Emotiu adeu a Julen entre un mar de flors blanques i aplaudiments

La intimitat que havien reclamat els pares de Julen per enterrar el seu fill va ser gairebé impossible. Després de 13 dies en suspens per la sort del nen de dos anys, i del tràgic desenllaç que va suposar trobar el seu cos sense vida, al popular i mariner barri d’El Palo (Màlaga) tothom sentia la pèrdua d’un dels seus. Per això, desenes de persones van voler acompanyar aquest diumenge, tot i que fos des de la porta del cementiri,José Rosello i Victoria García en un comiat ple de llàgrimes i tristesa, amb un emotiu silenci només trencat pels aplaudiments quan el petit fèretre blanc va creuar els escassos metres que separen el tanatori del cementiri d’El Palo.

La família va estar gairebé tota la nit al tanatori municipal vetllant el petit en companyia de desenes de veïns. Al migdia va tenir lloc un breu respons religiós on hi van acudir els alcaldes de Màlaga, Francisco de la Torre, i de Totalán, Miguel Escaño, així com un petit grup d’autoritats. També van acudir, afligits, membres del Consorci Provincial de Bombers i de Protecció Civil, així com alguns delspsicòlegs d’emergències que aquestes dues setmanes van acompanyar els pares del Julen a la muntanya.

Esquivant les càmeres

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Enmig d’un silenci colpidor, els pares i familiars del nen van sortir de la capella i van accedir a la sala on hi havia el taüt per donar un últim adeu al nen. A continuació, van anar cap al cementiri proper precedits per mig centenar de corones i rams de flors blanques enviades per corporacions locals de diversos punts del país, associacions, germandats religioses o agrupacions veïnals. Després d’ells, va sortir el fèretre, portat baix per esquivar les càmeres dels mitjans de comunicació concentrats a la plaça. El Palo no va aguantar més i va començar a aplaudir.

El Julen ja descansa en un nínxol contigu al del seu germà Oliver, mort fa dos anys després d’un infart, segons van explicar els veïns. Al seu costat, els pares, trencats pel dolor després d’una llarga nit en blanc, van voler que hi hagués dues corones de flors: la seva i la delsvuit miners que van aconseguir treure el nen de les entranyes de la muntanya. Poc després de sortir a la superfície, els rescatistes van tornar al seu hotel a descansar i van tornar cap a Astúries, per la qual cosa no es van poder acomiadar de la família i van voler acompanyar-los d’alguna manera.