Així regulen el 'top manta' Madrid, València i Sevilla

La presència massiva de venedors ambulants estenent les seves mantes en el centre de Barcelona durant aquest Nadal contrasta amb la imatge vista en altres capitals espanyoles, tan turístiques i amb tanta activitat comercial com la catalana. En la majoria d’elles (també a la capital catalana), el fenomen 'top manta' s’està abordant des del vessant social, buscant alternatives per als joves venedors, però és indubtable que la forta pressió policial ha resultat del tot dissuasiva.

Hem analitzat com Madrid, València i Sevilla aborden la situació.

Carmena evita que hi hagi mantes a les voreres del Madrid Central

L’alcaldessa Manuela Carmena ha posat fi aquest Nadal a la seva ambigua posició davant els manters. Amb un desplegament de la policia municipal sense precedents ha aconseguit foragitar aquest tipus de venda ambulant del cor de la capital d’Espanya, aquest Madrid Central restringit al trànsit, durant totes les festes de Nadal.

La incògnita és què passarà a partir d’aquest dimarts. A l’acabament de les festes finalitza el dispositiu especial. Al cap i a la fi no se n’havien anat tan lluny. Han continuat acampats a l’estació d’Atocha i les seves proximitats i a la nit ocupaven la Puerta del Sol, quan la vigilància es relaxava.

Un ajuntament que fins ara s’havia mostrat relativament tolerant amb aquesta activitat il·legal (mai tant com el de Barcelona) va sorprendre el mes de novembre amb una insòlita imatge: la vicealcaldessa Marta Higueras posant al costat d’un cartell on s’advertia que "si compres falsificacions, l’aventura sempre acaba malament". Al costat, una sabatilla d’esports estava a punt de ser engolida per una criatura a l’estil del monstre del llac Ness.

Era un dels elements de la campanya publicitària municipal contra els manters, llançada amb el recolzament de totes les associacions de comerciants i empresaris. En realitat, el que va acabar malament va ser la campanya publicitària per si mateix. L’al·legoria marina no era gaire afortunada. Els manters es van encebar en especial contra un altre dels dissenys en el qual el protagonista era una bossa que quedava atrapada pels tentacles d’un pop pintat completament de negre, que emergia també del mar.

El Sindicat de Manters de Madrid va qualificar de "racista" el disseny i va acusar l’ajuntament de criminalitzar la seva activitat. "Cal ser molt miserables per treure el mar, on moren els nostres germans com a conseqüència de les polítiques migratòries de l’estat espanyol", van acusar, considerant que el pop, "el color negre del qual no és casual", al·ludia a "unes xarxes de màfia que no existeixen".

Poc després que diversos activistes ‘promanta’ rebentessin un acte en què participava la portaveu municipal, Rita Maestre, es va acabar la campanya. "Després d’escoltar les demandes de la ciutadania" es va optar per fer marxa enrere per no ofendre" els manters, van assenyalar els responsables municipals. Algunes de les associacions de defensa de la marca que al principi s’havien mostrat molt agraïdes amb l’ajuntament, van qualificar la decisió de "lamentable".

Però la part decisiva de la campanya, el desplegament d’efectius de la policia municipal va seguir endavant i ha demostrat la seva efectivitat. Per a aquesta campanya s’han destinat en exclusiva els 139 nous agents tot just sortits de l’acadèmia, i així han reforçat el mig miler que habitualment patrullen pel centre.

Carmena ha volgut evitar tant sí com no que la nova Gran Via, amb les voreres acabades d’ampliar acabés presa per les mantes, donant la raó a l’oposició que, contrària a la reforma, va arribar a acusar l’alcaldessa de canviar aquesta emblemàtica artèria perquè hi cabessin més manters. També ho ha fet en la recta final d’un mandat en què actua fent cas omís dels membres més radicals del seu equip, integrats a l’agrupació Ahora Madrid, que durant el mandat han aconseguit evitar actuacions més contundents contra una venda il·legal que té els comerciants del centre en peu de guerra.

València encarrila els manters cap als mercats perifèrics

"Ha sigut el millor any dels últims, sens dubte". Julia Martínez, gerent de l’associació de comerços del centre de València ho té clar. Als carrers més comercials de la capital valenciana no hi ha hagut manters aquest Nadal. "Cada any demanem un pla de xoc a l’administració i aquest any l’han complert al peu de la lletra. No n’hi ha hagut cap, ha sigut excepcional", diu la gerent, que explica que abans de les festes hi va haver una reunió per coordinar aquesta actuació amb la Policia Local i la Nacional.

Però els manters no han desaparegut, tot i que tampoc han augmentat de nombre en aquestes dates susceptibles de fer-ho, sinó que s’han traslladat i ho han fet principalment als mercats ambulants municipals ambulants dels barris perifèrics. De fet, en alguns han aparegut per primera vegada.

Aquest moviment seria una primera plasmació de la idea que té l’Ajuntament per encarrilar la situació. El mes d’octubre passat es va aprovar un Pla d’Immigració a desenvolupar en tres anys que aposta per facilitar que aquests venedors entrin en el sistema mitjançant una cooperativa. S’estudia l’opció de crear un lloc propi per a les seves vendes i donar-los un espai als mercats municipals, en els ambulants o mercats ambulants però també en alguns dels ensostrats que obren diàriament, expliquen des de la regidoria de migracions. Això sí, haurien de pagar unes taxes (pot ser que adaptades a la seva situació) i comprometre’s a no vendre falsificacions, un dels punts més conflictius.

"Cal lluitar contra qui fabrica aquests objectes i qui els posa al país", apunta Mor Diagne, portaveu de l’Associació de Senegalesos a la ciutat. Ell va arribar en ‘cayuco’ a Tenerife fa 11 anys i assegura que la solució dels mercats municipals i l’espai propi pot ser una sortida però que el problema de fons és un altre. "El que cal fer és ajudar-los a aconseguir els papers, el permís de treball o fins i tot a aprendre espanyol i després que puguin treballar del que necessiti el país. Perquè molts són joves i no són venedors i ningú vol que estiguin corrent un dia aquí i un altre allà", assenyala. Coincideix Martínez, que remarca la necessitat d’"ajudar-los que trobin un mitjà de vida i no convertir-los en delinqüents venent falsificacions".

Malgrat haver sigut unes festes de Nadal tranquil·les, un incident va fer un intent d’amargar-les a la meitat. El dia 2 de gener una patrulla de la Policia Local va realitzar una intervenció contra uns manters al districte Marítim. Tot va passar quan un agent va trepitjar la manta per evitar que el venedor la recollís i fugís. Segons els sindicats policials (i apunten que així està gravat), a l’intentar emportar-se-la per força, el manter va perdre l’equilibri i es va colpejar amb un altre. Segons els venedors l’agent hauria colpejat el manter, la qual cosa va fer que alguns dels seus companys es desplacessin fins al centre de la ciutat, per provar d’accedir a la guàrdia, parlar amb algun responsable i identificar el presumpte agressor. No ho van aconseguir i la tensió es va diluir sense que consti cap investigació oberta.

El comerç de Sevilla denuncia que la manta minva el 35% d’ingressos

A plena llum del dia, als voltants d’un conegut centre comercial, amb prou feines es pot caminar per la vorera. L’aglomeració de vianants ha d’esquivar les desenes de mantes tirades a terra oferint des de dvd fins a roba, passant per accessoris o calçat. Tots falsificats. Quinze anys després de la seva aparició, els establiments de Sevilla denuncien que el 'top manta' és un problema endèmic que els minva els seus ingressos entre un 20% i un 35%, segons un estudi de l’associació provincial de comerciants Aprocom. I tot i que l’ajuntament vigila i acudeix cada vegada que se’ls truca, "no s’ha aconseguit erradicar de forma definitiva".

Qui parla és Tomás González, president d’Aprocom, que no dubta a reclamar mà dura contra un problema que fins ara només s’apedaça "per la falta d’una voluntat política ferma". L’escena del centre comercial, on els manters s’alternen amb alguns venedors ambulants amb llicència, es repeteix en altres artèries de gran afluència de la ciutat, ja sigui en els cèntrics carrer Tetuán o l’avinguda de la Constitución o en barris com Triana i Nervión, "donant imatge als turistes que això és un mercat, sense comerç organitzat," retreu. “L’ajuntament està pendent, i quan veuen els agents, els manters surten corrent", ressenya González. Fa uns anys, fins i tot hi havia agents de paisà que els confiscaven la mercaderia i els vehicles amb què la carregaven, però aquests acaben acumulant pols perquè els amos no apareixien per reclamar-la i delatar-se. 

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

"No es pot posar un policia a cada carrer", lamenta el portaveu dels comerciants, "i a més, els manters ja tenen agafats els horaris, i aprofiten el canvi de torn per apoderar-se de la cantonada". González assenyala que més enllà de la venda de falsificacions, es tracta d’un problema de seguretat: ocupen el carrer i el fan impracticable, i venen aliments sense cap control. "Si hi hagués una voluntat ferma, el problema s’acaba", diu, proposant mesures sancionadores més elevades i fins i tot prendre exemple de París, on la Policia va arribar a multar els clients d’aquest tipus de comerç il·legal. 

En l’altre costat de la balança es troben els senegalesos, nacionalitat majoritària entre els manters, que troben en aquesta fórmula l’única via per començar a aconseguir uns ingressos. "A Sevilla no hi ha feina, i si ets negre i immigrant, tens totes les paperetes de no aconseguir-ne", ironitza Carlos Serrano, del col·lectiu Oficina de Drets Socials. La seva associació està orientant els manters per organitzar-se en col·lectiu i poder defensar millor els seus drets, i rebutja que, com apunten des d’Aprocom, es tracti d’un negoci en mans de màfies. "Entre ells té molta importància la xarxa social que teixeixen, els seus contactes, i quan arriba algú nou, li indiquen on comprar la mercaderia i fins i tot entre alguns l’ajuden anticipant-li una petita quantitat perquè pugui comprar un carregament", explica, "no són màfies, sinó xarxes de recolzament mutu per necessitat de supervivència".