La nova FP de Catalunya es posa (per fi) en marxa

En els últims quatre anys han passat moltes coses a Catalunya. El que no s’ha mogut en absolut, fins ara, és la llei de la formació i qualificació professional que el Parlament va aprovar amb el vot favorable del 89% de la cambra. Artur Mas era el president i Irene Rigau ocupava la Conselleria d’Ensenyament. Hi va haver foto a l’escalinata del magne edifici i crits de joia per un acord que permetia muscular una branca fonamental de l’educació. Aquest divendres es posa fi al guaret involuntari d’aquesta reforma legislativa que busca dotar l’FP de més i millors recursos amb la creació d’una agència que integri tots els estudis professionals, des de l’etapa inicial dels joves que acabenl’ESO  fins a la formació continuada d’adults.

El desacord sobre qui havia de controlar la futura Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya sembla ser l’origen de la demora, ja que hi estan implicats els departaments d’Educació, Treball i Presidència. Aquest òrgan finalment dependrà d’aquest últim, que està en mans del PDECat (els altres dos estan sota control d’ERC). Per sobre d’aquest ens estarà la comissió rectora, presidida per delegació del president Quim Torra pel conseller d’Educació, Josep Bargalló, i en la qual hi seran representats tant els sindicats com les patronals Pimec i Foment del Treball. Fabian Mohedano, president del Consell Català de Formació Professional, dirigirà l’agència.

A prop del mercat laboral 

La nova formació professional busca fusionar l’ensenyament més acadèmic que es gestiona des d’Educació (els graus mitjans de l’FP, per exemple) i els cursos ocupacionals que dispensa Treball. Per a això, la llei preveu crear centres integrats (Catalunya és l’única autonomia sense tenir-los reconeguts), i la idea, segons avança Mohedano a aquest diari, és que per al pròxim curs puguin ser operatius més de 20 equipaments. Com a primer objectiu, la reforma busca que els estudis que s’imparteixin responguin més i millor a les necessitats reals del mercat laboral, una de les principals reivindicacions de les empreses, de les quals també s’espera més implicació a partir d’ara. 

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

També es treballarà intensament enl’acreditació professional, ja que el 46% dels treballadors no disposen de cap titulació. “La gent ha de saber que pot complementar els seus coneixements amb un títol”, detalla Mohedano. Perquè s’entengui: qualsevol persona que pugui demostrar una experiència determinada podrà convertir-la en una mena de crèdits que l’acostaran a aconseguir el diploma que tingui a veure amb el seu ram. ¿I per a què serveix? Primer, per donar compliment al que requereix la Unió Europea, ja que per al 2025 estima que el percentatge de professionals sense titulació hauria de ser del 14%. I segon, perquè les persones beneficiades podrien disposar d’un document que acrediti els seus coneixements. “Els servirà per millorar les seves condicions de treball, per enfortir la seva autoestima i perquè canviar de feina sigui més fàcil”. 

La llei també donarà més impuls a l’FP dual (fusió entre estudis i estades en empreses) i introduirà estratègies per corregir la desviació de gènere en segons quines famílies professionals. En definitiva, el projecte busca dotar de més prestigi a la formació professional perquè continuï sent una sortida tan vàlida com qualsevol altra per entrar al món real.