Científics espanyols demostren que el cervell humà genera noves neurones fins als 90 anys

Un equip de científics espanyols ha demostrat que el cervell humà continua generant noves neurones fins als 90 anys en una regió especialitzada: el gir dentat.

L’estudi, publicat a Nature Medicine, ha sigut coordinat per María Llorens-Martín, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (Universitat Autònoma de Madrid/CSIC), i s’ha fet en col·laboració amb científics del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Neurodegeneratives, la Fundació CENT i la Universitat Europea de Madrid.

Procés clau

La creació de noves neurones durant la vida és un procés molt important per a la medicina moderna perquè està relacionat amb la memòria, l’aprenentatge i les malalties neurològiques.

Fins fa poc, existia un consens pràcticament generalitzat que el cervell genera neurones noves en la vida adulta, el debat només se centrava a determinar 'quantes’.

No obstant, un estudi publicat a ‘Nature’ fa a penes un any, va determinar que el desenvolupament de neurones en l’hipocamp s’alenteix amb els anys i s’atura per complet en la vida adulta.

El treball coordinat per Llorens-Martín i publicat avui a ‘Nature Medicine’, demostra que els resultats contradictoris trobats fins ara per diferents grups d’investigació es deu al tractament químic (fixació) als quals se sotmet les mostres de teixit abans d’un estudi per evitar la seva degradació.

"El nostre treball mostra per primera vegada que la manera en què el teixit és tractat i processat condiciona profundament la visualització de les noves neurones en l’hipocamp humà", avança la investigadora del CBMSO en declaracions a Efe.

Per a la investigació, els científics van extreure l’hipocamp sencer de diversos pacients i el van dividir en diversos fragments que van ser sotmesos a temps de fixació diferents.

"Vam veure que amb temps de fixacions més grans de 12 hores (la qual cosa és bastant curt per a les pràctiques habituals), els mateixos pacients que exhibien moltes cèl·lules immadures en el seu hipocamp a temps de fixació curts, semblaven no tenir cèl·lules; és a dir, el senyal d’aquestes cèl·lules desapareixia a conseqüència de fixacions prolongades", detalla a Efe la investigadora.

Però a més d’aplicar uns temps de fixació molt controlats, l’estudi ha identificat tres mètodes addicionals que permeten visualitzar "òptimament" la presència de noves neurones en el gir dentat humà adult, que ha permès als investigadors conèixer, per primera vegada, dades úniques sobre la maduració de les noves neurones generades en aquesta regió del cervell.

Gràcies a aquesta combinació de mètodes "hem pogut estudiar en profunditat les etapes que travessen les noves neurones abans de madurar totalment, quines proteïnes sintetitzen i com van canviant de forma i posició dins del gir dentat", afegeix Llorens-Martín.

Però, a més, l’estudi és el primer que analitza i compara com té lloc la neurogènesi adulta entre individus sans i persones amb la malaltia d’Alzheimer.

Per a això, han utilitzat mostres de teixit cerebral postmortem de 13 subjectes neurològicament sans d’entre 43 i 87 anys i 45 pacients amb Alzheimer (als 6 estadis de la malaltia) de 52 a 97 anys.

Els autors han descobert que el nombre de noves neurones disminueix dràsticament en els inicis de la malaltia per continuar creixent progressivament a mesura que avança la malaltia.

A més, aquestes cèl·lules troben problemes en diferents etapes del procés maduratiu de les neurones i, com a conseqüència d’aquest bloqueig, el nombre de neurones generades que finalment arriba a madurar totalment és molt menor en aquests pacients.

Aquestes troballes són molt importants per a l’estudi de les malalties neurodegeneratives, especialment l’Alzheimer, ja que "la detecció precoç d’una disminució en la generació de noves neurones podria ser un marcador primerenc de la malaltia", afirma.

A més, si fos possible augmentar el naixement i maduració de les noves neurones de manera semblant a com es fa en els ratolins de laboratori, es podrien obrir noves possibilitats terapèutiques útils per pal·liar o alentir l’avenç de l’Alzheimer.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

I és que estudis en ratolins han demostrat que les noves neurones generades en l’hipocamp participen en l’adquisició de noves memòries.

Per tant, que el cervell continuï generant noves neurones als 90 anys "suposa una reserva de plasticitat addicional amb què el nostre cervell podria comptar per fer front als processos d’envelliment fisiològic i patològic", conclou.