La novena víctima del monjo Soler: "Va abusar de mi després d'un càncer i un intent de suïcidi"

Li van diagnosticar un càncer d’ossos als 13 anys. La malaltia el va obligar a conviure amb la mort durant dos anys, fins al 1983. Reinserir-se en la seva vida d’adolescent després d’una malaltia que només va aconseguir extirpar-se del cos després d’una quimioteràpia que va interrompre el seu desenvolupament hormonal –i va fer que perdés els cabells– i una operació que li va amputar una cama, senzillament, li va resultar impossible.

Raúl P., que demana preservar el seu cognom en l’anonimat, explica que va viure una adolescència que no pot desitjar ni als seus pitjors enemics. Hauria d’haver sigut una etapa feliç de la seva vida, perquè ho és en la majoria de casos. Però va sentir el rebuig del seu entorn, perquè amb una cama no n’hi havia prou per fer les coses que feien els seus amics i es va aïllar fins a convertir-se en un "marginat". Submergit en una depressió greu, la nit del 31 de desembre de 1986 es va voler suïcidar. El van trobar inconscient, el van portar d’urgències a un hospital on li van practicar un rentat d’estómac i, després de diversos dies en coma, va despertar de nou a un món del qual havia pretès fugir.

Els seus pares, aconsellats per un amic de la família, van provar d’animar-lo presentant-lo a un home que podria reconciliar-lo amb els joves de la seva edat. Al capdavant de les agrupacions d’escoltes, i ficat en milers d’activitats socials, en què podria buscar una esquerda al seu ostracisme, semblava la persona adequada. Era el monjo Andreu Soler, acusat ara per vuit víctimes d’abusos sexuals que han aixecat la veu després de la denúncia inicial de Miguel Hurtado. Raúl P. és la número nou. Segons ha relatat a EL PERIÓDICO a través d’una entrevista telefònica, això és el que va viure a l’abadia de Montserrat.

El relat de Raúl

"El meu aniversari va ser a finals de febrer, vaig complir 19 anys. Em van presentar Soler poc després. Ell sabia que sortia d’una greu depressió que incloïa un intent de suïcidi. I devia saber també –resultava evident que em faltava una cama– que guardava relació amb el càncer que havia superat de criatura després de l’amputació d’una extremitat", explica. Soler va convidar Raúl al monestir de Montserrat, a una jornada de convivències. Hi va pujar dissabte i va dinar en una sala, juntament amb altres persones. El mateix menjador que utilitzaven els menors d’agrupacions escoltes de Catalunya que exercien de 'nois de servei' durant els caps de setmana a Montserrat. En aquestes jornades a l’abadia, que incloïen una pernoctació, van tenir lloc la majoria d’abusos denunciats en els últims dies per víctimes de Soler. Fins ara, hi ha acusacions que es reparteixen temporalment entre el 1997 i el 1998 (primera víctima), el 1978 (segona), el 1971 (tercera), el 1971 (quarta), el 1985 (cinquena), el 1974 (sisena), el 1989 (setena), el 1972 (vuitena) i el 1987 (novena). Vuit homes i una dona, aquesta última localitzada pel diari 'Ara'. Que la proposició de Soler era un parany va començar a ser evident per a Raúl després d’aquell dinar, perquè aquell dia no hi havia més escoltes i es va quedar sol a la sala. Fins que va arribar Soler.

"Em va abraçar molt fort, enganxant el seu cos contra el meu. Crec que vaig pensar que potser es tractava d’alguna teràpia espiritual. Ho vaig entendre poc després, quan em va posar la mà sobre els genitals. La vaig apartar i va respondre agafant-me la mà per posar-la sobre els seus. També la vaig retirar. Pretenia tenir relacions sexuals completes amb mi i, al sentir-se rebutjat, tot i que no em va forçar a seguir, va fer un comentari per mostrar el seu disgust (‘Al final, sempre feu el mateix’), que amb el temps m’ha conduït a sospitar que estava acostumat a fer el mateix amb joves en la mateixa situació que jo. Soler, visiblement molest després de la negativa, es va masturbar davant meu. Jo vaig apartar la mirada i vaig deixar que acabés. Després ell va marxar". A Raúl van venir a recollir-lo els seus pares l’endemà al matí, diumenge. Mai va comentar l’episodi amb ningú. Fingir que no havia passat no va funcionar perquè la depressió se li va aguditzar i va arribar un segon intent de suïcidi.

Un depredador carismàtic

Raúl, que en l’actualitat té 50 anys, manté que el monjo Soler se li va acostar per tal d’abusar d’ell sexualment des del principi. "Era un home carismàtic, un encantador de serps, que parlava amb un llenguatge de la gent jove i volia fer-se passar per terapeuta. Al cap de poques hores de conèixer-me em va prometre que em faria cap d’un grup d’escoltes. Es va aprofitar de la meva fragilitat".

Als 19 anys, quan Soler va abusar d’ell, Raúl encara era verge i la manipulació del frare no va resultar senzill d’assimilar. "Que la meva primera vegada fos amb un home depravat de l’Església no procedia, ho sento".

Li va espatllar la vida; de petit havia suportat les burles dels seus companys per culpa de la malaltia i de l’amputació. Després, un adult que se li va acostar a ajudar-lo va acabar abusant d’ell. Sé que ja tenia 19 anys, però era només un nen", explica la seva dona, que confirma el relat de Raúl. "A mi també m’ha fet mal", prossegueix la dona. "Perquè malgrat que sexualment és molt actiu i li encanten les dones, continua tenint dubtes sobre la seva identitat sexual per culpa de Soler. Dubtes que m’han fet patir".

"Això també passa"

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Raúl va superar aquells anys. En la pintura, una activitat que li va proposar una assistenta social decisiva en la seva recuperació, va aconseguir expressar què sentia quan més atrapat estava. Ara viu fora de Catalunya i té una filla. El 2015, Raúl va saber que l’abadia de Montserrat havia retut homenatge al monjo Andreu Soler amb la publicació d’un llibre el 2007 de les seves memòries ('Escoltisme i Montserrat’), un any abans de la seva mort. Això el va enfurismar i va plantar una llavor que ha germinat definitivament aquest 2019 al llegir a EL PERIÓDICO que Hurtado havia desemmascarat finalment el frare.

Ha volgut ser la víctima número nou perquè joves que estiguin passant per situacions semblants a la seva sàpiguen que "això també passa" i per recordar que continuen sent necessaris espais com el que li va prometre Soler per abusar d’ell, "de reinserció per a joves que per malalties greus tenen dificultats per tornar a la vida real". "El que em va fer ell va estar molt malament. Ja l’he perdonat, més sabent que ha mort. Però no ho vull oblidar".