Tercer sacerdot jesuïta denunciat per abusos al Sant Ignasi de Barcelona

Els sacerdots de l’escola jesuïta Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona) denunciats per pederàstia ja són tres. A la llista de Lluís Tó (mort) i Pere Sala, s’afegeix ara el nomd’Antoni Roigé. Un exalumne nascut el 1970, Ignacio D. B., ha acudit aquest dimecres alsMossos d’Esquadra per presentar una denúncia contra Roigé (i també contra Tó) i ha contactat amb EL PERIÓDICO i amb l’emissora RAC1 perquè el contingut d’aquesta sigui públic.

“¿Per què? No és per diners ni perquè em demanin perdó. No vull res d’ells. Ho faig per recolzarels germans Jordi i Oriol de la Mata –les víctimes que van destapar els abusos sexuals ocults en aquesta escola a través del correu abusados.jesuitas@gmail.com–, perquè la gent sàpiga que diuen la veritat. Fa anys que m’indigno amb les notícies de pederàstia que apareixen a la premsa, perquè jo vaig passar pel mateix. I quan vaig veure que finalment parlaven del Sant Ignasi i d’un dels professors que va abusar de mi, em vaig sentir obligat a actuar”, explica.

L’enorme porta del despatx de Tó

Ignacio va entrar a l’escola Sant Ignasi en el curs escolar 1979-80, des de quart fins a setè d’EGB. “Era molt mogut i m’expulsaven de classe cada dos per tres”, comença a explicar. “Als expulsats ens enviaven a una aula d’estudi, però de vegades ens escapàvem i anàvem a explorar l’escola. Era i és impressionant, sostres alts, passadissos amples, columnes...”, prossegueix. La rebel·lia tard o d’hora acabava en un augment del càstig, que sempre anava a càrrec del pare Tó. “Tinc la imatge d’un adult –un professor– acompanyant-me amb la mà a l’esquena fins a l’enorme porta del seu despatx”.

Les primeres vegades que va acabar en mans de Tó, quan el professor de torn passava l’inventari de ‘malifetes’ d’Ignacio, aquest tancava la porta –no recorda si amb clau– i el sacerdot treia la seva regla per colpejar-lo a les mans. Tenia 9 o 10 anys, calcula. Un dia, no obstant, Tó va canviar. Va oblidar els mètodes expeditius i va apostar per altres de més conciliadors. En lloc de pegar-li, aquella vegada li va demanar que s’assegués sobre la seva falda. Durant uns 15 minuts el va abraçar situant una mà al cul del nen i l’altra sobre els seus genitals. “Em parlava en veu baixa, explicant-me que entenia que fos rebel, fingint que es posava al meu costat, però que la seva obligació era corregir-me”.

Ignacio explica que aquest ‘segon’ Tó va ser el que es va trobar a partir de llavors. I que va sentir que no havia de queixar-se ni oposar resistència. “Em vaig quedar congelat, vaig comprendre que si protestava, tornaria el càstig físic”. Transcorreguts 40 anys, creu que aquesta era la trampa subliminar del sacerdot, primer atiar amb la regla i, després, abusar d’ell de manera que comprengués que l’alternativa als tocaments seria “pitjor”. Descrit per tres exalumnes entrevistades per aquest diari com un home culte i sibil·lí, un gran entabanador, no li resulta forassenyat que Tó hagués dissenyat aquest pla conscientment.

Sobre aquest sacerdot pesen ja tres denúncies: la presentada a començaments dels 90 per una família –va acabar en una condemna judicial el 1992 i amb l’enviament de Tó a Bolívia per part dels jesuïtes–, la de Jordi de la Mata i aquesta última d’Ignacio. Tot i que, segons les fonts consultades per aquest diari, que inclouen exalumnes de diverses promocions diferents, els abusos de Tó van ser una constant durant dècades, els van patir tant nens com nenes i els va dur a terme tancant-se al seu despatx amb ells mentre els responsables de l’escola miraven cap a un altre costat i (gairebé) totes les famílies es quedaven immòbils enlluernades pel prestigi de la institució jesuïta i, en especial, pel carisma d’un seductor com Tó.

El pare Roigé

El tercer professor denunciat per abusos també és sacerdot. Antoni Roigé és el capellà jesuïta que més temps ha passat en tasques docents de l’escola Sant Ignasi. Actualment té 93 anys i fonts dels Jesuïtes han rebutjat aclarir si viu en una de les residències de l’ordre. Fins fa poc, va estar a càrrec de l’associació d’antics alumnes. A començaments dels 80, impartia l’assignatura de Religió i era el responsable de les colònies de l’ordre muntades a l’alberg de les Roques Blanes, propietat jesuïta a Ribes de Freser (el Ripollès). Ignacio va assistir a aquestes colònies l’agost de 1982, “o potser va ser el 1981”.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Del que sí que està segur és que va patir cada dia els tocaments de Roigé. “Dormíem en habitacions de dues lliteres i el primer matí em vaig despertar amb el pare Roigé grapejant-me els genitals. Vaig parlar amb els tres companys d’habitació i tots ells em van dir que els havia fet el mateix. A partir d’aquella nit, vaig procurar dormir de cap per avall. El que va passar els matins següents és que els tocaments van ser al cul. No eren lleus, era un magreig evident a l’anus”, descriu Ignacio.

El que va succeir amb Tó va ser una cosa que ha recordat al llarg dels anys i que no li ha deixat seqüeles. El que va passar amb Roigé, en canvi, ha intentat oblidar-ho tant sí com no. “Em va generar molta ràbia, molta impotència... perquè d’aquell alberg no em podia escapar”.