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Al barri del Poble-sec, i en concret a la zona més pròxima a la muntanya, on es van assentar amb fustes i matalassos, els comerciants estan denunciant el seu assetjament. La Helen, una dona filipina de 62 anys que en porta més de 30 a una botiga del carrer de Vila i Vilà, explica que la ‘visiten’ contínuament. “Entren, agafen el que volen i se’n van corrent”, relata. En dues ocasions, mentre forcejaven van tirar a terra la Helen, que s’ha acostumat a atendre els clients amb la porta de l’establiment tancada si està sola. “Si no poden entrar, me l’omplen d’escopinades”. Segons fonts policials, no obstant, els delictes més greus els cometen al districte de Sant Martí, sobretot a la zona de lleure del Port Olímpic, robant turistes ebris. Els Mossos van activar el 28 de desembre passat un dispositiu conjunt d’aquest districte i el de Ciutat Vella per provar de contenir l’onada de furts i estrebades que s’han detectat tant en aquest lloc com al barri del Poblenou i a Diagonal Mar. Per la seva part, la DGAIA treballa en el desenvolupament d’un pla pilot per identificar-los i assistir-los en matèria d’alimentació, atenció psicològica i sanitària a la capital catalana. 

Els Mossos observen amb preocupació la realitat de França, un país que va començar a rebre ones de menors desemparats en xifres proporcionalment semblants que afronta en el futur Catalunya. La mala adaptació d’un gran nombre d’ells ha acabat provocant en aquest país l’existència d’una bossa no menyspreable de joves desarrelats, drogodependents i condemnats a la delinqüència que, en alguns casos, són preses fàcils de les xarxes de captació del terrorisme gihadista. El repte que afronta la Generalitat, responsable de tots ells, és gegantí. França indica que si no es troba la manera d’integrar-los, es converteixen en un problema de seguretat cada vegada més gran.