Final del silenci a Constantí: mossèn Llagostera va abusar de nens durant dècades

Aquells que demostressin més coneixements durant el curs de catequesi tindrien l’honor de ser escolans de la parròquia de Constantí (Tarragona). Joan Maria Ramon va ser el primer de la generació que va combregar, el 1968. En misses, batejos o casaments recollia la propina dels feligresos. Amb aquests diners, el sacerdot Pere Llagostera organitzava excursions d’una setmana de durada per als escolans. Una ruta per pantans del Pirineu de Lleida.

El que va passar a l’interior d’aquests refugis de muntanya, probablement el lloc més recòndit al qual podia emportar-se’ls, va marcar la vida de nens educats per ser creients. Encara que molts van demanar ajuda, ningú va saber escoltar-los. El poble de Constantí, capcot davant de l’Església i temorós del "què diran", no estava preparat per reconèixer que mossèn Llagostera abusava sexualment dels seus fills. Ramon, 50 anys després, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, ha decidit, després de veure el documental 'Examen de conciencia', d’Albert Solé (Netflix), que havia arribat l’hora d’explicar-ho.

Llagostera va ser rector de Constantí entre 1972 –abans va exercir de vicari– i 1999. Va morir el gener del 2017. Va estar més de 30 anys en contacte amb menors de la població. A Ramon li consten, almenys, abusos comesos pel sacerdot "a una desena de menors" des de finals dels seixanta fins a finals dels vuitanta. Que tot el que explica aquest home de 59 anys és veritat ho confirma una altra víctima i diversos veïns consultats per aquest diari. A més, està escrit en una cançó que, tractant-se de Constantí, havia de ser d’Els Pets. 

El refugi de Barroera, 1971-1972

La primera nit de l’escapada els escolans a càrrec del capellà Llagostera, i de dos seminaristes, van pernoctar a les lliteres d’un alberg de Barroera (Lleida) que, durant l’any, utilitzava l’empresa ENHER. A Ramon, de matinada, el va despertar un amic: "El mossèn m’acaba de tocar el penis". La frase per a Ramon va sonar massa estranya, tant que va ser incapaç de comprendre-la. I va continuar dormint. Al cap de poca estona, va ser Ramon qui es va despertar nu de cintura cap a baix, amb els pantalons i els calçotets pels turmells, i va veure la figura adulta i negra de Llagostera estirada sobre ell, amb la mà als seus genitals, masturbant-lo. Al saber-se descobert, el rector va reaccionar recollint la manta i renyant-lo: "Tapeu-vos bé, que sempre us destapeu".

Per a les criatures –tenien entre 10 i 12 anys– aquella nit va resultar gairebé impossible aclucar els ulls. "L’endemà, el desconcert, com una bola de neu que creix segons descendeix, es va fer tan gran que vam buscar ajuda en un dels seminaristes, a qui li vam explicar el que havia passat." Però va fingir que no els creia. "És impossible, segur que ho heu somiat o ha sigut un altre noi i us heu confós", va respondre. Durant aquella primera nit, segons Ramon, cinc d’ells havien patit abusos sexuals. Però el viatge acabava de començar. 

Abans de ficar-se al llit, un dels escolans, net de l’alcalde, va prometre a la resta de la quadrilla que l’assumpte arribaria a orelles de l’edil quan tornessin a Constantí. Mentre ho jurava, recorda Ramon, va treure un matxet de la motxilla: "Si torna aquesta nit, això és el que l’espera", va afegir. No consta que l’alcalde arribés a saber-ho mai. O, més ben dit, el que no consta és que actués si va arribar a saber-ho. El matxet tampoc va servir de res.

La segona nit va transcórrer en un altre refugi, el de Portarró d’Espot, al parc d’Aigüestortes, i els qui van dormir més a prop de Llagostera van ser dos germans, anomenats "els turistes" perquè havien comprat una càmera fotogràfica de mentida, amb una molla i un ninot en lloc d’objectiu. Al matí, el més petit va explicar que s’havia despertat mentre el sacerdot li feia una fel·lació. "Va dir que li havia llepat el penis, no sabíem que era una 'mamada' encara". Ramon, que tornaria els dos anys següents a la setmana de colònies de Llagostera, passaria pel mateix que el 'turista' en el futur. "En una ocasió, un amic i jo vam fer la maleta sense que ens veiessin i vam provar de fugir del refugi caminant. Però ens van enganxar i es va acabar la nostra fugida". 

Aquelles excursions eren un privilegi per a les criatures que omplia d’orgull les seves famílies, elegides escolans entre la resta de nois del poble. Però va ser una experiència aterridora –una "desena" d’ells van acabar patint abusos sexuals– que els acompanyaria sempre. 

Constantí

Ramon, al tornar a Constantí, va voler deixar d’anar a missa, una actitud que no va agradar a casa. Quan li van demanar explicacions, va explicar el que havia passat durant les excursions a la muntanya. El seu pare va agafar el telèfon i va trucar a casa d’un altre escolà. "Després de penjar, va venir i em va explicar que el meu amic també havia explicat el mateix que jo a casa sobre el mossèn i que el seu pare havia tancat el tema donant-li un parell d’hòsties. Em va dir també que ell no em pegaria, però que havia d’entendre que d’aquestes coses no es parlava".  

A començaments dels setanta, a Constantí es va obrir una refineria de Repsol i es va construir Les Sis-centes, un barri de 600 pisos barats en què van ser reallotjats famílies de l’extraradi de Barcelona. El poble, històricament vinculat al món rural, treia el cap al suposat progrés industrial del Camp de Tarragona. Però va doblar la població –d’uns 3.000 es va passar a 6.000 habitants– sense incrementar els serveis. Hi va haver atur, robatoris i l’epidèmia d’heroïna va trobar en aquest barri un hàbitat idoni per propagar-se. Algun dels escolans que van patir els abusos de Llagostera va morir en aquesta plaga. La pederàstia del sacerdot es va quedar "en el substrat del poble", verbalitzada únicament pels exescolans, amics de la mateixa colla, que per treure-li ferro en parlaven gairebé en to jocós. Però res més. El 1979, Esther, la dona amb qui es casaria Ramon, va arribar al poble.  

"Venia de Tarragona, que és a només 5 quilòmetres de distància. Però em va fer l’efecte de viatjar en el temps perquè Constantí vivia en el passat", explica Esther, mestra infantil. "Els nois van patir els abusos sexuals del sacerdot, però el que els va agreujar les seqüeles va ser que ningú els escoltés, que no els acompanyessin. Com passa en molts pobles, van estar més preocupats a quedar bé amb els de fora que amb els de dins de casa", resumeix.

Quan Esther i Ramon es van casar, van acabar vivint al mateix bloc que Llagostera, que s’hi creuava i fins i tot els estenia la mà perquè la besessin. "A la tarda, a la sortida de l’escola, sovint s’emportava nens a casa seva per fer-los classes de reforç. En aquella època, jo tenia una autoescola i un dels petits a qui veia entrar al domicili del rector era fill d’una dona colombiana que es treia el carnet de conduir amb mi. En una de les pràctiques li vaig explicar què m’havia fet Llagostera a mi quan era una criatura. Un mes i mig més tard, la dona em va trucar i em va reconèixer que el rector també havia agredit el seu fill".

El corb de Constantí

La Fundació Vicki Bernadet, associació que ajuda les víctimes d’abusos sexuals en la infància des de fa 25 anys, ha premiat recentment la cançó 'Corvus' ('corb', en llatí) amb el premi Fada, que reconeix obres culturals que sensibilitzin la població contra la pederàstia. Escrita per Joan Reig, bateria d’Els Pets, el grup musical de Constantí l’ha incorporat a l’últim àlbum, 'Som', publicat el 2018. La lletra relata en primera persona, i de forma explícita, els abusos que pateix un menor en un refugi de muntanya: "Una figura en la foscor / estava mort de por / abriga’t, minyó petit, / que a la nit fa frescor".

EL PERIÓDICO va contactar per telèfon amb Reig.

¿'Corvus' parla del sacerdot Pere Llagostera? 

Sí... En realitat, és autobiogràfica...

Vol dir que... 

Vull dir que jo també vaig patir els abusos de mossèn Llagostera. Encara que vaig decidir no fer-ho públic. Però si ha sigut Ramon qui ha fet aquest pas potser ha arribat el moment... i sí, tot el que explica Ramon és veritat.

¿Per què va fer la cançó però no ha revelat fins ara que és autobiogràfica? 

Serà millor que vingui a Constantí i en parlem tranquil·lament.

Notícies relacionades

Joan Reig, bateria d'Els Pets: "Mossèn Llagostera ens va robar la infància"

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat