«Moltes doules actuen com una secta amb les embarassades»

L’Emilia Redondo és matrona. Va començar a exercir l’any 1975 al servei públic de Salut de Múrcia i acaba de jubilar-se. Fa anys va començar a sentir a parlar de les doules. I va decidir investigar pel seu compte. Va esbrinar que moltes d’elles no es limiten a fer “acompanyament emocional” en la maternitat, sinó que organitzen cursos de preparació al part i postpart, practiquen ‘tècniques alternatives’, imparteixen classes sobre les emocions, li fan massatges al nadó... “Intrusisme laboral, vaja. I sense tenir cap formació. Només cursos que donen elles mateixes sense l’aval de cap ministeri ni universitat”, explica Redondo des de Múrcia.

Després de quatre anys d’investigació, Redondo –avalada primer per l’Escola d’Infermeria de Múrcia i després pel Consell General d’Infermeria– va ser una de les responsables d’un informe en què s’acusava les doules de posar en greu risc la salut de les mares i dels fills, en ocasions fins i tot “amb pràctiques de tipus sectari com el canibalisme” a l’induir les mares a consumir la seva placenta com a part de la seva recuperació postpart.

Assetjament

Després de la publicació de l’informe, el 2015, la matrona es va trobar amb més de 200 demandes d’associacions de dones de tot Espanya. “Demanaven el meu cessament, l’obertura d’un expedient disciplinari i que em practiquessin un reconeixement psicològic. Va ser un assetjament impressionant. Però cap de les demandes va arribar a res”, explica Redondo, per a qui les doules s’han obert camí a Espanya per la por que tenen les dones al part i als hospitals. “Els diuen que les anul·len, que els faran mal, que no trobaran cap respecte i que un tacte vaginal és com una violació. Fa molts anys que treballo i sé que ara el part hospitalari no és tan deshumanitzat. Hi ha complicitat amb matrones i ginecòlogues. S’escolta la dona i se li respecten les seves decisions. Aquesta ha sigut una lluita que han guanyat les dones, una conquesta femenina”, adverteix Redondo, que renega del part a casa i aposta per les cases de part dins dels hospitals.

El mateix any en què es va fer públic l’‘informe Doula’, l’Escola d’Infermeria de Múrcia, presidida llavors per la infermera Amelia Corominas, va interposar una denúncia contra una doula per un delicte d’intrusisme professional. El jutge, no obstant, va arxivar la causa al no considerar els fets com un delicte d’intrusisme.

Esclaves gregues

Les doules van néixer a l’antiga Grècia. Eren esclaves. Als anys 70 del segle XX es va recuperar el terme, bàsicament als EUA, per definir dones que assisteixen dones durant la maternitat. A Espanya és una professió no regulada oficialment. Es defineixen com a “acompanyants emocionals en totes les etapes de la maternitat”, segons dictamina l’Associació Espanyola de Doules, que renega d’aquelles companyes que fan activitats com la ginecologia, el comaratge o la psicologia. “És un intrusisme intolerable”, recalca l’associació.

Redondo, no obstant, assegura que moltes doules són “una màfia, una secta” que, a més, fan caure les gestants que les contracten a les grapes de la pseudociència. “No em sembla normal que diguin a les futures mares que no han de prendre àcid fòlic, per exemple. O que els recomanin vestir d’una determinada manera. Aconsegueixen anul·lar les dones”, continua.

“L’enemic és a casa”

Notícies relacionades

El risc d'infantar a casa

Altres parts són possibles

La matrona assegura que les ‘acompanyants emocionals’ s’han fet fortes pel negoci econòmic que hi ha darrere. “Diuen que són acompanyants emocionals, però les emocions no es cobren, ¿oi?” Ella mateixa, simulant un embaràs, va contactar amb una doula. El pressupost global que li va oferir va ser de 2.500 euros. Redondo assegura que l’“enemic és a casa” i que moltes matrones professionals que treballen en hospitals també exerceixen de doules privades. “Es guanyen molts diners, és una temptació llaminera”, conclou.

 ► Més informacions de Mames, papes i nens

Mames, papes i nens