El 36% de les immigrants han patit violència masclista, davant el 25% de les espanyoles

Segons dades de l’Observatori de la Violència de Gènere corresponents al 2015, un 25% de les dones espanyoles han patit, en algun moment de la seva vida, violència física o sexual. Aquest percentatge ascendeix al 36% en el cas de les dones immigrants. Les nascudes a l’estranger també tenen més possibilitats de ser assassinades en mans de la seva parella sentimental que les espanyoles. L’estudi 'Colpeja on més fa mal: accés a la salut i violència de gènere' de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), la Universitat de Barcelona i la Pompeu i Fabra, constata que el 2016 un 34% de les dones que van morir en mans de les parelles eren estrangeres, malgrat que tan sols representen el 9,4% de la població femenina d’Espanya.

"En els processos judicials, en general un dels problemes a què s’enfronta la dona que denuncia violència masclista és la credibilitat. Si a més és immigrant i no coneix bé l’idioma, les dificultats s’incrementen", explica Bàrbara Roig, cap del Departament d’Atenció i Acollida per Violència Masclista de l’Ajuntament de Barcelona. Roig assenyala que moltes vegades aquestes dones són al judici sense un intèrpret. "Hi ha el dret a la interpretació, però no és obligatori. Sovint des del jutjat no es considera necessari". El 68% de les dones que atén aquest servei municipal són espanyoles. 

"Pressions familiars"

Les dones immigrants que denuncien el seu agressor reben, de vegades, "pressions" des dels seus països d’origen. "A Espanya les agressions tenen conseqüències penals i, en el cas dels immigrants, l’agressor pot arribar a ser deportat. Per això aquestes dones de vegades són pressionades per les seves pròpies comunitats perquè retirin la denúncia, cosa que porta alguns a qualificar-la de denúncia falsa, quan no ho és", explica Roig. Tot això contribueix a "revictimitzar" la dona. Els obstacles s’agreugen en els casos d’irregularitat legal, ja que la "por" és més gran.

Més en general, Roig també posa el focus en les moltes denegacions d’ordres de protecció. El 54% d’aquestes ordres es deneguen, percentatge que arriba al 70% a Barcelona. "Es deneguen perquè el jutge no valora que hi hagi risc, ja que amb freqüència no reconeix els informes dels serveis públics. En cas que hi hagi fills pel mig, els petits també passen a estar desprotegits", apunta l’experta.

Apoderament

La Fundació Surt de Barcelona treballa amb dones que es troben en situació de vulnerabilitat. La seva directora, Sira Vilardell, explica que la "denúncia", en cas de violència masclista, no és el principal objectiu de l’entitat, sinó l’apoderament de la dona. "Sovint aquestes dones tenen una gran dependència psicològica i econòmica de la seva parella", explica. Acostumen a arribar a Surt derivades d’altres institucions.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

El programa SIARE d’aquesta fundació està dedicat precisament a l’apoderament econòmic i personal de dones supervivents de violència masclista en l’àmbit de la parella. Si el 2017 el 44% de les dones ateses en aquest programa eren immigrants, el 2018 van ser el 62%, és a dir un 18% més. "Moltes estan en situació d’irregularitat legal", apunta Vilardell.

"Les dones immigrants solen acusar la falta d’una xarxa de recolzament. En els últims anys hem notat l’augment d’aquest col·lectiu en l’entitat", explica la directora de Surt. L’entitat els ofereix atenció psicològica individual, teràpies grupals, recursos d’acollida (Surt té una casa i un pis d’acollida) i assessorament jurídic. També formació, perquè puguin treballar i així trencar amb la dependència respecte al seu marit.