A la recerca dels nens perduts

En matèria educativa sempre ha sigut complicat mirar a llarg termini. No perquè sigui el més recomanable, que sens dubte ho és, sinó perquè l’ensenyament és un barco que ha anat canviant de rumb en funció de qui estigués al timó. Per això eines com els plans educatius d’entorn (PEE), posats en marxa el 2005, tenen tant de mèrit. Per la seva immortalitat en un terreny minat i per la seva eficàcia provada que es continua duent a terme en 160 municipis de tot Catalunya. El Govern vol ara muscular aquesta iniciativa i ampliar el seu radi d’acció, que fins ara anava dels 3 als 16 anys. “No volem que se’ns escapi ningú entre els 0 i els 20 anys”, ha avançant aquest divendres el conseller Josep Bargalló.

La Fundació Bofill ja va advertir el 2014 dels riscos de deixar de banda el programa. Aquesta entitat avisava llavors que les retallades en educació aplicades a partir del 2011 deixaven de banda tant l’entorn social com les mesures de corresponsabilitat amb les famílies. El Govern d’Artur Mas, amb Irene Rigau liderant la cartera d’Ensenyament, es va centrar en la lluita contra el fracàs escolar. Però sempre amb l’atenció posada dins de l’aula. També es va mantenir la sisena hora en escoles amb entorns socioeconòmics complicats. Però, tot i així, les escoles en zones vulnerables van ser les que més van patir les estretors pressupostàries. “Les experiències més exitoses a escala internacional –deia aquell informe– destaquen la importància d’una intervenció individualitzada que té en compte tot l’entorn familiar i social de l’alumne”. 

Justos de diners

Un lustre després del redactat d’aquest estudi, aquest és precisament l’ideari que brandeix ara el Govern per donar un impuls més gran als PEE, que no és que hagin deixat de funcionar, perquè hi ha 200 iniciatives en marxa en més de 150 localitats, però sí que passa que el lideratge és més municipal que una altra cosa (també a nivell d’inversió) i ara, més enllà d’allargar l’espectre generacional, es treballa amb la voluntat que “en aquesta legislatura s’arribi a tots els àmbits comunitaris”. Una manera de dir que s’intentarà que la iniciativa s’implementi, tard o d’hora, a tot arreu. Problema: la Generalitat travessa per una pròrroga pressupostària que no permet inversió nova que no estigui contemplada en els comptes de l’any anterior. Per això la conselleria rasca només 1,3 milions d’euros (donen per desplegar una desena d’especialistes) per realitzar una prova pilot dels plans educatius d’entorn 2.0 en cinc municipis durant dos anys: Ripoll, Sant Vicenç dels Horts, l’Hospitalet de Llobregat, Tàrrega i Esplugues de Llobregat. En tots es treballarà tant en l’orientació com en l’acompanyament, tenint en compte les peculiaritats de cada zona. 

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

“Aquest és el departament del 0-20. Som responsables de la formació, però també de moltes coses més, perquè el que busquem al costat dels ajuntaments i les entitats és l’èxit personal, social i educatiu”. Això passa, segons ha detallat Bargalló, per “aconseguir que ningú es quedi pel camí”. És així, ha prosseguit el conseller, com també es lluita contra la segregació i l’abandonament escolar. En resum, es tracta d’acompanyar d’una manera més intensa i individualitzada perquè qualsevol ésser humà que arriba als 20 anys a Catalunya pugui entrar al món laboral amb garanties, si és que no ho ha fet abans a través, per exemple, de la formació professional. 

Les lliçons de l’atemptat

L’elecció de Ripoll no ha sigut gens gratuïta. Després dels atemptats de la Rambla, els 1.700 veïns d’aquesta petita ciutat van veure com la seva estructura social es feia miques després de saber-se que uns xavals criats allà estaven involucrats en la terrible matança d’agost del 2017. L’alcalde, Jordi Munell, present en l’acte, ha recordat aquells dies: “En teoria no teníem problemes veïnals ni socials destacables, però en només tres hores ens vam veure immersos en un terratrèmol increïble”. “En el futur no podem caure en el mateix”, ha instat l’edil, que ha assegurat que l’educació és la clau per evitar-ho. “El que passa a Ripoll se segueix des de moltes altres ciutats d’aquí i de tot el món que han passat pel mateix o que temen que la radicalització els pugui sorprendre”.