Divendres sant per al pare Tó

Lluís Tó era un personatge indiscutible al Sant Ignasi. Per als nens i les nenes, perquè els jesuïtes eren un model moral a seguir; i per als pares i les mares, perquè representava l’Església i la prestigiosa comunitat religiosa a la qual havien confiatl’educació dels seus fills. Els seus sermons eren molt celebrats i les misses que oficiava els dissabtes a la tarda a la capella de l’escola registraven una entrada notable. "Comunicava bé; arribava", diuen d’ell els qui el van tractar. De la seva mà en va sortir la primera comunió de la majoria dels que van passar per l’escola en els anys 70 i 80. Però tot i que aparentment fos una figura respectada, afable i de conversa culta, en les raons entre alumnes també era un home que, per dir-ho amb suavitat, s’excedia en la proximitat amb els nanos. Tot va canviar a començaments dels anys 90 amb la denúncia d’una família contra Tó per abusar sexualment d’una nena de 8 anys. Allò va dividir la comunitat entre els negacionistes i els que van obrir els ulls davant d’una  realitat dolorosa. Però va ser una polèmica fugaç, que gairebé ni va ser. Perquè poc o res va transcendir.

Un pare, que anomenarem Joan i que en aquells anys ocupava un càrrec de responsabilitat a l’AMPA de l’escola, assegura que ningú els va informar de la condemna de dos anys que un jutge va imposar a Tó per aquells tocaments a la menor. És més: la notícia l’ha conegut ara, 27 anys després. Els fets van tenir una repercussió mínima en els mitjans de comunicació i la direcció de l’escola no va informar les famílies que havia sigut declarat culpable. "La denúncia ens va deixar tots molt tocats. Però el més sorprenent va ser que al comentar-ho a casa amb els nostres fills, ens van dir que això era habitual. Ens vam quedar amb la boca oberta". Va ser un xoc, però en cap cas van optar per posar-se una bena als ulls. Van haver de lluitar en franca minoria, ja que l’actitud general entre els pares més implicats en el centre –la majoria, amb gran convicció religiosa– va ser la de fer pinya a favor del jesuïta.

Cap nen s’atrevia a divulgar a casa el sobrenom amb què es coneixia a aquest home format als jesuïtes de Casp i a l’Institut Químic de Sarrià. L’anomenaven 'pare Tocotó' o 'pare Tocament’, depèn de la generació. El Joan no recorda si va ser el dia de la detenció o el moment en què es va fer pública la denúncia, però sí que té molt present que era un divendres sant. "Hi havia molta gent que, per la coincidència amb la Setmana Santa, comparava al pare Tó amb Jesucrist". Per allò del màrtir i la incomprensió. En aquells temps, evoca, moltes famílies, sobretot les mares, estaven indignades amb el fet que es dubtés de la integritat del jesuïta.

I no només no es va informar les famílies. També es va buscar recuperar una certa normalitat i blanquejar el personatge. En l’edició del febrer del 1993 de la revista de l’escola, tres mesos després de ser condemnat i enviat a Bolívia, es recull un missatge del mateix Tó, al qual es continuava mantenint el tracte de 'pare de la Companyia de Jesús’. Deia així: En la celebració de l’eucaristia del dissabte 30 de gener se’ns va llegir un fragment de la carta que va escriure el P. Lluís Tó, fent-nos arribar un SOS de la comunitat cristiana d’El Alto (Bolívia). 

Carta negacionista

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Potser per això es va organitzar un acte d’homenatge al qual el Joan i la seva dona es van negar a anar. Com tampoc van firmar la carta de recolzament explícit al religiós. "No recordo què deia exactament el text, però implicava rebutjar la possibilitat que hagués abusat de cap nen. La meva indignació amb algú que toca un menor és immensa, però es multiplica si a més es tracta d’un educador". La dona del Joan va visitar el director de l’època, Francesc Xicoy, i li va dir que li semblava fatal que el tema es resolgués enviant el capellà a Sud-amèrica. La resposta va ser que estava rebent tractament. 

Un professor que va coincidir amb Tó durant anys al Sant Ignasi explica que tot allò els va agafar "molt de sorpresa". També per al personal docent 'civil’, els jesuïtes eren figures inqüestionables. Eren temps en els quals una desena de capellans encara feien classe i tenien càrrecs de responsabilitat. Aquest educador recorda l’acte d’homenatge a Tó. No n’està segur, però creu que es va celebrar a la residència de religiosos situada al costat de l’escola. Diu que ningú de la direcció els va donar cap explicació sobre el tema, que tot es va portar "amb moltíssima discreció" i que els pares de la nena agredida sexualment la van acabar traient de l’escola. "Es va fer molt mal, és necessari fer neteja...", conclou.