«A Benítez li demanem que digui la veritat sobre els maristes»

De la quarantena de denúncies per abusos sexuals que els Mossos d’Esquadra van recollir contra docents maristes de les escoles Sants-les Corts i Immaculada, de Barcelona, i Champagnat, de Badalona (el 2011), tan sols quatre van ser acceptades per la justícia. La resta van quedar arxivades perquè incumbien delictes prescrits pel pas del temps.

Mentre els polítics espanyols continuen remugant si mereix o no la pena allargar el temps per poder denunciar per part de les persones que han patit abús sexual infantil, el ‘cas Maristes’‘cas Maristes’ demostra millor que qualsevol altre que alguna cosa falla quan tan sols Joaquim Benítez pagarà pels seus pecats, i ho farà únicament per una petita part d’aquests: els presumptes abusos a quatre exalumnes. En el judici d’aquest dilluns 25 de març faltaran 13 persones més que també l’han denunciat i que, almenys, i malgrat no ser indemnitzades, sí que veuran com es jutja l’home que va marcar la seva infància. La resta, els exalumnes que van patir la pederàstia de professors com Arnaldo Farré, que va violar ‘Jota’ (inicial del seu nom real) des dels 8 fins als 14 anys i que a més ho va admetre en una càmera oculta, ni rebran cap indenmización ni veuran tampoc processats els seus abusadors. Així afronten uns i altres l’esperat judici contra Benítez.

Manuel Barbero. Pare d’una víctima de Benítez.

“Arribar a un judici significa que a Benítez se’l podrà jutjar. I que si és condemnat serà castigat pels seus delictes. No és un triomf, perquè la justícia persegueix l’agressor, però no la reparació de les víctimes. No hi haurà res que repari aquest mal. El Toni [el seu fill, el primer denunciant que va destapar la caixa de pandora del ‘cas maristes’] va obrir la primera porta. L’última porta que ell ha de tancar ara és la del judici.

El Toni l’afronta amb angoixa i amb terror. Perquè sap que s’intentarà desacreditar el seu testimoni. Això és el pitjor que hi ha per a una víctima d’abusos sexuals, que se’l qüestioni. Ell i els altres han patit molt i els costa recordar tot el que van patir. Tinc por, per ell. Hauria de tenir molt més recolzament per part de les institucions. Parlen amb la boca gran que cal protegir els menors, i a l’hora de la veritat els deixen abandonats. 

D’altra banda, el judici l’afronto també amb tristesa perquè hi ha moltes persones que van passar pel mateix i que no seran escoltades. A Benítez li demano que recordi que a mi em va prometre que quan arribés el judici parlaria i explicaria tota la veritat sobre l’encobriment dels maristes. Si vol redimir-se, ha d’explicar-ho tot”.

Alexander Pacheco. Víctima de Benítez.

“Estic amb ganes de veure Benítez jutjat per fi, després que hagin passat tres anys des que va començar tot allò. Confio que acabarà entrant a la presó i que ho farà després d’haver dit tota la veritat i, com li demana Manuel, ajudant a destapar l’encobriment. Perquè si els maristes haguessin actuat la primera vegada que van saber que era un pederasta, s’haurien evitat moltes víctimes. M’agradaria que també ho paguessin aquells que van saber què passava. Fins ara, tot el que ens hem trobat per part dels maristes ha sigut corporativisme pur i dur per netejar la seva imatge. I això és legítim, però podrien haver-ho fet situant-se al nostre costat, sense relativitzar el que ens va passar. Nosaltres sempre hem volgut acostar posicions. Que admetessin la seva culpa i que es comprometessin a treure tota la veritat. Però s’han tancat en banda”.

Manu. Víctima de Benítez.

“Necessito que arribi el judici per tancar aquest episodi. Tot i que soc conscient que tancar-lo bé dependrà del jutge. Arribar fins aquí no ha sigut fàcil. No ens hem sentit acompanyats. El procés judicial és molt fred i rutinari. Com Manuel i Alexander també li demano a Benítez que expliqui tota la veritat sobre la responsabilitat de l’escola. Que quedi clar. Necessito girar full. Tot i que és impossible oblidar-ho del tot. A Benítez no me’l trauré del cap, ni tampoc crec que pugui arribar a perdonar-lo. Perquè demana perdó per quedar bé. És una persona que sempre ha perseguit el mateix: agradar als altres. No s’ha de caure en l’error de riure-li cap gràcia. Ha abusat de molts nens”.

 Carlos Suárez. Víctima Benítez amb delictes prescrits.

“Estic fora del judici. És un país de pandereta i la seva justícia és així. Els que ens hem quedat fora de tot el procés per la prescripció sentim frustració. Cal tenir en compte que aquesta barrera legal també ha impedit que altres víctimes hagin volgut denunciar i, d’aquesta manera, no coneixerem un abast més real de tot el que va passar. Sense aquesta barrera crec que molta més gent hauria denunciat. En sortirien moltíssims més casos. Aquest dilluns confio que almenys per a aquestes quatre víctimes es farà justícia. Que puguin tancar una etapa amarga de la seva vida. No m’importa tant quedar-me sense indemnització perquè no vaig denunciar per diners. Tot i que sí que crec que hauria d’existir algun tipus de reparació pels danys, sobretot morals, que ens van causar. L’han fet molt grossa, perquè l’han encobert durant molts, molts anys”.

‘Jota’. Víctima d’Arnaldo Farré, pederasta no processat.  

“El primer que em pregunto és per què no és el meu agressor al banc dels acusats al costat de Benítez. Sento ràbia i sí que espero algun tipus de reparació tot i que no arribi per via judicial. Els maristes em van trucar el dia després de gravar Farré amb la càmera oculta, que va poder demostrar finalment que les seves víctimes dèiem la veritat, per retreure’m que hagués fet una cosa així. La responsabilitat de l’escola també s’hauria de jutjar. Jo personalment l’hi vaig explicar al director de l’escola i Farré va continuar de professor. I després que fos denunciat a mitjans dels noranta per un altre alumne, la denúncia del qual ja llavors estava també prescrita, tampoc va ser apartat de l’escola.

La prescripció és una barrera que ajuda pederastes i encobridors. Són delictes que pateixen nens que prenen consciència del que ha passat amb el pas dels anys. Crec que sense la prescripció aflorarien més casos. Jo conec més persones que han patit abusos de Farré que no han denunciat.

Crec que tot això no acabarà fins que arribi algun tipus de reparació que, per desgràcia, ja només pot ser econòmica”.

M., víctima d’Arnaldo, pederasta no processat.

Notícies relacionades

L'abans i el després del 'cas Maristes'

El 'cas Benítez' ronda el pacte, i el 'cas Maristes' es tanca en fals

“Com a víctima jo ho he superat i una indemnització econòmica pels danys no em preocupa excessivament. Arnaldo Farré va abusar de més criatures. Hauria d’haver sigut jutjat i, si no, almenys, controlat. Ningú garanteix que ara no estigui abusant d’altres menors. 

Crec que el règim de prescripció s’hauria de revisar. El ‘cas maristes’ prova que la llei s’hauria de modificar. S’han d’adonar que les condicions psicològiques impedeixen que les criatures denunciïn mentre abusen d’ells o en els anys immediatament posteriors”.