¿Per què les dones maltractades no denuncien?

Des de principis d’any, 11 dones han sigut assassinades per les seves parelles a Espanya. I dues més han mort en mans de les seves exparelles. La xifra –a la qual s’afegeixen els 11 menors que han quedat orfes per aquest mateix motiu– ha fet saltar les alarmes. A aquestes mateixes altures de l’any, el 2018 es van registrar sis víctimes mortals de la violència masclista. De les 13 assassinades el 2019, només una havia denunciat prèviament el seu agressor. ¿Per què les dones continuen sense acudir a la justícia?

Després de molts anys d’experiència amb víctimes, Altamira Gonzalo, de l’associació de dones juristes Themis, té clar que l’actual sistema judicial no serveix per protegir les dones. “No està funcionant. Elles no confien en el sistema, perquè el sistema no se les creu”,explica després de posar èmfasi en l’actitud de “descreença i desqualificació” que pateixen moltes víctimes en mans dels jutges.

No obstant, Susana Gisbert, fiscal de la secció de violència sobre la dona a València, assegura que el sistema judicial funciona “a empentes i rodolons”. I afegeix: “Pot ser que la denúncia no sigui una solució. Però la no-denúncia mai és una resposta”.Gisbert alerta de les veus extremistes que estan negant l’existència de la violència masclista, un tema que ha esdevingut “incòmode” per a alguns partits polítics. “Em fa molta por que la gent n’estigui saturada i que s’estigui produint un efecte anestèsia”,adverteix.

El 2018, de les 47 víctimes per violència masclista només 14 havien denunciat el seu agressor (29,8%) mentre que el 2017 ho havien fet 12 de les 51 assassinades (23,5%).  

Formació de jutges i jutgesses

Gonzalo es mostra molt descreguda amb l’actual formació en igualtat que reben els jutges. “Són cursos digitals de poques hores que no serveixen per a res”, resumeix. Per revertir aquesta situació, el Congrés va aprovar l’octubre de l’any passat una llei en què s’especifica que per obtenir la condició de magistrat especialista en violència contra la dona els aspirants hauran de superar proves selectives anàlogues que superen els jutges especialitzats en mercantil, penal, menors o social.

Segons l’opinió de l’advocada de Themis, per frenar la sagnia de la violència masclista i l’escassa confiança de les víctimes en el sistema judicial, el que cal fer és “remoure consciències i canviar l’estructura de pensament per passar d’un pensament masclista a un de demòcrata”.“Si una persona decideix acudir a un jutjat per denunciar el seu company de vida és que alguna cosa ha passat. Calescoltar i atendre aquesta persona que està demanant ajuda”, subratlla.

Primer, anar a una psicòloga

Des de l’associació Themis, el primer pas que recomanen fer a les dones maltractades no és precisament acudir al sistema judicial, sinó, primer, “posar-se forta” i recórrer a una psicòloga per guanyar seguretat i confiança. Una vegada fet això, llavors, les expertes sí que recomanen acudir a la justícia. “Primer de tot, han d’estar fortes per afrontar el pas pels jutjats”, insisteix Gonzalo, que recorda que en el cas que la dona tingui fills tot és moltíssim més complicat.

L’última víctima de la violència masclista, de 39 anys, tenia dos fills, una nena d’11 anys i un nen de 5. Els dos menors estaven a la vivenda familiar, a Loeches (Madrid), quan va passar el terrible succés: el pare –presumptament– va matar la mare i després es va suïcidar tallant-se les venes, segons fonts pròximes a la investigació. Madrid, juntament amb Andalusia, és la comunitat on s’han registrat més assassinats masclistes des de principis d’any: 3. De les 13 dones assassinades a tot Espanya, nou eren de nacionalitat espanyola (gairebé el 70%) i quatre, estrangeres. Respecte als agressors, vuit són espanyols i cinc, estrangers.

988 víctimes des del 2003

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Des de l’any 2003, primer any en què es realitzen estadístiques oficials de violència masclista, han mort 988 dones. L’any més sagnant va ser el 2008, amb 76 víctimes mortals en mans de les seves parelles o exparelles. El 2010 se’n van comptabilitzar 73 i el 2004, 72. L’any menys sagnant va ser el passat, quan 47 dones van ser assassinades.

Les dades criden especialment l’atenció ara, en plena època del MeToo i la revolució feminista. El 8 de març Espanya va tornar a ser un país paralitzat on les dones van protagonitzar una vaga i una posterior manifestació que va desbordar ciutats i pobles. “El 8-M serveix. I molt. Es dona visibilitat al feminisme i es posa el debat a sobre de la taula. El problema és que també provoca una reacció masclista”, conclou l’advocada de Themis.