L'abans i el després del 'cas Maristes'

Hi ha un abans i un desprésarran del ‘cas Maristes’. Al sortir a la llum el febrer del 2016 l’escàndol delsabusos sexuals a alumnes de diferents escoles de la congregació religiosa, els actors vinculats a aquesta xacra van haver de moure fitxa. Per alguns sectors de la societat, sobretot els relacionats amb les víctimes, els passos fets per aconseguir una protecció més gran dels menors han sigut ínfims. En tres anys s’han millorat els protocols oficials de detecció de maltractament infantil, com les agressions sexuals a les escoles, el Govern central ha aprovat un avantprojecte de llei per ampliar el termini de prescripció d’aquests delictes i les víctimes han perdut la por de denunciar. En el ‘cas de Montserrat’, l’abadia ha creat una comissió externa per aclarir els fets.

Els protocols

A l’època que van començar les denúncies contra l’exprofessor de gimnàstica de l’escola marista de Sants-les Corts Joaquim Benítez, el protocol oficial ho deia molt clar: qualsevol situació de maltractaments de caràcter greu que hagi patit un menor a l’àmbit educatiu haurà de ser comunicada pels responsables del centre docent a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, a banda de la fiscalia o el jutjat de guàrdia. La Fundació Champagnat, l’entitat titular de l’escola on va exercir Benítez, es va saltar aquesta primera part del protocol, subscrit el 2006 entre les conselleries de Benestar Social i Ensenyament. A la DGAIA no li constava haver rebut cap comunicació oficial. Ni tan sols els va notificar els fets el 2011, quan els Maristes sí que van presentar una primera denúncia davant la Fiscalia de Menors contra Benítez –ometent la seva confessió–, que va acabar sent acomiadat. Tampoc van informar la Generalitat el 2013 del cas dels abusos al fill de Manuel Barbero. El juny del 2016, el Govern català va aprovar l’ampliació de l’esmentat protocol i va establir un mecanisme de derivació i coordinació i uns circuits administratius i tècnics més àgils entre l’àmbit educatiu i la protecció del menor.

La prescripció

Només quatre de la quarantena de denúncies presentades davant els Mossos contra 12 exdocents d’escoles dels Maristes han arribat finalment a judici. I aquestes quatre estan dirigides totes contra Benítez, que en va rebre un total de 17. La majoria de casos van ser arxivats als jutjats per la prescripció del delicte i les víctimes no van tenir ni l’oportunitat d’explicar-li els fets a un magistrat.

Arran de la publicació en EL PERIÓDICO del ‘cas Maristes’, el llavors conseller de Justícia, Carles Mundó, va encarregar un informe jurídicconseller de Justícia, Carles Mundó, va . En aquest es proposava ampliar el període en què comença la prescripció dels delictes de pederàstia dels 18 anys als 30, com passa a Alemanya. "Ha de fixar-se quan la víctima ha digerit aquesta vivència personal i assoleix la maduresa per enfrontar-se a aquesta situació i denunciar-la. Aquest delicte no es pot tractar de forma genèrica com qualsevol altre", raonava.

Notícies relacionades

El 'cas Benítez' ronda el pacte, i el 'cas Maristes' es tanca en fals

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

Temps més tard, a finals del 2018, el Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’avantprojecte de la llei de protecció integral de la infància i l’adolescència davant la violència, que entre altres mesures ampliarà el termini de prescripció dels delictes d’agressió i abús sexual comesos contra menors: començarà a comptar a partir dels 30 anys.

Trencar el silenci

La valentia dels primers denunciants del ‘cas Maristes’ al revelar experiències traumàtiques ha obert els ulls a moltes altres víctimes d’abusos sexuals comesos en centres escolars, molts vinculats a l’ensenyament religiós catòlic. Així, han anat emergint casos nous d’altres ordes religiosos, com els jesuïtes, els claretians, els caputxins i els benedictins de l'abadia de Montserrat. I no només han esquitxat docents, sinó també religiosos o rectors de determinades poblacions, com Constantí, Sant Jaume dels Domenys i Vilobí. El que va ser rector de la parròquia de Constantí, per exemple, mossèn Pere Llagostera, ja difunt, va abusar de nens durant dècades. A Montserrat, totes les mirades es van dirigir al monjo Andreu Soler, que va estar en contacte amb menors durant quatre dècades després de fundar el grup d’escortaEls Nois de Servei. En aquest cas, que va començar amb la denúncia de Miguel Hurtado, l’abadia ha creat una comissió externa d’experts, entre els quals hi ha una advocada, per aclarir el que va passar.