Les desigualtats tornen a créixer a Catalunya per la vivenda i la feina

Després d’haver disminuït entre el 2014 i el 2016, les desigualtats han tornat a créixer els dos últims anys a tot Catalunya, i especialment a Barcelona, a causa de la “inestabilitat” i l’“abús” delsmercats laboral i immobiliari. 

L’informe de pobresa i desigualtats‘Insocat 10: Treball precari, habitatge privatiu i manca d’inversió social’,realitzat per la federacióEntitats Catalanes d’Acció Social (ECAS),reflecteix que la pobresa de la població arriba ja al 23,8% d’aquesta segons la taxa Arope. Aquest percentatge era d’un 22,5% el 2016. En el cas dels estrangers, la taxa Arope puja al 47,7%.

Segons aquest document, la pobresa es cronifica i la precarietat a l’àmbit laboral i a la vivenda es perpetuen i normalitzen. La presidenta d’ECAS, Sonia Fuentes, ha assenyalat aquest divendres, a la presentació de l’informe, que Catalunya “no ha recuperat” la inversió social que hi havia abans de l’època de retallades, malgrat que la població té “més necessitats” i el preu de la vida “és més car”. 

De fet, les partides de salut, educació i vivenda de la Generalitat han disminuït percentualment del pressupost total entre el 2007 i el 2017. “La societat està més polaritzada i hi ha moltes desigualtats”, ha alertat. El 20% dels catalans més rics guanyen 5,7 vegades més que el 20% dels catalans més pobres (el 2016 eren 5,5 vegades més).

“L’acció política és feble i la inversió social no s’ha recuperat des dels nivells del 2010”. “La pobresa augmenta els problemes de salut mental”, ha assegurat la vocal de pobresa d’ECAS, Teresa Crespo. I, amb elles, Xavi Loza, director de La Vinya d’acció social: “Cada vegada hi ha més persones amb ocupació que es veuen obligats a anar al banc d’aliments”. Sobretot, dones estrangeres que netegen cases o cuiden gent gran”. Tenir feina ja no és sinònim d’estabilitat econòmica.

Vivenda

Un dels punts que aborda l’informe és el de la vivenda. Les llars destinen, de mitjana, més d’un 30% de la seva despesa en drets bàsics. A més, ser propietari o llogater d’un pis “marca la diferència”: un terç de les persones que viuen en pisos de lloguer estan en risc de pobresa (un 33%), mentre que el percentatge no arriba al 15% en el cas dels que tenen una casa de propietat.

La problemàtica delslloguers  afecta especialment Barcelona, on el preu mitjà mensual del lloguer ha pujat un 28,72% entre el 2013 i el 2017. A tot Catalunya, va pujar de mitjana un 20,78%. “El lloguer ha crescut més d’un 45% en els últims 15 anys. Els llogaters es veuen abocats al nomadisme”, ha dit Sonia Fuentes.

No hi ha xifres d’aquest “fenomen invisible” que és el nomadisme, però existeix i està conformat, en part, per famílies que són “acollides” temporalment a casa d’altres familiars i amics. Entre aquest nomadisme també es troben els pisos massificats, on viuen diverses famílies i fins a 10 o 12 persones.

Pel que fa alsdesnonaments,  el 2017 hi va haver a Catalunya 13.308 desnonaments, que van suposar un 21,9% dels 60.750 registrats a tot Espanya. Barcelona concentra una cinquena part (un 19,8%) dels desnonaments de Catalunya i els desnonaments per impagament de lloguer representen un 85% del total.

Treball i atur

Malgrat quel’atur  ha disminuït (el 2013 la taxa d’atur era d’un 23,1% davant l’11,5 del 2018), l’esgotament de les prestacions mostra la “poca eficàcia” de les polítiques d’ocupació i, segons l’informe Insocat, està conduint la població a una “dependència” d’ajuts puntuals que presten els serveis o les entitats socials. A Catalunya només el 61,3% de les persones a l’atur cobren alguna prestació per desocupació i la cobertura és inferior en el cas de les dones.

A l’àmbit laboral, el 87,1% dels contractes que es firmen cada any són temporals i un 12,2% de les persones amb feina no superen el llindar de la pobresa. És el que es coneix com a taxa de pobresa en el treball. Així, ha augmentat el nombre de persones que, malgrat tenir una feina remunerada, són pobres.

La precarització i l’increment dels contractes temporals tenen a veure, segons l’ECAS, amb les “mesures i reformes laborals orientades a una flexibilitat més gran del mercat de treball”.

Pobresa i exclusió social

La meitat dels catalans reconeix que té problemes per arribar a final de mes i un 20% de la població es troba en risc de pobresa, un 0,8% més que el 2016. Les persones a l’atur, amb nacionalitat estrangera i dones són els col·lectius més empobrits.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Un 33% dels llogaters de pisos estan en risc de pobresa. I, a més, s’ha duplicat la pobresa infantil. “El 8,3% dels petits viuen en llars on ningú té una feina. El 2008 aquest percentatge era d’un 4,2%”, ha dit Teresa Crespo. Així, la recuperació macroeconòmica no repercuteix realment en el benestar social i econòmic de la classe treballadora.

Els experts recorden que les desigualtats de gènere, classe social i nivell socioeconòmic, d’oportunitats formatives i d’origen i nacionalitat tenen conseqüències sobrel’estat de salut de la població. “Els problemes de salut mental, com la depressió, s’han incrementat, i més gent té el sentiment que la seva salut ha empitjorat”, ha assegurat Crespo.