Catalunya, la primera comunitat que regularà la festa musulmana del xai

La Generalitat és la primera comunitat a Espanya que s’obre a regularitzar el ritu musulmà del sacrifici del xai. Les conselleries d’Agricultura, Justícia i Salut estan analitzant com legalitzar aquest ritu, que practiquen mig milió de persones a Catalunya, i obre dos possibles escenaris de cara al pròxim agost, quan se celebra la Festa del Xai. Els ramaders, que veuen com el consum de xai no para de baixar, creuen que això salvarà el sector, mentre que la comunitat islàmica celebra una mesura que els reconeix com a membres de la societat catalana.

L’islam ja és la segona religió amb més creients entre la gent jove a Catalunya. Molts, persones nascudes aquí. És per això que la Generalitat ha obert el meló d’un tema alhora polèmic i necessari: regular el sacrifici del xai. Aquest ritu, també anomenat Aid el Adhar i que se celebra a l’agost, 70 dies després del Ramadà, commemora el moment en què Abraham es va disposar a sacrificar el seu fill per ordre divina, però finalment qui mor és un animal.

Als països àrabs, les famílies musulmanes maten els xais a les seves pròpies cases tal com marca la tradició. Ho sol fer el pare de família. Però aquí la normativa no ho permet. “Estem obligats a comprar el xai clandestinament, la gent va a la muntanya, al riu o a granges i fa el sacrifici en condicions sanitàries no controlades. No podem obligar els escorxadors a fer-ho com dicta la tradició”. Ho admet Mohamed Ghaidouni, coordinador de la Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya, que demana “responsabilitat” a les administracions. El 2017, segons Agricultura, mitja dotzena de particulars i granges van ser sancionats per sacrificar xais fora dels escorxadors. En total, van haver de pagar 22.206 euros.  

La Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum calcula que el 90% del xai que es ven a l’agost és “il·legal”. El seu president, Francesc Batalla, admet que el venen sense guia ni inspecció sanitària, i tampoc el facturen. Quan el sacrifici es fa en una granja, la carn s’hauria de transportar en un furgó refrigerat, cosa que tampoc es produeix. “Algun dia passarà alguna barbaritat, volem garanties legals i sanitàries, hem de normalitzar-ho”, demana Batalla. I és que, els ramaders veuen en la comunitat islàmica la salvació del sector,  ja que el consum de xai ha caigut a mínims històrics. “Estem parlant d’animals d’un mínim de sis mesos de vida, que dupliquen o fins i tot tripliquen el preu de venda habitual”. Els ramaders estimen que farien falta 100.000 exemplars, i no estan segurs de poder proveir la demanda. “Hem d’intentar-ho, després de l’acord, volem que la comunitat islàmica ens faci els encàrrecs i intentar arribar a tots”.

Dues alternatives

Només sota aquesta premissa, que els musulmans catalans comprin la carn als ramaders locals, la Generalitat s’ha obert a proposar una mesura regulatòria. Bàsicament, pel risc de salut pública que els ve a sobre. La Conselleria d’Agricultura creu que seria “suficient” amb habilitar 72 escorxadors que ja hi ha a Catalunya. Ho afirma la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes. “Hem analitzat la població musulmana que hi ha a cada localitat i la pressió a què s’hauria de sotmetre cada escorxador i, durant els tres dies que dura el sacrifici, ho veiem viable”, assenyala a EL PERIÓDICO. Una part d’aquests escorxadors, són equipaments municipals amb molt poc ús. D’altres pertanyen a empreses que ja treballen amb el mètode halalhala.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Aquí el problema és que abans de matar l’animal, l’haurien d’atordir amb descàrregues elèctriques. “És la millor opció tenint en compte el benestar animal i aplicant les directrius europees”, afegeix Guillaumes, que tem que la interpretació més purista de l’islam no ho admeti. En aquest supòsit, els ramaders plantegen una altra alternativa aplicant el que “fa anys” funciona a França. Es tracta de mòduls prefabricats i movibles que servirien d’escorxadors, amb tots els requisits sanitaris, especialment per cobrir la demanda a les zones més poblades de l’àrea metropolitana de Barcelona. En les pròximes setmanes està prevista una visita a França per comprovar aquestes infraestructures, tot i que l’Agència de Salut Pública manté certes reticències a aquesta fórmula.

“Aquesta és una festa molt important per a nosaltres, està reconeguda... només demanem que ens tractin com a ciutadans”, diu El Ghaidouni, que es mostra predisposat a complir totes les mesures acordades. En la mateixa línia opinen els ramaders, que veuen aquesta situació com l’última oportunitat perquè el sector oví i cabrú no mori.