Els maristes no juren dir la veritat en el judici contra Benítez

–¿Jura o promet dir la veritat?

–Ho prometo.

L’elecció del verb és accessòria en qualsevol declaració judicial. Menys en aquesta. Qui 'prometia' en lloc de 'jurar' aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona era Pere Ferré, l’únic membre delsgermans maristes que intervindrà en el judici del 'Cas Maristes’. Per això, ha resultat sorprenent. Ferré ha declarat en qualitat de testimoni, una condició que l’obliga a dir "la veritat". Però ha evitat jurar que ho faria i ha triat el verb dels ateus. I Ferré no és un religiós qualsevol: és el màxim responsable de l’organització marista a l’Hermitage, la província a què pertanyen les escoles de Catalunya, part d’Espanya, França, Hongria, Algèria o Grècia. 

El provincial ha declarat sense treure’s la caçadora ni la bossa que portava creuada a l’esquena. Els maristes han aconseguit que la seva presència en el judici contra el seu exempleat, el pederasta Joaquim Benítez, sigui només testimonial i Ferré no tenia intenció de passar en aquella cadira més segons dels estrictament necessaris. Les advocades Ester García i Judith Serra, almenys, han aconseguit que se li fessin llargs. 

Benítez no va ser acomiadat

Ferré ha hagut d’explicar que Benítez no va ser acomiadat el juny del 2011 després que una família avisés l’escola que havia abusat del seu fill. Una acusació que el mateix pederasta va reconèixer. Benítez "va ser apartat" i, després, va firmar una "baixa voluntària". Ferré ha negat que s’actués així per evitar un conflicte laboral –que airejaria l’assumpte públicament– escudant-se en el fet que ell mateix, llavors vicari provincial, va denunciar els fets a la Fiscalia de Menors. Ho va fer, per cert, a través d’un escrit en el qual ometia que Benítez havia confessat els fets denunciats.

L’escola, ha prosseguit Ferré, va comunicar al claustre de professors que Benítez "agafava la baixa" revelant el motiu real de la seva marxa. Als pares dels alumnes, al contrari, els ho van ocultar. "La família del menor afectat havia demanat discreció". Aquest argument ha sonat lògic, fins que les advocades l’han fos a preguntes. "¿No van buscar si hi havia més víctimes de Benítez entre els seus alumnes? Sí, ens vam posar a treballar per si hi havia més alumnes afectats. ¿Es van posar a buscar més afectats per un assumpte tan greu sense avisar les famílies?". Argument fos. Ferré ha rectificat i ha afegit que la presumpta tasca de buscar més afectats es va dur a terme més endavant, "cap al 2013". Si va existir, va ser un desastre: no va trobar més víctimes de Benítez i després de la denúncia de Manuel Barbero els Mossos en van acumular una vintena en pocs dies. 

Els Maristes van negar informació als Mossos 

Els Mossos, a petició de la fiscalia, van demanar el 2011 informació sobre Benítez a l’escola de Sants-Les Corts. El director del centre va respondre que no els donarien cap dada. Ferré ha al·legat ignorància sobre això però el cap dels Mossos a càrrec del cas, que també ha declarat aquest dilluns, ha confirmat que la negativa es va produir.

Més coses. Ferré, consultat sobre per què no van comunicar a la Generalitat el que havia passat amb Benítez (les escoles maristes són concertades i, per tant, la Conselleria d’Ensenyament és la responsable última d’aquestes perquè les finança amb diners públics) ha optat per agafar-se al fet que el protocol vigent llavors, del 2006, no hi obligava explícitament als centres concertats. Això últim és cert. Tot i que tal com va lamentar el Síndic de Greuges en el seu informe: que no estiguessin obligats explícitament a avisar la Generalitat no significa que no s’esperés que ho fessin. 

L’advocada García ha enfrontat Ferré amb una última incongruència abans d’acabar amb el mal tràngol: el despatx de Benítez. Durant 30 anys, el professor va esgrimir uns coneixements inexistents de medicina per acorralar alumnes en aquest despatx, sense finestres. "No era massatgista ni metge", ha admès Ferré, en les escoles catalanes "no existeix aquesta figura". Entre el 1980 i el 2011, pel que sembla, cap responsable marista va reparar en aquest detall.

L’escola de Sants-Les Corts s’ha despertat avui amb pintades a la façana ('encobridors’ i 'pederastes’) doloroses per a docents i alumnat actuals, que no tenen res a veure amb el passat de l’orde. 

L’encobriment

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Del que no s’ha parlat aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona –gràcies a la prescripció de les denúncies contra els altres 11 docents implicats– és que, quan Benítez va firmar la "baixa voluntària" de Sants-Les Corts, el vicari Ferré tenia una altra olla al foc: la de l’escola Champagnat de Badalona. Desenes d’exalumnes havien esclatat allà perquè Lucio Zudaire –un antic professor que va ser apartat de l’escola a començaments dels 80 per abusos sexuals– seguia en una casa de colònies de l’orde 30 anys després, caçant menors.

¿Ferré va aprofitar el viatge que va fer a la Fiscalia el juny del 2011 per donar, juntament amb el nom de Benítez, també el de Zudaire? La resposta és no. Ni el de Zudaire, ni el d’Arnaldo Farré, ni el de Feliu Martí (subdirector de l’escola), ni el d’d’A.B., ni el d’A.E., ni el de cap de la resta de pederastes encoberts per l’orde mentre ell era vicari de la província. Res d’això va frustrar el seu ascens a provincial de l’Hermitage l’agost del 2016, cinc mesos després de l’eclosió del ‘cas Maristes’.