Radiografia de l'odi: neonazis que ataquen immigrants, gitanos i gais

L’immigrant musulmà que arriba a Espanya en pastera, els gitanos, els homosexuals i les persones sense llar són, per aquest ordre, els col·lectius més vulnerables als delictes d’odi, difosos principalment per xarxes d’ideologia neonazi, que són ja una amenaça al nostre país.

Aquesta és la radiografia que traça el fiscal delegat per a delictes d’odi i contra la discriminació, Alfonso Aya, sobre quins són els grups o minories més atacats a les xarxes, on cada vegada més hi ha un major nombre de grups organitzats que constitueixen un veritable risc cap aquests col·lectius.

Especialment els neonazis, que ja són “una amenaça a Espanya”. Aya adverteix en una entrevista amb Efe del “renaixement” d’aquests grups que fomenten el racisme il’odi amb un número creixent de simpatitzants a través de les xarxes, que són fetes servir també per coordinar les seves reunions i actuacions, i guanyar més adeptes. “No són cosa de les pel·lícules, sinó que són reals”, afirma.

Els seus atacs van dirigits contra els immigrants musulmans que arriben a Espanya en pastera (que són els més desprotegits socialment) seguits de gitanos, homosexuals i persones sense llar, moltes de les quals s’enfronten al mateix problema: “Hi ha por i desconfiança de denunciar”, assegura el fiscal.

Desconeixement

“El que dorm alcaixer sap que això és la seva vida i corre aquest risc;l’emigrant no coneix els seus drets, no sap on denunciar-ho i desconfia de les autoritats”, assegura Aya, i recorda que “hi ha homosexuals a l’hospital que encara demanen que no revelin que els han pegat per motius de la seva sexualitat”.

Aquestes agressions són el resultat del’auge de comentaris xenòfobs i racistes a les xarxes, on una vegada llançat un missatge ja no es pot parar, perquè “el que abans es deia al bar, ara es diu a Twitter i això és un perill” davant de la seva expansió.

Però Aya diferencia entre “reaccions viscerals” davant d’un atemptat dels missatges reiterats de grups organitzats, “no perquè pegaran fulanito, sinó perquè incrementa l’odi de determinada gent cap aquestes persones i els està posant en perill”, és a dir, s’està incitant a l’odi contra un col·lectiu.

Aya no veu, per cert, un increment dels delictes per part de menors, però alerta que “o els formem bé o en el futur serà molt pitjor”; tampoc aprecia que hi hagi excessius personatges públics investigats, el que ocorre és que les seves denúncies es coneixen de seguida.

De fet, la majoria de procediments contra ells són per altres delictes com a ultratge a la bandera, contra els sentiments religiosos o injúries al rei, si bé al final les acusacions proven de colar el delicte d’odi com un “pla B” en cas que no surti el principal, cosa que podria banalitzar aquesta figura.

Delicte d’odi

“Si diem que tot és delicte d’odi llavors no existirà, no tindrà sentit”, assevera el fiscal, per a qui “unes injúries al Rei o cremar el retrat no és un delicte d’odi, perquè no posa en perill la Constitució i no ataca un col·lectiu en concret”.

D’aquesta llista, reconeix que el va xocar el tema dels titellaires.  “Em va estranyar que obrissin un procediment penal i que entressin a la presó quan va quedar en res”, afegeix. També li va cridar l’atenció l’assumpte de la ‘drag queen’que es va vestir de la Verge al Carnaval de Las Palmas, que va acabar en arxiu després d’un any d’instrucció, malgrat que la Fiscalia mai va veure delicte.

Més casos. Tampoc veu delicte d’odi en el cas de l’actor Willy Toledo, com així es va reclamar, ni en les activistes de Femen que van pujar amb el tors nu a l’altar major de la catedral de l’Almudena de Madrid (malgrat que la Fiscalia ho va entendre així) perquè “no estan atacant a una minoria, estaran en tot cas atacant uns sentiments que són molt dignes de protecció”.

El que ocorre és que “al judicialitzar un tema el que es fa és donar publicitat, que és buscat d’alguna manera pel mateix autor”, com per exemple amb el polèmic autobús de l’organització ultracatòlica HazteOír, que si no hagués arribat als tribunals, ningú s’hagués assabentat de la seva existència.

Llibertat d’expressió

En tots aquests assumptes s’aborda l’etern debat de la llibertat d’expressió. ¿On és el límit? Per a Aya “és que tothom té dret a criticar però ningú té dret a posar en perill les altres persones ni a atacar-les”.

“Una cosa és la crítica acerba, esquerpa, una altra cosal’insult i una altra la incitació a l’odi envers l’insultat”, explica el fiscal, que advoca per rebaixar la tensió “perquè el políticament incorrecte no és només acceptable sinó que a més és molt saludable”.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Per tancar el debat, la Fiscalia General de l’Estat treballa en una circular preceptiva amb unes pautes d’actuació per als fiscals, a l’espera de veure si es produeixen moviments legislatius.

Aya proposa el següent: incloure l’aporofòbia,  rebaixar les penes de presó i aplicar-la només en els supòsits més greus ja que en el dia d’avui moltes condemnes són “excessives”, i substituir les penes privatives de llibertat per a la resta de casos per multes, com ja passa a Europa.