Nens obligats a veure el presumpte pederasta

La demanda presentada davant de l’Eurocambra inclou cinc relats de casos de vuit nens i nenes que suposadament han patit abusos sexuals o maltractament per part del seu pare. Les associacions que han impulsat la iniciativa afirmen que “són paradigmàtics, ja que mostren un patró de comportament de la justícia espanyola” i permeten observar “com es contempla l’interès” del menor, de quina manera es fan les avaluacions forenses i com s’investiga.

La Cristina, de 10 anys, era víctima d’abusos sexuals des dels cinc anys. No volia veure el seu progenitor, però es va veure "obligada" a complir el règim de visites. Una psicòloga va constatar que el seu relat era veraç, però un equip forense del jutjat, en una única sessió, va concloure que l’explicació de la menor no aportava prou dades, introduint la idea d’una suposada "cristal·lització en la memòria de fets abusius". D’aquesta manera, es proposava la idea de la inducció materna en un relat fals d’abús sexual. No es va tenir en consideració l’opinió de la nena i l’equip tècnic del punt de trobada la van arribar a qualificar de mentidera.

Por i pànic al pare  

En un altre cas de presumptes maltractaments per part del seu pare a dos germans, la María i el Luis, de 10 i 7 anys, el jutjat va escoltar el nen un any després de la presentació de la denúncia. Als passadissos, a més, el noi va topar amb el seu progenitor, “i es va desencadenar una reacció de pànic”. La interlocutòria d’arxiu determina que no es pot considerar que es cometés delicte perquè algunes lesions greus es van produir de “manera accidental” i que en la resta de les ocasions es van tractar de simples “bufetades”. De forma gairebé immediata, el progenitor va emprendre accions per aconseguir la custòdia dels menors. La mare ha estat encausada perquè, davant de les lesions que presentaven els seus fills, no els va portar a les visites amb el pare.

L’Eva és una adolescent de 14 anys. Convivia amb el pare per acord dels dos progenitors. Al cap d’un temps, la noia va confessar a la seva mare les seves pors respecte a l’home. Va explicar que la insultava i la colpejava, i va demanar anar-se’n a viure amb ella. La dona va anar a la Guàrdia Civil i ho va denunciar. De forma paral·lela, en un altre procés civil es van establir noves mesures. Però un dia, quan l’Eva anava passejant amb una amiga, es va trobar amb el seu pare. Perseguida a la carrera i agafada pels cabells, va ser introduïda per força al vehicle que conduïa el progenitor. L’amiga ho va declarar tot en el judici, però la noia, que va anar al jutjat acompanyada per l’home, ho va negar. Ningú va avaluar si havien existit amenaces o coaccions.

Internats en un centre

El David i l’Alejandro són dos germans de 15 i 17 anys. Quan es va presentar la demanda feia cinc anys que estaven interns en un centre de menors perquè no volien viure amb el pare. Tots dos van ser testimonis de la violència exercida contra la seva mare i, segons la seva versió, ells també van rebre maltractament físic i tracte vexatori per part del progenitor. Una psicòloga del servei públic va arribar a emetre un informe advertint del risc que anessin a viure amb ell. Malgrat això, un jutjat va establir la custòdia del pare basant-se en el fet que la negativa a conviure amb ell es devia a la influència materna. Donada l’edat dels nois, la mesura va ser impossible d’executar i van acabar en un centre. La queixa recull un altre cas d’abusos sexuals on van ser denegades "sense motivació" les proves sol·licitades.

La demanda no ho recull expressament, però sí que s’ha tingut en compte el cas de la Blanca (nom fictici), publicat l’abril del 2017 per EL PERIÓDICO. La seva filla tenia 3 anys quan una pediatra li va preguntar què li havia fet el seu pare, davant la sospita que hagués abusat d’ella. “Em va empènyer, pegar-me... tocar-me la vulva, aixafar-me el cap, els ulls, les mans, els dits, el nas, les cames, els peus”. “I això de tocar-te la vulva, ¿quan ho fa?”, va continuar la doctora. "Quan jo li rasco el 'penis'", va respondre la nena. ¿I quan és això? “Quan em fico a la banyera”.  La trobada va ser gravada el maig del 2016. 

Notícies relacionades

Europa investiga si Espanya vulnera els drets del menor en casos d'abusos

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Mentre un jutjat penal va arxivar el cas, una jutge de família va acordar, en una resolució pionera, la suspensió de les visites de la menor i del seu germà petit amb el progenitor. La resolució desacreditava per "falta de coherència" el dictamen de la unitat de serveis de detecció d’abusos de l’Hospital Sant Joan de Déu. Una pediatra i una psicòloga van concloure que la mare, que mai va ser visitada, podria haver influït en el discurs de la petita. La Blanca ha rebut fa uns dies un fort revés. L’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs de la seva exparella i ha de portar els seus dos fills al punt de trobada i un d’ells al pediatre per “desbloquejar-lo”. 

Aquest diari, l’octubre del 2018, va explicar un altre cas, el de la Montse, una dona a la qual s’ha retirat la custòdia de la seva filla després de denunciar presumptes abusos per part del pare. Sense proves, es va determinar que la dona tenia “preocupació mòrbida”.