Europa investiga si Espanya vulnera els drets del menor en casos d'abusos

El Parlament Europeu està investigant si Espanya garanteix els drets dels menors que denuncien haver patit abusos sexuals o maltractaments en l’àmbit familiar i la possible vulneració del marc normatiu de la UE. La demanda va ser presentada per una sèrie de col·lectius i va ser tramitada fa uns tres anys per l’eurodiputada gallega Lidia Senra, del Grup de l’Esquerra Unitària Europea. La comissió de peticions del’Eurocambra  va informar l’octubre del 2016 que s’havia observat "una possible aplicació indeguda de l’interès del nen com una consideració primordial". Des d’aleshores l’assumpte està encallat. Les denunciants afirmen que el Govern espanyol no ha presentat les seves al·legacions. Senra ha sol·licitat ara a les autoritats europees que l’informin sobre l’estat en què es troben les indagacions. 

La comissió de peticions del Parlament Europeu apunta la possible aplicació indeguda de tres qüestions primordials per a l’interès del menor que denuncia haver patit abusos sexuals o maltractaments. En primer lloc, destaca l’ús generalitzat del denominat síndrome d’alineació parental (una hipotètica manipulació del nen per part de la mare en contra del pare). Aquesta presumpta patologia no està avalada per la comunitat científica internacional, ni per cap organisme sanitari. Amb aquest argument s’anul·la el principal testimoni: el del nen víctima del tracte vexatori.

El Consell General del Poder Judicial ha instat els jutges que no l’utilitzin perquè es culpa les dones de les "pors o angoixes raonables dels nens cap al seu pare violent".  No obstant, existeixen magistrats que encara l’inclouen en les seves resolucions. Fins i tot, hi ha dones a qui ha retirat la custòdia del menor partint d’aquesta mal anomenada síndrome després d’haver denunciat el pare del nen per abusos sexual o maltractaments.

La versió del menor

La segona raó sobre el presumpte incompliment de les normes de la UE és la "suposada" falta de credibilitat que se li atorga a la declaració de la víctima menor d’edat. La majoria de les denúncies penals són arxivades per la justícia per falta de proves. Com sol passar en aquests casos, és la versió del nen, que normalment explica el que va passar a la mare o algun parent pròxim, contra la de la persona acusada d’aquest delicte. En la majoria dels processos judicials d’aquestes característiques no es compta amb altres indicis que corroborin la imputació contra l’agressor, menys quan hi ha seqüeles físiques de l’agressió sexual. Els informes dels serveis socials o mèdics han sigut qüestionats en algunes sentències per la falta de rigor o per utilitzar termes, com la síndrome i alineació parental o preocupació mòrbida de la mare, no científics.

Un altre dels punts qüestionats per la comissió de peticions del Parlament Europeu és la "suposada falta d’assistència psicològica als menors víctimes sense consentiment dels pares". Segons els col·lectius denunciants, les condicions en les quals actualment es recull el testimoni de la víctima "s’allunyen dels preceptes assentats en les directives europees".

En el seu escrit, el Parlament Europeu enumera alguns incompliments: els terminis d’espera que es prolonguen mesos durant els quals els menors no solen rebre protecció, amb la qual cosa implica el pas del temps en la capacitat de recordar detalls de l’esdeveniment; les entrevistes es fan per professionals sense especialització en consideració a les víctimes i la "repetició d’intervencions per problemes de coordinació interinstitucional" i la seva falta de concreció, cosa que provoca la "fatiga i sofriment afegit" en els menors.

A l’entendre de les entitats demandants (Asociación Rede de Mulleres Veciñais contra os Maltratos de Vigo, Agamme i Antigona), a més, es limita el dret dels nens (en condicions adaptades a les seves necessitats) en funció de l’edat: nou anys en la via penal i 12 anys en la jurisdicció civil. També critica que hi ha "biaix de gènere" en aquesta pràctica judicial, que menyscaba el dret a la tutela judicial efectiva de dones, nens, nenes i adolescents víctimes d’abusos sexuals en l’entorn familiar. La queixa assegura que existeix una "pràctica judicial assentada" que denota una "errònia" transposició de dues directives europees en la legislació espanyola: la relativa a la lluita contra els abusos sexuals i explotació sexual de menors i la referida a les normes mínimes sobre els drets i la protecció de les víctimes d’aquests delictes.

Falta de diligència

Notícies relacionades

Nens obligats a veure el presumpte pederasta

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

L’Eurocambra sosté al seu informe d’admissió de la demanda que "podria existir una falta de diligència en la instrucció dels casos d’abusos sexuals a menors, inclosos els suposats retards injustificats a la presa de declaració de les víctimes i el nombre suposadament excessiu dels interrogatoris". Referent a l’aplicació de la normativa sobre els drets de les víctimes, assenyala que està fent un seguiment de l’"exhaustivitat i exactitud" de la directiva europea en tots els estats membres, inclosa Espanya.

En aquesta resolució, la comissió de petició de la cambra europea assenyala que per a aquelles directives europees que sí que estan traslladades a la legislació espanyola de manera així que, "però que no són degudament aplicades", investigarà "si les suposades violacions es produeixen de manera sistemàtica". També avaluarà si la normativa de la UE referida a la protecció de les víctimes de delictes ha sigut ben aplicada en la legislació nacional.