10 consells per a les víctimes d'un robatori

Sempre hi ha una primera vegada per a tot. O gairebé. I si es pot, sempre és millor estar ben informat per saber com actuar. Interposar una denúncia en una comissaria de policia és una d’aquestes tasques que convé saber. I com que saber no fa nosa, aquí va un decàleg del bon denunciant... O si ho prefereix, tot el que vostè volia saber sobre les denúncies però mai es va atrevir a preguntar: 

1. DRET, NO OBLIGACIÓ

La denúncia és un dret i no una obligació. Així ho recorden els Mossos d’Esquadra, que no obstant recomanen denunciar sempre per poder investigar el que ha passat. Així es poden tenir dades fiables de la incidència de la delinqüència i tenir més possibilitats de recuperar el que s’ha robat, en el cas de sostracció, atracament o estafa. En cas de disposar d’alguna assegurança, la denúncia és fonamental per reclamar la corresponent indemnització. Hi ha gent que no sap que la majoria de les assegurances de llar inclouen fins i tot els robatoris que es pateixin en la via pública si es perpetren amb violència, com una estrebada. Cal tenir en compte de tota manera que presentar una denúncia falsa és un delicte penal. 

2. A QUALSEVOL COMISSARIA

A Catalunya es pot presentar denúncia a qualsevol comissaria dels Mossos d’Esquadra, però també en una seu de la policia local, tot i que s’aconsella el primer cos policial. Per a això cal anar a qualsevol de les comissàries del territori. Els Mossos estan obligats a agafar la denúncia. Si en una seu policial es neguessin a fer-ho, es pot presentar una reclamació o queixa per escrit que donarà peu a una investigació interna. En cas de petits robatoris també es pot presentar la denúncia per internet.

3. ÉS IGUAL QUAN

Les denúncies es poden presentar sempre. No és necessari fer-ho com més aviat millor, asseguren fonts dels Mossos. Tot i que, òbviament, com més aviat es presenti més possibilitats hi haurà de recuperar el que s’ha robat i d’aclarir el delicte. Lògicament, si no s’ha denunciat el robatori d’una moto, per exemple, és impossible que una patrulla pugui detectar-la si s’hi creua. 

4. CAL ANAR IDENTIFICAT

El ciutadà que vulgui denunciar un fet delictiu s’ha de presentar a la comissaria degudament identificat. En el cas, bastant probable, de què entre el robat estiguin els seus documents d’identitat (DNI i carnet de conduir, per exemple), el mosso li preguntarà el seu número de DNI i diverses dades de la seva identitat, com el seu domicili, per confirmar que és qui diu ser.

5. APORTAR FACTURES

També s’aconsella aportar, tot i que no és obligatori, documents que avalin la titularitat i que identifiquin l’article com les factures o rebuts. En el cas dels telèfons mòbils, també molt buscats pels delinqüents, és molt útil aportar el número d’IMEI, que és únic per a cada aparell. Figura sempre a la factura de compra del mòbil, també dins del telèfon i fins i tot a la caixa original. En el cas de joies són molt útils les fotos. I no costa gens fer-les.

6. FIXAR-SE EN EL DELINQÜENT

En cas que s’hagi vist el lladre és molt útil per a la policia oferir dades que ajudin a identificar-lo. Qualsevol detall val. Des de com anava vestit fins a si tenia barba o portava un tatuatge. Unes sabatilles esportives de color groc poden ajudar a localitzar-lo. I tot i que molts lladres es canvien de roba una vegada comès el delicte, per exemple en una estrebada al carrer o una agressió sexual no solen tirar la roba, que moltes vegades apareix a casa seva, la qual cosa permet relacionar-los amb el fet delictiu.

7. INFORMACIÓ DEL LLOC

Tan important com les dades que permetin identificar el lladre pot ser també la informació del lloc on ha tingut lloc el fet delictiu. S’aconsella observar si en aquell mateix lloc hi ha càmeres de vigilància que hagin pogut registrar l’acte il·lícit i fer-ho constar en la denúncia policial. Si es tracta d’una càmera de vigilància privada, com per exemple la d’una comunitat de veïns, és molt útil aportar en el moment de la denúncia una còpia de la gravació o informar els agents perquè la demanin.

8. NO TOCAR RES

En el cas d’un robatori en un domicili o en un despatx, i per descomptat en qualsevol escenari en el cas d’un delicte més greu contra les persones, no s’ha de tocar res fins a l’arribada de la policia i seguir els seus consells. En un simple i molt habitual robatori en un pis, els Mossos envien almenys un agent de l’anomenada policia científica que s’encarrega de buscar empremtes digitals o restes que permetin identificar l’autor del delicte i relacionar-lo amb altres casos. De vegades, poden tardar mes d’un dia en anar-hi. Mentrestant, s’aconsella no tocar res de l’escenari del crim.

9. AJUDA A LES VÍCTIMES

Notícies relacionades

Alerta per l'increment d'estafes a gent gran a Catalunya

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

No tots els delictes revesteixen la mateixa gravetat ni tenen el mateix impacte en qui els pateix. Hi ha casos com els de la violència de gènere o agressions sexuals on les víctimes no han de fer cua per interposar la denúncia, sinó que són ateses en una oficina separada per agents especialitzats. Es tracta dels Grups d’Atenció a la Víctima. També s’atén en aquests espais les persones més grans o fins i tot les que han patit un delicte d’odi per la seva ideologia o per la seva condició sexual.

10. DRETS

Quan la víctima denuncia un fet a la comissaria, els agents li entreguen, prèvia firma, un document en el qual se l’informa dels seus drets. Entre ells, els de rebre una còpia de la denúncia, designar un advocat, reclamar pels béns perduts o els danys soferts i fins i tot, en cas de la detenció de l’autor, de rebre informació del lloc, dia i hora del judici contra aquest.