Ousama, 'mena' de 12 anys: «Al carrer em busco la vida»

Es diu Ousama Habali i diu tenir 12 anys. Ho aparenta per la seva estatura, que no supera el metre i mig. Porta un anorac de color gris molt brut. Les taques de menjar es barregen amb rastres de terra. Sota el braç esquerre la seva jaqueta està descosida, i té un buit per on se li cola el fred. Vesteix uns pantalons negres de xandall i unes xancletes de piscina. No porta mitjons. Té els peus gelats i les ungles brutes. Menja un xupa-xup. A les tres de la tarda passeja per la muntanya de Montjuïc, a prop del parc de bombers i de la Ronda Litoral, amb dos amics més. Es nota que és el més petit. La veu el delata, és més aguda.

Ell és el gran de quatre germans. Als 10 anys va decidir anar-se’n de casa, a Rabat, en direcció a Espanya, per "buscar-se la vida". Després de diversos dies dormint al port de Tànger, es va colar sota el motor d’un autobús. Així va arribar a la costa gaditana. La policia el va traslladar a un centre de menors a la Línea de la Concepción. “Érem molts nois, i no fèiem res durant el dia”. Per això es va escapar i se’n va anar a Marbella. Després, Màlaga, Madrid i Catalunya. Ha passat per una desena de centres de menors. L’últim, a Tarragona. Recorda que un educador li va tenyir els cabells de color ros. Encara n’hi queda algun rastre entre els flocs. Però al final va acabar fugint. “Quan et barallaves amb algú o prenies cola, et posaven un gomet negre. I això significava que no podies sortir en uns dies. A mi això no m’agrada”.

Diu que fa cinc mesos que vagareja per Barcelona. "Has d’estar uns dies al centre. Et dutxes, et donen roba, menges, i després surts a guanyar-te la vida". Tenir diners, comprar-te un xandall i penjar la foto al Facebook. Que ho vegi el teu pare, et posi un ‘like’ i demostrar-li que no has fracassat. En el seu cas, el seu pare li comenta les fotos que puja. A totes se'l veu ben vestit i feliç. Segons ell, al dia aconsegueix 5 o 10 euros. ¿Robant? “No, jo no robo”. I calla. Aparta la mirada i es gira cap al mar. “No t’ho vull explicar, no m’ho preguntis més”. Al cap d’unes hores aclareix que treballa en “uns pisos”. I acaba dient que pinta parets a Manresa. “No m’ho tornis a preguntar”.

Fugida

Durant el dia vagareja pel Raval, el Poble-sec, la Barceloneta i Montjuïc. “Dormim a la muntanya. Aquesta nit la policia ens ha desmuntat el campament”. Segons la seva versió, la desena llarga de nois menors d’edat amb qui conviu han sigut traslladats a una oficina de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, on els han assignat un centre d’acolliment. “Ens hem escapat tots abans que ens vinguin a buscar”. A hores diferents. I ara esperen, sota la muntanya, mentre arriba la resta del grup.

Les ulleres el delaten. I també les ferides i cicatrius que se li veuen a les mans i les galtes. “De vegades ens barallem”. A terra hi ha una bossa de plàstic amb cola blanca, ara ja seca. “Sí. Alguns prenen cola, però jo no”.

A les deu de la nit Ousama és al "parc verd", a Sant Pau del Camp, al Raval. Ha canviat d’abric. Porta dues dessuadores, molt netes. Semblen noves. També té mitjons, amb les mateixes xancletes. A la mà amaga un tercer mitjó. Està xop amb dissolvent. La mirada ja és una altra, més absent. I es balanceja.

Crits i baralla

Notícies relacionades

300 nens del carrer flirtegen amb les drogues i la delinqüència a Catalunya

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

L’acompanyen uns altres 15 adolescents marroquins. La majoria respiren dins de bosses amb cola. Tots diuen ser menors d’edat i vesteixen roba de marca. Fins i tot hi ha qui escolta música amb auriculars cars. De sobte, se senten quatre crits i comença una baralla. A mesura que avança la nit van arribant més nois i el consum va en augment. El parc està tancat però ells s’hi colen passant per entre uns barrots que han trencat.

De sobte, l’Ousama decideix que, vist això, potser no era tan mala idea tornar al centre de menors. “No vull anar a la comissària, vull anar a la DGAIA”. L’edifici de la Generalitat, a aquelles hores de la nit, està tancat. L’alternativa és anar a la comissaria dels Mossos de Ciutat Vella, a menys de 10 metres. Un agent de la policia l’informa del procediment. “Al matí t’acompanyarem a la DGAIA i et diran a quin centre vas”. I llavors, desapareix. Es fon entre la gent al carrer Nou de la Rambla, en direcció a Montjuïc. La resta de nois continuen vagant pel parc. De matinada se’ls veu pel Poble Sec. Amb l’ajuda de diversos contenidors d’escombraries recullen pals de fusta, somiers i fins i tot algun matalàs. Van cap a la muntanya a refer el campament. Entre ells hi ha l’Ousama.