Sense elles es para el món

Acaba la cerimònia  a l’església de Santa Anna de Barcelona, i ja que no hi ha capellà ni sotana, la monja Victòria Molins perpetra el que porta maquinant des de fa dies. "En el nom del pare, del fill i de l’esperit sant, amén. Us en podeu anar en pau". D’aquesta manera, aquesta popular teresiana dels barris humils de la ciutat, acaba de donar una plantofada alsfonaments del dret canònic. "No ens està permès fer-ho, però això és una missa de i per a dones i m’és igual". És 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i això no ho para ni Déu.

El feminisme, viscut de diferents maneres i diferents ritmes i intensitats, ha tornat a sortir al carrer aquest divendres com ja ho va fer l’any passat. Amb una vaga que pot donar peu a la gastada interpretació sobre el seu èxit o fracàs i amb protestes i manifestacions en les quals no hi ha cap subjectivitat: crit unànime a favor de la igualtat i contra totes les expressions de violència de gènere. Com ja va passar l’any passat, totes les ciutats han sigut un festival de pancartes manufacturades que han transcendit a qualsevol cartelleria i manifestos oficials. Al marge queda la baralla política, que ha sigut tan abundant com previsible i demostra que l’oportunisme resideix molt lluny de l’oportunitat real que els drets d’elles siguin tan robustos i respectats com els d’ells.

Una dona morta a la setmana

Mentre el carrer bategava, durant tota la jornada han sigut ateses 30 dones en el servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere a Catalunya. Són tres més que el dia anterior. A Madrid, un home d’uns 80 anys  ha matat d’un tret a la seva dona, de la mateixa edat, amb ella ja són 10 les dones que en aquest 2019 han perdut la vida a causa de la violència de gènere. O el que és el mateix, una cada setmana. Vuit menors han quedat orfes per aquesta xacra. "No vaig néixer dona perquè em matin per això" o "de camí a casa vull ser lliure, no valenta", deien algunes de les pancartes de la protesta de Barcelona, que ha congregat 200.000 persones, majoritàriament dones, segons la Guàrdia Urbana. Al matí han marxat les estudiants, unes 13.000, i al migdia, les professionals dels mitjans de comunicació s’han concentrat als Jardinets de Gràcia per protestar contra tot el que fa pudor de masclisme en l’ofici d’explicar el que passa al món. 

Molt per fer

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Han sigut moltes les ciutats que s’han bolcat amb la jornada feminista a tot el món. Com París, on només el 2% dels carrers estan dedicats a dones i molts cartells de carrers s’han despertat amb el nom d’il·lustres dones inèdites. Però tot i que en aquesta part del globus queda molt per fer, en altres llocs el camí serà molt més atziac. A Jerusalem milers de jueves ultraortodoxes interrompien de manera violenta una oració feminista al mur de les Lamentacions. No està millor la situació al Perú, on un sondeig realitzat pel diari 'El Comercio' revela que el 47% dels entrevistats consideren que la dona és una mica o molt culpable si un home l’assetja quan porta minifaldilla. A Bakú, capital de l’Azerbaidjan, la policia ha prohibit una protesta de dones convocada a través de les xarxes socials contra la violència masclista. A Istanbul les han dispersat amb gas lacrimogen i pilotes de goma després de dues hores de concentració pacífica. Mentre això passava, a Rabat, l’empresa líder de recollida d’escombraries ha pensat que el 8-M mereixia un homenatge a l’altura: la convocatòria d’un certamen de Miss Neteja 2019.

Hi ha moltes maneres de mesurar l’èxit de la convocatòria feminista d’aquest divendres al nostre país. El nivell d'aturada a les empreses, les validacions en el transport públic, el trànsit en les hores punta. Hi haurà qui ho quantifiqui per l’assistència a les protestes o els tuits amb certa etiqueta. Potser la resposta sigui menys numèrica i més simbòlica, representada pels missatges vistos en la manifestació que ha recorregut els carrers de Barcelona. Pancartes com aquesta: "Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta".