«Temps de lluita si per ser lliures ens diuen putes"

Perquè estan cansades de cobrar menys per la mateixa feina que els homes. Perquè estan fartes de tenir por quan surten a córrer o tornen de nit soles a casa. Perquè les maten. Perquè ja no accepten que tenir fills es converteixi en un obstacle per progressar professionalment. Perquè no volen tenir tants caps masculins i volen que hi hagi més caps femenins. Perquè les seves filles han de tenir realment els mateixos drets que els homes però veuen perillar els que van aconseguir les seves mares i àvies. Perquè ja no escoltaran més frases denigrants, que les redueixen a objectes sexuals, sense respondre-les. Perquè el masclisme hauria de tenir les hores comptades però no és així. Sota el lema que hi ha més de 1.000 motius per fer vaga el Dia Internacional de la Dona, aquest 8 de març milers de dones van sortir al carrer en manifestacions de totes les ciutats d’Espanya. 

La més freqüentada va ser la mobilització de Madrid, amb més de 375.000 assistents, segons la Delegació del Govern. A la de Barcelona van respondre, segons la Guàrdia Urbana, 200.000 dones que, portant una capçalera amb el lema "Ens aturem per canviar-ho tot", van recórrer la Gran Via per arribar fins a una plaça de Catalunya que les esperava amb la il·luminació de les fonts de color violeta, la mateixa que la de la Torre Agbar, el to feminista de la protesta. En primera línia, dones de races i edats diferents. I després d’aquestes, un primer bloc integrat únicament per elles. Vuit taxis conduïts per dones van obrir el pas d’una marxa l’avenç de la qual era saludat per milers de manifestants als dos costats de l’avinguda.

L’ambient era festiu, amb cançons –cantades per dones– sonant als altaveus, amb ornaments violetes i centenars de pancartes amb denúncies enginyoses però contundents, com'No vull ser la dona de la teva vida, vull ser la dona de la meva'. Ambient festiu malgrat que cap ocultava que comencen a perdre a la paciència. Si el passat 8-M a Espanya es va viure la primera protesta massiva feminista, aquest divendres va servir per confirmar que el feminisme no es rendirà fins a extirpar el masclisme: provingui d’on provingui, avisen. En el rerefons de la manifestació apuntava sobretot la ràbia que genera la violència sexual masclista. Un crit que va resultar eixordador després d’un cas com el de 'La manada' de Pamplona i que ha augmentat de volum després de crims com el de Laura Luelmo, la professora de Zamora raptada, violada i assassinada per un veí de Huelva quan sortia a córrer sola. No per casualitat la capçalera va entrar a la plaça de Catalunya al crit de "¡No és no!".

Les periodistes es paren

A les dotze del migdia unes 700 periodistes es van concentrar en els Jardinets de Gràcia per denunciar la bretxa salarial entre homes i dones en la professió i la vulnerabilitat més gran que senten en comparació amb els informadors homes. Van descriure situacions reals que han hagut d’aguantar exercint la seva feina: "Un alcalde em va dir que estava molt maca tota suada", "¿Periodista esportiva? ¿Però tu en saps, de futbol?" o "Amb aquesta minifaldilla t’atendran molt bé".

Notícies relacionades

L’aigua pujarà dos euros de mitjana per rebut a BCN i 22 ciutats

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Al matí, més de 13.000 estudiants, segons dades de la Guàrdia Urbana, van col·lapsar la plaça de Sant Jaume. En realitat van fer més que això: quan la marxa va arribar davant el Palau de la Generalitat, la cua encara era a la plaça Universitat. Corejaven lemes com "No és abús és violació”, “Visca la mare que em va parir" i "Vull viure, no sobreviure". La banda sonora va ser la de '¿A quién le importa?'d’Alaska. A les pancartes, frases eloqüents: 'Sense nosaltres no es produeix ni es reprodueix', 'Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar', 'Estem en temps de lluita si per ser lliures ens diuen putas’, i una de dirigida a la ultradreta: 'No vaig sortir de la teva costella, tu vas sortir del meu cony'.

Madrid, capital de les dones 

Les gairebé 400.000 dones van inundar els carrers de Madrid, des d’Atocha fins a Cibeles, ho van fer apoderades: 'Som imparables’, deia la pancarta que va obrir la marea violeta. Càntics i lemes reivindicatius al costat d’una Cibeles il·luminada de lila com la font de la plaça de Catalunya. I, com en totes les ciutats, ambient festiu i centenars de pancartes. 'El repartiment de tasques que s’estudiï a l’escola 'Cremarem la Conferència Episcopal per masclista i patriarcal’, i una promesa: 'Madrid serà la tomba del masclisme'.