La nova normativa europea de drets d'autor vol fer pagar Google, Youtube o Facebook

Ha sigut una de les normatives més batallades, contestades i polèmiques dels últims anys, però la nova directiva sobre drets d’autor, que adaptarà les regles del ‘copyright’ a la nova era d’internet i garantirà una remuneració més justa a creadors i artistes per part de plataformes com Google, Youtube o Facebook, ha superat aquest dimarts l’últim escull, amb 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions, després d’un últim i llarg debat al ple del Parlament Europeu, que ha evidenciat de nou la profunda divisió que genera aquest tema a Europa. 

L’intent d’última hora dels detractors del text per reobrir la proposta ha fracassat i l’esmena que advocava per fer-ho ha sigut rebutjada per un ajustat marge. El text aprovat és el mateix al qual ja va donar llum verda el Consell Europeu el 20 de febrer amb el vot en contra d’Holanda, Finlàndia, Itàlia, Polònia i Luxemburg, que consideren que la reforma és un pas enrere per al mercat únic digital, que no garanteix un equilibri entre la protecció dels titulars de drets i els interessos dels ciutadans individuals i que obstaculitzarà la innovació.

Per als crítics amb el text, com ara Ernest Urtasun (Catalunya en Comú) i Florent Marcellesi (Equo), “un mal dia per a la llibertat a internet”, perquè es tracta d’“un acord nefast per a artistes, autors, petits editors i usuaris d’internet” que “conduirà a un bloqueig més freqüent de contingut perfectament legal”. Tots dos han votat en contra de la proposta, com també ha fet Podem. Per als partidaris de la reforma, en canvi, es tracta d’“un gran dia” en què es transmet un senyal fort de protecció a creadors, premsa i educadors, tal com ha resumit la comissària Mariya Gabriel. La reforma, que ha necessitat dos anys i mig d’intenses negociacions, ha enfrontat els dos bàndols fins a l’últim minut en un exercici de pressió sense precedents.

Autorització prèvia

Entre els elements que més discòrdia han generat, en destaquen dos. El primer, el conegut article 13 reconvertit en 17, que obligarà els gegants d’internet que difonen continguts d’usuaris amb finalitats comercials a identificar-los i filtrar-los de forma automàtica per garantir una protecció adequada, en comptes d’a posteriori com passa actualment, i que no puguem accedir a contingut pirata. Per a això, les plataformes hauran d’obtenir una autorització dels titulars dels drets i en cas de rebre-la garantir que les obres protegides, siguin fotos, textos o música, són remunerades si són reproduïdes. Si els creadors no volen autoritzar-ho hauran de bloquejar els continguts i si hi ha una violació en seran els responsables.

Segons activistes digitals i eurodiputats com l’alemanya Julia Reda, del Partit Pirata, aquesta obligació de filtrat exigirà la instal·lació d’un “filtre de càrrega” que limitarà la llibertat d’expressió. “Tenim sobre la taula una cosa que suposa censura i que serà el final d’internet tal com el coneixem”, ha retret també el txec Jiri Mastalka durant l’encès debat previ a la votació. “No hi haurà censura ni es limitarà la llibertat d’expressió de cap manera. El que fem és crear una garantia jurídica perquè es tractin adequadament els drets d’autor”, ha respost el ponent de l’informe, Axel Voss. 

Modernització de les normes

La nova directiva, que neix amb l’objectiu de modernitzar unes normes que s’han quedat obsoletes i daten del 2001, abans que existissin les xarxes socials, garanteix que es podran pujar a internet obres protegides amb un objectiu de crítica, revisió, caricatura, paròdia o cita, cosa que garanteix que els mems i els gifs continuaran gaudint d’una excepció i podran ser compartits.

L’associació de consumidors europeus (BEUC per les seves sigles en anglès) no ho té tan clar i admet que els filtres podrien acabar bloquejant determinats continguts i generant un efecte negatiu en la llibertat d’expressió. “Recolzem plenament l’objectiu de garantir una remuneració justa per als creadors, però això no hauria de ser en detriment dels consumidors. Hi ha un risc molt alt que la nova llei faci més mal que bé", considera la seva directora general, Monique Goyens, molt crítica amb el que considera un intent de protegir una indústria que s’ha resistit a bregar amb l’impacte del canvi tecnològic en el seu model de negoci. 

Mems i Linktax

En cas de problemes, els usuaris, asseguren els defensors de la proposta entre els quals hi figura el comissari responsable de la política digital, Andrus Ansip, podran demanar que es torni a carregar o impugnar el contingut eliminat. L’acord també especifica que pujar treballs a enciclopèdies en línia de forma no comercial, com Viquipèdia, o plataformes de ‘software’ de codi font obert, comGitHub, quedarà exclòs automàticament de la normativa. A més, les ‘start-ups’ estaran subjectes a obligacions més lleugeres que les més establertes.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El segon gran front de batalla durant els últims mesos ha sigut l’article 11, 15 en el nou text, conegut com Linktax o impost a l’enllaç, que té per objectiu garantir que els portals, xarxes socials o afegidors de notícies paguin als editors de premsa i periodistes pels continguts que difonen. Una "cànon pervers", segons l’activista de Xneet Simona Levi, equivalent a nivell europeu al cànon vigent a Espanya, que va fer que Google News tanqués el seu portal de notícies en espanyol. La normativa permetrà que puguin continuar compartint-se amb llibertat “fragments” de notícies sempre que siguin “molt breus”, però inclou disposicions perquè els afegidors de notícies abusin d’aquesta prerrogativa.

Segons el parer de Levi, la UE ha perdut una "oportunitat històrica" i ha desenvolupat un text "tecnòfob, a mida dels monopolis del ‘copyright’ i que, a més, no garanteix el dret dels autors a viure dignament de la seva feina". Després de l’acord de l’Eurocambra, els governs de la UE ja tenen via lliure per ratificar la directiva, que l’hauran d’incorporar a les seves respectives legislacions nacionals en dos anys.