Joan Reig, bateria d'Els Pets: "Mossèn Llagostera ens va robar la infància"

¿Per què no va dir que la cançó 'Corvus' parlava de vostè i del sacerdot de Constantí, Pere Llagostera? 

No gosava fer-ho públic. Ho vam parlar entre nosaltres [els membres del grup] i vam decidir no aclarir-ho per evitar que es parlés més d’aquest tema que del nou disc que trèiem al carrer, no volíem convertir una promoció musical en un circ. I personalment, tampoc volia semblar oportunista explicant una cosa així ara, quan surten tants casos de pederàstia, com si ens aprofitéssim d’un tema tan greu i tan sòrdid. A més, també crec que és irrellevant que jo hagi sigut una de les seves víctimes. L’important és que va passar. 

¿Preferia que qui escoltés la cançó pensés que la cançó descriu un abús genèric? 

Sí. Jo visc a Constantí i no volia que cap dels veïns es molestés o se sentís dolgut per airejar aquest assumpte tants anys després. Perquè no vaig escriure la cançó mogut per un ànim revengista i em preocupava ferir familiars o veïns del poble que l’apreciaven, que també n’hi ha. 

Ara sí que se sabrà... 

Si surt aquesta notícia no puc amagar-me’n, la cançó és allà. Perquè ara no és només Joan Reig qui ho diu, sinó representants d’aquella generació. Jo he escrit 'Corvus', però ara hi ha més persones que en el moment actual i gràcies a documentals i la premsa s’han animat a dir-ho. Tenen la valentia que jo no vaig tenir. Em fa vertigen perquè pot caure com una bomba al poble, però és que el fet és una bomba. Només demano als qui se sentin ofesos que pensin una mica en nosaltres, que ho hem portat tants anys dins, sense poder explicar-ho obertament. Cada un llepant-se les seves ferides i com podíem. Perquè són coses que deixen seqüeles en les persones. Si després de 50 anys, han decidit explicar-ho, no només tenen el meu respecte sinó que m’hi sumo. Ja ho havia fet d’una forma subtil, amb la cançó, però ara també públicament. 

¿Per què la va escriure? 

Era una cosa que sempre em rondava pel cap i volia tancar aquest episodi de la meva vida. Els qui fem cançons sovint som els nostres millors terapeutes, a mi m’ha ajudat en molts aspectes. Però amb aquest tema no m’atrevia. Feia molts anys que esbossava idees i escrivia frases sobre aquell abús. Es quedaven sempre al calaix. No obstant, la cançó es resistia. Fins que vaig llegir que Llagostera havia mort... i vaig pensar: te n’has anat i encara no t’he pogut fer la cançó perquè se sabés què ens vas fer. Llavors sí que vaig ser capaç d’acabar-la finalment. La lletra és el que m’hagués agradat dir-li en vida. Però no vaig poder, per por i per repugnància. 

¿Per què es diu 'Corvus'? 

Significa corb en llatí, ho vaig buscar a Google i em va agradar com sonava. De petit, mossèn Llagostera me l’imaginava així: una au fosca, com la seva sotana, que sobrevolava els nostres llits des del sostre i ens atacava quan ens adormíem.

Això fa por... 

És que feia molta por. Pànic. Van ser nits que molts vam passar en blanc, aterrits davant la idea d’adormir-nos i que ell aparegués quan tanquéssim els ulls.

¿Com era Llagostera? 

Era un home retrògrad, magrejador i tenia una obsessió malaltissa amb la masturbació. De criatura sempre em preguntava per aquest tema. Em feia pànic anar al confessionari, però m’obligaven perquè els diumenges tocava anar a missa. Quan vaig anar una setmana a un refugi del Pirineu amb ell, tot va quadrar...

¿Què va passar? 

El que diu la cançó. Dormíem en lliteres, en una casa a la muntanya, em vaig despertar a la nit i el vaig sorprendre mentre estava abusant de mi.

A la cançó l’acusa de "robar-los l’estiu"... 

Sí, i estiu aquí significa també infància. Ens va fer mal, i ens va marcar. Ens va deixar un trauma. En el meu cas, crec que no arrossego més seqüeles. Ja no soc creient –tot i que també he conegut capellans que han fet un gran treball–, però sí cristià i m’agrada participar a les festes cristianes i col·laborar amb la parròquia de Constantí. Potser sembla contradictori. 

¿No van explicar a casa el que els va fer en aquell refugi? 

Molts sí que ho vam explicar. Però no va fer res ningú. Llagostera era la representació de Déu a la terra, la personificació de la bondat, i nosaltres de criatures vam descobrir que era un frau.

¿Què van sentir al veure que no volien escoltar-los? 

Frustració. Ràbia. Però tampoc va durar tant. Hi va haver una mica de conformitat per la nostra part amb aquella situació.

Durant anys, van continuar convivint amb ell al poble... 

Sí, jo mirava d’esquivar-lo. Però ell no semblava tenir cap problema. S’acostava i em preguntava com anava la música i tal...

L’entrevista es duu a terme a l’estudi de gravació d’Els Pets, en un soterrani de la casa familiar de Reig al centre de Constantí. Cap a les 19.00 hores, arriben Lluís Gavaldà i Falin Càceres per a l’últim assaig abans del concert de divendres passat a Granollers. Saben llavors que EL PERIÓDICO publicarà la connexió entre 'Corvus' i Pere Llagostera gràcies al testimoni de Joan Maria Ramon. Assenteixen sense objeccions i confirmen que els abusos del rector eren un secret a veus.

Joan Reig: El que ens va fer Llagostera es va quedar entre nosaltres. Però hem sigut una generació potent, que hem sobreviscut a tot allò. Entre nosaltres sí que en parlàvem sovint, però fent bromes. Es va quedar al substrat de Constantí.

Notícies relacionades

Final del silenci a Constantí: mossèn Llagostera va abusar de nens durant dècades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Falin Càceres: Jo també recordo haver anat algun dia de colònies amb ell. Però no soc conscient que abusés de mi en cap moment.

Lluís Gavaldà: Jo no hi vaig anar, el meu primer dia d’escolanet amb Llagostera em va enxampar cridant “¡em cago en Déu!” i em va expulsar.