Tres dones revelen com els Jesuïtes van encobrir la pederàstia del pare Tó

Els germans Jordi i Oriol de la Mata van explicar a EL PERIÓDICO que havien patit abusos sexualsabusos sexuals per part de dos professors de l’escola jesuïta Sant Ignasi de Barcelona (els sacerdots Pere Sala i Lluís Tó –ja mort–) a la dècada dels 80. La notícia va córrer pels grups de WhatsApp de desenes de generacions educades al Sant Ignasi. I va animar tres dones, la Montserrat, la Marta i la Gemma, integrants de la promoció nascuda el 1972, a contactar amb aquest diari per intentar explicar qui era el pare Tó i en què consistia l’"encobriment de la institució" que li va permetre tancar-se amb criatures al seu despatx, durant dècades, sense que ningú l’hi impedís.

Les tres dones descriuen Lluís Tó com un professor culte, de retòrica seductora, "un entabanador" que es guanyava de seguida la confiança "de les famílies, fossin atees o creients". "Alguns sacerdots jesuïtes" com Tó –els amos de la institució educativa– transmetien "sibil·linament" als pares que s’havien de sentir "privilegiats" que els seus fills haguessin sigut acceptats al Sant Ignasi. Això era una part del problema, remarquen, perquè preparava el camí de Tó per abusar impunement dels alumnes i feia gairebé impossible que s’atrevissin a qüestionar-lo. 

L’homenatge al pare Tó

Els pares d’una nena de 8 anys, en un gest insòlit per a l’època, van trencar, finalment, l’encanteri a començaments dels 90 i van acudir a la policia per denunciar Tó per abusos sexuals. La demanda va prosperar i Tó va ser jutjat i condemnat a dos anys de presó. El 1992, mesos després, els Jesuïtes van enviar Tó a Bolívia. Segons expliquen, allà Tó va fer teràpia i no va mantenir cap contacte amb menors. Abans que se n’anés de Barcelona, l’escola li va fer un homenatge.

La Montserrat, que llavors ja tenia 19 anys, va anar s aquella festa de comiat al seu exprofessor. "No aconsegueixo recordar on es va fer exactament. Però sí que recordo que hi havia unes 40 persones, moltes, pares i exalumnes. Vaig aprofitar un moment en què Tó i jo ens vam quedar sols per dir-li el que havia anat a dir-li: Ets un fill de puta".

La Montserrat

Exalumna d’una escola que impartia les classes en castellà, quan va arribar al Sant Ignasi, la Montserrat va necessitar ajuda per adaptar-se al català. Tó, cap d’estudis a quart i cinquè d’EGB, es va oferir a fer-li classes de reforç al seu despatx. "La institució jesuïta va facilitar durant un temps els pagaments de la matrícula als meus pares, de classe treballadora i amb dificultats per afrontar el cost de tres germans. Això, i l’oferiment aparentment desinteressat de Tó per ajudar-me, van augmentar la sensació que estàvem en deute amb ells".

Durant les primeres classes ‘particulars’, Tó i la Montserrat van seure un davant l’altre amb la taula entre tots dos. En les següents, el sacerdot va posar la seva cadira al costat de la d’ella. Al final, va acabar demanant a la Montserrat que pugés a la seva falda i tancant la porta del despatx amb clau. "Saber que estava tancada amb ell m’aterria, però no li vaig dir res, perquè era l’autoritat". Així van començar els tocaments. "Em ficava la mà per sota del vestit, també sota les calces, i em tocava el cul. Les carícies, com tot en el pare Tó, eren sibil·lines, fingint que era només un joc entre tots dos. No ho eren. I m’incomodaven moltíssim". Conscient que no podria demanar auxili –"¿Qui creuria una nena de 9 anys que acusaven algú com Tó?"–, va optar per negar-se a casa a utilitzar més faldilles o vestits. "Aquesta era la guerra que tenia cada matí amb la meva mare, que no entenia la meva obsessió per voler portar pantalons". 

La Marta

Les males notes en Matemàtiques van ser el pretext que va utilitzar el pare Tó per arrossegar la Marta fins al seu despatx i fer-li, com a la Montserrat, classes de repàs. L’acostament de Tó també va seguir el mateix patró: primer asseguts un davant l’altre, després de costat i, al final, agafant la nena en braços per seguir la lliçó amb ella a sobre. Tan semblants són els relats de totes dues que és subjacent que el sacerdot seguia amb totes les seves víctimes el mateix ‘modus operandi’, un pla ordit amb la tranquil·litat de saber que gairebé era sagrat.

"Em va tocar dues o tres vegades, que recordi, potser van ser més. Vaig sentir molt fàstic. A casa, ocultant el motiu real, vaig demanar que intervinguessin perquè acabessin les classes. No va funcionar i vaig continuar acudint al seu despatx. Incomprensiblement, les meves notes en Mates van millorar i els meus pares, que ignoraven els abusos, van fer un regal a Tó", explica resignada. També per a la família de la Marta –que es va assabentar fa una setmana dels abusos que va patir al Sant Ignasi– matricular-la en aquesta escola havia resultat un esforç econòmic enorme.

La Gemma

LaGemma (l’única de les tres exalumnes de la promoció nascuda en el 72 que demana que s’oculti la seva identitat sota un nom fals) va patir tocaments semblants als de la Montserrat i la Marta per part de Tó tot i que, matisa, només en una ocasió i més lleus. La tercera exalumna posa el focus en l’escola, en el fet que l’assetjament de Tó sobre els alumnes era "vox populi" i que els estudiants, en aquell context dels 80, com si intuïssin que no tenien més remei, havien acabat "normalitzant" que el sacerdot els "toqués". Perquè la resta d’adults, empleats o professors, haurien hagut de sospitar. A molts dels menors se’ls emportava al seu despatx en hores no lectives.

Notícies relacionades

Divendres sant per al pare Tó

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Fos cert o no que l’escola estava al corrent dels abusos de Tó, el 1992, i malgrat disposar d’una sentència judicial que confirmava la seva pederàstia, li van retre un homenatge i el va enviar a Bolívia. Entre les famílies, o almenys entre les més afins a la comunitat escolar, va córrer el rumor que tot allò –el procés contra Tó– formava part "d’un muntatge destinat a fer mal a la institució".

"Ocultació planificada"

La Montserrat es va reunir amb el director general de la Fundació Jesuïtes Educació, Enric Masllorens, fa un parell de mesos. Durant la trobada va voler saber "què faria la institució ara" per aclarir "l’encobriment" dels abusos que van patir els alumnes en el passat. "Continuo sense saber-ho", aclareix. Tot i que potser no acabin presentant cap denúncia policial contra el pare Tó, la Montserrat, la Marta i la Gemma sí que han volgut explicar el seu cas a EL PERIÓDICO, perquè se sàpiga que "tot això passava" i, almenys, per poder "dir públicament el que feia aquest sacerdot". Els Jesuïtes "han de reconèixer que tot això [el context que va donar impunitat al sacerdot per acorralar els menors a l’escola] formava part d’una ocultació planificada".