El 'cas Benítez' ronda el pacte, i el 'cas Maristes' es tanca en fals

El judici contra Joaquim Benítez, el professor d’Educació física que va abusar durant dècades d’alumnes de l’escola marista de Sants-les Corts de Barcelona, potser no s’arriba a celebrar. Totes les parts implicades en el procés judicial han confirmat a EL PERIÓDICO que s’està debatent seriosament un pacte i que els contactes es poden prolongar fins al mateix dia en què s’iniciï la vista, és a dir, dilluns, 25 de març. Les prescripcions han impedit que la justícia pugui asseure a la banqueta més implicats en el 'cas Maristes’.

L’acord implicaria rebaixar en alguns anys la condemna al pederasta Benítez, que s’enfronta a una petició del fiscal de 22 anys de presó. Si hi ha pacte, descendirien fins a situar-se al voltant dels 15 anys de privació de llibertat. Evitar la celebració d’un judici convencional no significaria renunciar a la declaració de Benítez. Les acusacions particulars tenen interès a preservar-la, de manera que el professor doni la seva versió sobre si hi va haver o no encobriment per part de la institució dels Maristes.

Benítez ja va afirmar en la segona entrevista amb EL PERIÓDICO que els responsables de l’escola sabien que ell tenia "aquest problema". En una altra conversa amb Manuel Barbero, pare d’una víctima i impulsor del 'cas Maristes’, Benítez es va comprometre a dir tota la veritat sobre el grau de coneixement que tenia l’escola sobre els seus abusos. No és una qüestió més petita: al contrari de les presentades per les quatre víctimes que han portat a judici Benítez, la resta de denúncies contra seu –13 més en total– estan prescrites, no formen part del procés i van tenir lloc després que saltessin algunes alarmes. Segons el pederasta confés, una família es va queixar dels seus abusos al voltant de 1990 i ell va admetre els fets a l’escola: "Els maristes sí que coneixien aquesta debilitat".

Si la rebaixa de la pena de presó no suposaria un problema per aconseguir el pacte, les indemnitzacions potser sí que ho són. Per dos motius: hi ha discrepàncies sobre la quantitat més justa, i Benítez es declararà insolvent per pagar-la. Aquest segon punt deixa la possibilitat de tancar el pacte en mans del responsable subsidiari, la Fundació Champagnat –propietària de l’escola concertada per la Generalitat–, o de la seva companyia d’assegurances. En cas d’arribar-se a l’acord, finalitzaria així el 'cas Benítez'. El 'cas Maristes’, en realitat, haurà passat fugaçment per a la justícia espanyola.

Caducitat aliada de la pederàstia

Benítez va exercir de professor a Sants-les Corts entre 1980 i el 2011, i durant aquest període no va deixar de tancar-se tot sol amb alumnes en un despatx que tenia al costat de la piscina del centre. Barbero, el fill del qual va ser agredit sexualment per Benítez, va trobar quatre víctimes més del pederasta penjant cartells a l’escola. EL PERIÓDICO va publicar la seva història, i aquest va ser el primer episodi del que s’acabaria convertint en el 'cas Maristes’.

Després de la notícia de Barbero, aquest diari va localitzar Benítez, desaparegut des que el 2011 una altra família es va queixar dels seus abusos a la direcció del centre i aquesta el va convidar a marxar, i en la primera entrevista amb EL PERIÓDICO va confessar que el fill de Barbero deia la veritat. Durant els dos mesos següents, van aparèixer desenes de víctimes que van revelar abusos perpetrats per una dotzena de professors, la majoria germans religiosos maristes. El balanç final va ser de 43 denúncies contra docents de les escoles de Sants-les Corts i la Inmaculada, a Barcelona, i del Champagnat de Badalona. Tres dels docents acusats de pederàstia –entre ells Benítez– van confessar els seus abusos a aquest diari.

D’aquesta manera va aflorar una trama d’ocultació de la pederàstia per part de la institució marista. La mateixa que actualment comença a emergir al si dels jesuïtes jesuïtes, els claretiansclaretians, els caputxins o els benedictins de l'abadia de Montserrat. La mateixa que treu el cap en diòcesis com la de Tarragona, amb sacerdots denunciats a Constantí i Sant Jaume dels Domenys.

No obstant, la prescripció dels delictes sexuals es continua aliant amb els pederastes i, sobretot, amb les organitzacions religioses. Per això, el 'cas Maristes’, judicialment, ha sigut només el 'cas Benítez'. 

La inacció de les autoritats

L’Ajuntament de Barcelona va presentar la seva acusació contra Benítez a poc temps d’arrencar el procés, fa ara tres anys. El Govern de la Generalitat, llavors en mans de Junts pel Sí, va titubejar i no ho va fer fins que estava a punt d’acabar. Aquestes dues acusacions han sigut meres espectadores de la instrucció i no han apuntat de cap manera a la responsabilitat dels maristes en l’assumpte, una escola que funciona amb diners públics, tant de la Generalitat com de l’ajuntament.

Les autoritats espanyoles, a diferència de les xilenes(el Papa va acceptar ahir la renúncia de l’arquebisbe), tampoc han promogut de cap manera la reparació a totes les víctimes d’abusos sexuals produïts en el si d’escoles maristes que estan prescrits com a delicte. Més de 30 persones que van denunciar als Mossos els seus exprofessors han vist com les seves causes quedaven arxivades.  A Espanya continua sense aprovar-se una reforma del Codi Penal que doni més temps a les víctimes per enjudiciar els seus agressors.

Negociació entre maristes i Mans Petites

Notícies relacionades

L'abans i el després del 'cas Maristes'

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

Manuel Barbero, el pare que va començar a destapar el 'cas Maristes’, ha impulsat des de la Fundació Mans Petites una negociació amb els maristes per aconseguir la reparació pendent a la majoria de víctimes amb delictes prescrits. Juntament amb 'Jota', víctima del professor Arnaldo Farré a l’escola de Sants-les CortsArnaldo Farré , s’han reunit amb representants de la Fundació Champagnat en un procés tutelat per la Generalitat.

Actualment, lamenta Barbero, la negociació està en una via morta. Fonamentalment perquè els maristes no accepten pactar una indemnització mínima per a tots els casos. Un embolic que no desembussa la Generalitat, que en lloc de liderar aquesta comissió bilateral –i fer una crida a totes les víctimes existents– ha mantingut un paper "d’àrbitre neutral", critica Barbero, que entén que hauria de mostrar un interès més gran en una negociació que afecta alumnes escolaritzats en centres concertats per Ensenyament.