Sis consells als pares perquè els seus fills no s'estavellin a les xarxes socials

‘Influencers’, ‘youtubers’, ‘gamers’, ‘foodies’, ‘tekkies’, ‘likes’, ‘selfies’... Si ets pare o mare i desconeixes aquests termes ets un “negligent”. La desconnexió digital és un “problema seriós” per alsprogenitors amb fills a partir dels sis anys, una edat en què cal començar a fer un treball de conscienciació. “Pot ser que prefereixis mantenir-te’n al marge. Però quan tinguin 16 anys, oblida-te’n. Ja no hi ha possibilitat d’arreglar res. Entraràs en xoc i pensaràs que mai t’ho podies haver imaginat”. El periodista David Ruipérez (Madrid, 1979) acaba de publicar ‘Mi vida por un like’ (editorial Arcopress), assaig sobre l’impacte de les xarxes socials en nens i adolescents. El llibre va néixer després que una de les seves filles li deixés anar un dia: “Papa, ¿per què no em graves un vídeo fent manualitats i el puges a Youtube?” La nena, en aquell moment, tenia sis anys. Sis.

¿Com tractar aquesta situació? ¿Què hi ha al darrere de les xarxes socials?¿Com es comuniquen els joves a través de les aplicacions? ¿Com evitar que s’estavellin? ¿Els nens ‘youtubers’ són uns explotats? Repassem les sis coses que els pares i les mares haurien de fer per saber tractar amb els ‘influencers’, les xarxes socials i la droga del segle XXI: els ‘likes’.

Evita la desconnexió digital

Ruipérez –que per escriure el llibre ha entrevistat desenes de catedràtics i experts en tecnologia– acusa de “negligents” els pares que fugen de les xarxes socials. Hi ha progenitors que utilitzen Facebook, Twitter o Instagram, però haurien de ser conscients que els joves fan anar aquestes aplicacions d’una manera radicalment diferent. Un exemple d’aquesta desconnexió digital que cal reparar seria tenir un fill d’entre 10 i 16 anys i no saber què és TikTok [una xarxa en la qual es poden crear, compartir i descobrir vídeos breus]. “Cal estar al dia, cal dedicar-hi molt temps”, recorda.

Ensenya a relativitzar els ‘likes’

A tots ens agrada agradar. El conflicte neix quan, a l’era de les xarxes socials,el ‘like’ domina la teva vida i es converteix en una espècie de droga.“Tinc alumnes que publiquen fotos importants per a ells i les eliminen, simplement, perquè no reben cap m’agrada. A l’esborrar la imatge la persona nega una cosa important de si mateixa”, explica l’autor de ‘Psicología en la era digital’, el professor universitari John Suler, a ‘Mi vida por un like’. Estar en mans de les opinions de la gent és “una arma de doble tall”, afegeix Ruipérez, que recorda als pares i les mares que els joves –al contrari que ells– utilitzen les xarxes socials per publicar, bàsicament, ‘selfies’. “Hauríem de ser capaços d’inculcar-los quel’èxit o el fracàs a la vida no pot ser determinat per les xarxes socials, on, a més, l’èxit és completament artificial”. El model d’“èxit tant sí com no” ha calat profundament en els nens, recalca Pablo Francescutti, professor de Ciències de la Comunicació a la Universitat Rei Joan Carles (Madrid). El perill ésinventar-se una vida idealitzada i exposar-la ‘online’. “Te la inventes perquè no t’agrada la teva i aquí entraríem en un procés patològic”, analitza Ruipérez.

Mostra l’altra cara del glamur

Si un menor està encegat per la (presumpta) vida glamurosa dels ‘influencers’ –els gurus del segle XXI– el que els psicòlegs i els pedagogs recomanen és mostrar-los la cara B. Ruipérez enumera alguns dels problemes que comporta convertir-se en un esclau de les xarxes socials. La primera ésl’ansietat  pel ritme de treball que impliquen els vídeos, els compromisos socials o publicitaris i els viatges. La segona és que es tracta d’un treball dur perquè darrere de cada vídeo o cada foto hi ha moltes hores invisibles de treball i edició. La tercera és que per més admiradors i seguidors que tinguis rebràs comentaris sense filtres, ofenses cruels i insults que deixen empremta en tu i en la teva família.

Mai exposis els teus fills

A mesura que l’‘influencer’ guanya seguidors, va mostrant més la seva intimitat. Es coneix com a ‘efecte Kardashian’. I és una fórmula d’èxit perquè -apunta l’autor de ‘Mi vida por un like’– al públic li agrada molt conèixer la vida privada dels seus ídols virtuals, que comencen per mostrar la casa, parlar d’alguna malaltia que tenen o exposar la seva parella. Capítol a banda mereix el ‘sharenting’, paraula que procedeix de ‘to share’ (compartir) i ‘parenting’ (criança): compartir la criança dels fills. “És obvi que als pares ens agrada ensenyar fotos dels nostres fills [en l’àmbit privat], però si estàs obsessionat per mostrar a les xarxes cada minut de la vida dels teus petits, tens una actitud malaltissa”, critica Ruipérez. I posa com a exemple Verdeliss, mare de set fills i ‘influencer’ que retransmet cada segon de la seva vida familiarVerdeliss, des de les ecografies fins als parts o els esmorzars i les compres. La seva última filla va néixer prematura i també retransmet la seva estada hospitalària. “És escandalós i repugnant”, sentencia Ruipérez. “Aquests menors no han donat el seu consentiment a exposar la seva imatge. En uns anys veurem fills amb una vida que ha sigut televisada denunciant els seus pares. N’estic convençut”.

Mai explotis els teus fills

Quan la filla de Ruipérez li va proposar gravar un vídeo i pujar-lo a Youtube, el periodista la va convèncer d’una altra idea millor: gravar el vídeo i enviar-lo exclusivament al xat de la família. Els nens ‘youtuber’ –alguns són màquines de fer diners– s’han convertit en un assumpte espinós. ‘Las Ratitas’, per exemple, són dues germanes que els seus pares graven cada segon, ja sigui plorant perquè estan lletges sense maquillar, fent salts per casa o obrint paquets de regals. La Fiscalia de Menors està estudiant alguns dels seus vídeos. “Darrere de cada nen ‘youtuber’ hi ha un pare o una mare que col·labora amb aquesta tasca no sabem amb quina finalitat. Els nens han de jugar, no fer vídeos per a Youtube. Un nen que als vuit anys és una estrella necessitarà un psicòleg el dia que deixi de ser-ho”, conclou el periodista,  que destaca l’explotació i la frustració que pateixen els menors.

Arma’t de paciència

Notícies relacionades

No traieu el mòbil als nens, traieu-lo als pares

Youtube, la nova fàbrica de nens prodigi

Una vegada llegit ‘Mi vida por un like’, preguntem a mares i pares com gestionen ells les xarxes socials a casa. La resposta convida al desànim. La Montse, que té dos fills de 12 i 9 anys, assegura que la teoria està bé, però que posar-lo en pràctica és complicat. “Posar límits suposa un conflicte constant. Els mòbils i les aplicacions són addictives: Instagram, Youtube... ¿Com lluites contra això? ¿què fas quan veus que el teu fill consumeix vídeos de manera compulsiva i manté converses infinites per WhastApp? Jo em vaig negar durant molt temps que tingués ‘smartphone’, però és que es va convertir en un pària. Així que al final el va tenir”, comenta. Conclusió: molta paciència per suportar les discussions constants.

 ► Més informacions de Mames, papes i nens

Mames, papes i nens