El 90% dels metges admeten que porten a terme proves diagnòstiques de dubtosa utilitat

Un estudi pioner sobre l’anomenada medicina defensiva, que consisteix en l’ocupació de mètodes diagnòstics i terapèutics amb una finalitat principal que no és el benestar del pacient, sinó evitar que el facultatiu sigui demandat, conclou que un 88,7% dels doctors d’urgències admeten que l’amenaça d’una possible denúncia condiciona la seva feina i per això, gairebé el 90% (el 89,8%) reconeixen que es prescriuen més proves de les necessàries davant de la por de les possibles reclamacions.

Es tracta d’exploracions sanitàries de dubtosa utilitat i que, segons va alertar aquest dimarts l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), la societat espanyola de salut pública SEPAS i la societat de medicina d’urgències i emergències SEMES, autores de la investigació, poden posar en riscel malalt, ja que no totes les proves són innòcues.

A més, el 63% dels doctors consultats reconeixen que allarga de manera innecessària els temps d’estada a urgències, fet que no sempre contribueix al benestar del pacient i, a més, col·lapsa, juntament amb l’abús de les proves diagnòstiques, els serveis sanitaris. 

La societat espanyola, que està "molt medicalitzada", manté la creença que "més és millor i en atenció sanitària no sempre és així, hi ha risc de danys i no necessàriament es millora la salut", va afirmar Beatriz González, representant de SEPAS. "Més no és millor i, fins i tot, pot ser pitjor", va afegir Andreu Segura, coordinador de l’estudi, que va argumentar que la dita "més val prevenir que curar", si incumbeix al metge, que prova d’evitar possibles reclamacions, "no és acceptable moralment perquè anteposa el seu propi interès al primari, que hauria de ser el benefici del pacient". Segons la seva opinió, el desig del facultatiu és "comprensible, fins i tot legítim", però planteja un problema deontològic, a més de "recarregar els serveis i prolongar la llista d’espera de les proves diagnòstiques". 

La percepció dels metges disminueix, no obstant, quan se’ls pregunta sobre la seva pròpia pràctica professional i no sobre la dels seus companys. Tot i això, fins a un 62,4% dels enquestats van reconèixer que fan proves diagnòstiques de les quals podrien prescindir. 

Notícies relacionades

Les proves mèdiques innecessàries disminuirien si hi hagués especialistes en urgències

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

Els facultatius lamenten, a més, la falta de suport davant un conflicte legal per part de les estructures hospitalàries, cosa que contrasta amb un suport dels metges del servei. 

I fins a un 86% dels metges assenyalen que no es tenen els coneixements medicolegals suficients per afrontar aquest tipus de situacions.