Cues davant la farmaciola escolar

Són les nou del matí. Sona el timbre de l’escolaJesuïtes de Caspi els alumnes més petits comencen a entrar. Es dirigeixen a classe i després molts fan cua a la infermeria de l’escola. LaNatàlia Colina, infermera escolar del centre, fa ja una hora que és a l’escola. A primera hora revisa el correu per si algun pare li ha enviat algun missatge alertant d’una medicació puntual o d’algun malestar, revisa també les patologies cròniques dels alumnes per preparar la medicació del dia.

Els dilluns a partir de les nou del matí el flux de nens a la infermeria és abundant, fins a arribar-se formar-se cua. Els dilluns acostumen a ser visites rutinàries, malestar, mals de panxa... Colina explica que molts nens ja venen de casa amb alguna molèstia però que els pares, si veuen que no tenen febre, els porten a l’escola, amb la tranquil·litat que seran atesos si empitjoren.

En un matí d’hivern, ambgrips i gastroenteritis, la infermera del centre pot atendre fins a50 nens. La seva feina pot assemblar-se al d’un centre d’atenció primària, i de fet allibera molt trànsit de pacients. Colina aclareix que les infermeres escolarsno substitueixen les revisions mèdiques, simplement acompanyen a l’alumne dins de l’horari lectiu, i en cas necessari es deriva al CAP.

La infermeria consta d’un despatx, per fer les entrevistes de salut quan un nen va a la infermeria, una sala amb una llitera, tipus consultori, i una habitació amb un llit perquè els alumnes, una vegada diagnosticats, puguin descansar. “Els dolors de regla moltes vegades se solucionen amb descans i calor a la zona, o els alumnes amb migranya poden relaxar-se” explica Colina, fent referència a l’habitació. “La infermeria escolar no és un caprici, és un dret dels nens a ser atesos”,culmina.

Tot i que des de lainfermeriadel centre no fanprescripció mèdicasí que aconsellen. La seva funció principal és prevenir, en molts casos, que la molèstia empitjori. Des de l’escola només donen antibiòtics o analgèsics amb recepta mèdica, o si els pares han firmat un consentiment previ. “És molt diferent que un pare rebi una trucada una vegada el seu fill ha sigut atès, a rebre una trucada d’un professor alarmat”, comenta Colina.

De fet, la relació amb els pares i la infermera és constant. No només quan hi ha una malaltia puntual, sinó per controlar malalties cròniques, ja que a la mateixa escola tenen una fitxa mèdica dels alumnes. A més, quan un alumne té un problema a casa, els pares poden alertar perquè li facin un seguiment i viceversa.

“Les infermeres escolars som necessàries” afirma amb contundència Colina, explicant que hi ha molts nens que tenen intoleràncies, o que tenen diabetis. Des de la infermeria s’acompanya aquests nens ‘pacients’ en el seu procés: els alumnes més petits que pateixen diabetis es punxaran i controlar a la infermeria, fins que són completament autònoms. A més, els professors no estan obligats a punxar els alumnes per fer els controls de sucre, o administrar-los insulina, si és necessari, i això pot produir que els pares hagin de desplaçar-se dues o tres vegades al dia al’escola. “Hi ha pares amb nens amb alguna malaltia que no poden portar els seus fills a determinades escoles perquè no tenen els mitjans per tractar-los”, manifesta Colina.

També controlen les intoleràncies i es coordinen amb el menjador del centre, els tutors i els pares, per fer un seguiment. En aquest sentit han pogut arribar a atendre a l’escola un xoc anafilàctic, que sense infermera al centre, pot arribar a ser molt més greu, ja que la medicació tan necessària com urgent, pot no ser bé administrada per un professor.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

La tasca de la infermera no és només atendre els nens amb malalties, si no també passar per les classes i impartir xerrades. “Parlem sobre l’alimentació, el ‘bullying’, donacions de sang, primers auxilis, etc.”, explica Colina i afegeix que els alumnes han d’entendre que la infermera no només està per anar quan els faci mal alguna cosa. “Hem de conscienciar. Vull apoderar de salut els alumnes”, afirma Colina.

Aquest tipus d’activitats, més enllà de la relació alumne-infermera, produeix un clima de confiança. “Coneixes bé els alumnes, coneixes els seus patrons i el seu estat físic”, explica Colina que afegeix, que gràcies a aquesta relació venen a explicar-me si tenen un problema, o fins i tot venen les amigues. De fet, en aquesta escola van poder detectar un cas de trastorn d’alimentació gràcies a la bona sintonia entre la infermera i els alumnes.