SOS Racisme alerta que l'atac de Castelldefels no és «fortuït» ni «aïllat»

“¿Què ha de passar perquè les administracions públiques reaccionin? ¿Quin és el límit de violències que deuen suportar aquests nens perquè comencem a posar els seus drets al centre?”. SOS Racisme Catalunya, que des de 1989 lluita per la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, es feia aquestes preguntes a través d’un comunicat fa només uns dies, el 7 de març, poc després que un home armat amb un matxet irrompés en un centre de menors estrangers no acompanyats (els anomenats ‘menes’) de Canet de Mar (Maresme).

No obstant, aquest deplorable fet no va trigar a repetir-se. Va passar, aquesta vegada, dissabte passat a la nit a Castelldefels (Baix Llobregat), quan un grup de 25 encaputxats van assaltar el centre de colònies Cal Ganxo, que acull 35 menors que han migrat sols, sense les seves famílies, a Catalunya. Van provocar almenys tres ferits, uns dels quals va haver de ser hospitalitzat, i nombrosos desperfectes. La Conselleria d’Afers Socials traslladarà el cas a la Fiscalia especialitzada en delictes contra l’odi i la discriminació. Diumenge van tornar a fer-ho, aquesta vegada sense ferits. L’Ajuntament de Castelldefels està esperant una investigació dels Mossos d’Esquadra per determinarl’“origen” i la “motivació” d’aquests “condemnables” fets. És aviat, opina, per parlar de “delictes d’odi”.

Un acte “premeditat”

L’alcaldessa del municipi, Maria Miranda (PSC), reclama “prudència” a l’hora de qualificar els fets com a tals. “Cal esperar les conclusions de la investigació. La informació que tenim és que es tractaria d’una baralla que va anar a més entre col·lectius de joves del municipi i joves immigrants no tutelats”, va dir la dirigent en una entrevista a la SER Catalunya aquest matí. No obstant, reduir un atac perpetrat per 25 encaputxats a una “baralla” de joves és “poc responsable”, segons valoren fonts de SOS Racisme, les quals matisen que “evidentment” cal “investigar”. “No es pot minimitzar el comportament racista que comporta un fet així. Hi ha un eix de racialització”, denuncien. I afegeixen aquestes fonts: “En aquest cas [l’atac de Castelldefels] té un punt extra:l’organització dels 25 atacants, el que indica premeditació”.

Aquesta entitat adverteix que “cada vegada més” es notifiquen atacs com els de Canet de Mar o de Castelldefels. “No són actes ni fortuïts ni aïllats: són la conseqüència d’una campanya sistemàtica de criminalització cap als categoritzats com ‘menes’”, apunta el comunicat de SOS Racisme emès fa una setmana i al qual tornen a remetre les fonts. El document assenyala els “poders públics, empreses mediàtiques, partits i polítics” com a coresponsables d’aquesta campanya de criminalització. SOS Racisme també avisa que hi ha partits que s’“aprofiten” de conflictes d’aquest tipus per generar “alarma social”.

El risc de “legitimar” el racisme

“Estem naturalitzant una certa violència cap a persones que no pensen com nosaltres”, alerta Montserrat Clua, professora d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Clua opina que el “problema”, més enllà dels atacants, és el “context” en què es produeixen atacs d’aquest tipus, que van en sintonia amb les agressions a altres grups com, per exemple, la comunitat LGTBI. “Alguns partits polítics normalitzen els discursos racistes i xenòfobs, i això comporta riscos perquè s’acaben legitimant accions directes molt greus”, assenyala l’experta. “S’estan permetent discursos d’odi que no són moralment acceptables”.

Arribats a aquest punt de la conversa, no és difícil que el lector pensi en el discurs de Vox, el partit espanyol de la ultradreta. “És un moviment global, a tot el món. Trump, Bolsonaro, Orban... S’està normalitzant que la discrepància justifiqui la discussió no en termes de debat, sinó d’enfrontament i d’agressió”, afirma aquesta professora de la UAB, que també destaca la situació de desigualtat econòmica, agreujada durant la crisi, que abona el terreny al racisme i la xenofòbia.

En la mateixa línia es pronuncia Albert Parés, president de l’Associació Noves Vies,  que es dedica a l’assessorament sociojurídic dels ‘menes’. “Hi ha molta gent que ara, amb Vox, s’atreveix a dir coses que abans no s’atrevia”, assenyala. “Si un partit xenòfob entra en un Parlament, la gent sent que el seu discurs queda legitimat. És un greu perill”, diu. Parés també opina que en el cas de l’atac a Castelldefels hi va haver una “mala gestió”, ja que ha faltat “informar” la gent d’aquest petit municipi sobre l’acollida de ‘menes’ al centre Cal Ganxo. “Penso que ha faltat parlar amb els veïns per facilitar-ne la integració”.

“Protecció” i “estima”

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

El centre de Castelldefels canviarà pròximament (en unes dues o tres setmanes)d’ubicació,  ja que els seus 35 menors són en una casa de colònies i ben aviat comença la temporada. “Ens traslladem, no ens n’anem. Existint la por, sentim protecció i, sobretot, estima cap aquestes persones. Que no prevalgui la idea de fugida”, recull un comunicat emès pelstreballadors de Cal Ganxo de Castelldefels que van viure l’atac de dissabte. “Canet i ara Castelldefels, això no s’atura sol. Ho hem d’aturar”, afegeix el document.

L’ajuntament, d’altra banda, destaca que la presència de menors no tutelats no ha suposat un increment dels delictes i que Castelldefels és “una ciutat que es reconeix al mirall de la solidaritat i la diversitat”. El consistori creu, això sí, que Cal Ganxo “no complia les condicions òptimes” per acollir aquests menors.