Un home, imputat per ajudar a morir la seva dona amb esclerosi múltiple

La societat avança molt més ràpida que els polítics i aquest dijous s’ha posat, de nou, de manifest. Ángel Hernández, un jubilat madrileny que estava fart de veureMaría José Carrasco, la seva companya durant 25 anys, com patia, com perdia la seva autonomia i com era reduïda, en contra de la seva voluntat, a gairebé la vida d’un moble que és mogut del llit al sofà, va decidir dimecres ajudar la seva dona a complir el seu gran desig: morir. L’Ángel no es va ocultar, com han fet altres persones que han ajudat malalts postrats i greus a abandonar la vida, per por de ser processats. En un vídeo es veu com subministra la substància letal a María José i, a més, explica que la seva dona l’hi ha demanat “moltes vegades”, però ell “confiava que s’aprovés l’eutanàsia  però, veient això...”

Veient això és que l’avançament electoral ha provocat que la norma per regular l’eutanàsia a Espanya, impulsada pel PSOE, quedi encallada, malgrat que havia sigut admesa a tràmit. Les desavinences polítiques han provocat que ni tan sols s’hagi constituït la ponència destinada a debatre les esmenes i, amb la convocatòria electoral, s’haurà de començar de nou. El PSOE avança que la registrarà una vegada es constitueixin les Corts, però ja és massa tard per a la María José, i potser per a altres malalts. També Maribel Tellaetxe, afligidad’alzheimer i la família de la qual havia registrat al Congrés més de 280.000 firmes per accelerar la despenalització de l’eutanàsia, va morir a principis de març. En el seu cas, de forma natural però, segons van denunciar els seus fills, “desproveïda de dignitat i sotmesa a conductes anàlogues a la tortura fins a la mort”. 

El consentiment

No se sap si la María José va patir al morir. No es veu en el vídeo, avançat per Cuatro i Telecinco. El que sí que s’aprecia és que ella dona el seu consentiment i malgrat això, l’Ángel va ser detingut i, després de prestar declaració davant del jutge, dijous a la nit va quedar en llibertat provisional sense mesures cautelars, investigat per un delicte de cooperació al suïcidi. Se’n va poder anar a casa sense fiança, una cosa que les organitzacions que treballen per la mort digna van celebrar. 

El Codi Penal castiga amb entre dos i deu anys de presó aquell qui “cooperi amb els actes necessaris al suïcidi d’una persona”, però rebaixa un o dos graus la pena inferior si hi ha petició expressa de la víctima i aquesta pateix una malaltia greu.  En el cas de suïcidi assistit més conegut, el de Ramón Sampedro, ni la seva companya, Ramona Maneiro, ni les altres 11 persones que el van ajudar a morir van ser encausats. Van ordir una trama per intentar dificultar el seu processament. Però no és el cas de l’Ángel, que ha confessat els fets, ni d’altres 'cooperadors’, com Ignacio Sánchez Olsaso, condemnat a dos anys per ajudar la seva mare a suïcidar-se.

El vídeo de la mort està gravat en dos dies successius. Dimarts dia 2 abril, al saló del domicili de tots dos, es veu com l’Ángel pregunta a la María José si continua “amb la idea de suïcidar-se”.Ella, amb la mirada perduda, contesta que “sí”. “Saps que t’he d’ajudar jo”, li pregunta de nou. “Sí”, contesta ella.“Com més aviat millor”, afegeix. L’endemà, ja davant del llit d’ella, l’Ángel explica que li “prestarà les seves mans” per ajudar-la a morir. Primer li dona aigua, per veure si empassa bé. Després li pregunta de nou si està “decidida”. “Sí”, contesta ella. Llavors li dona a beure una substància, mitjançant un vas amb una palla, i li agafa la mà “per notar l’absència definitiva de sofriment”.

La carta

A més, l’Ángel va escriure una carta, datada del 10 de març, que l’associació Dret a Morir Dignament ha remès aquest dijous als mitjans. En la missiva explica que a la María José li van diagnosticar la malaltia el 1989, quan tenia 32 anys. En aquests moments, patia una discapacitat del 82%, amb incontinència vesical i en ocasions rectal, que feia que necessités terceres persones per arreglar-se i alimentar-se.

El desig de María José de morir era tan gran que a l’octubre la parella, que vivia a Madrid, va decidir concedir entrevistes a diversos mitjans de comunicació per exposar la seva reivindicació i pressionar els polítics perquè acceleressin la despenalització del suïcidi assistit. “M’agradaria que m’ajudessin a morir”, “vull el final com més aviat millor”, relatava la María José fa uns mesos, amb el fil de veu que li quedava.

La sedació

En un dels últims brots de la malaltia, va ser ingressada i va demanar una sedació terminal. Però només li van oferir una sedació lleu, que va rebutjar perquè no volia “adormir-se”, sinó “morir-se”. En la seva joventut, la María José, que va ser secretària judicial, ja va intentar suïcidar-se a causa de l’esclerosi múltiple, però l’Ángel la va trobar agonitzant i li va salvar la vida.

Però en els últims mesos i davant de l’agreujament de la malaltia, només la por d’ella que el seu marit fos detingut ha frenat el suïcidi assistit. Però l’Ángel ja avisava: si ella li ho demanava, faria el pas. I així ho ha fet, a cara descoberta. Va ser ell qui va avisar als serveis sanitaris, als quals va explicar sense amagar-se que li havia subministrat una substància per provocar la seva mort.

La petició als “negacionistes”

A la seva carta, l’Ángel explica que la María José rebia atenció pal·liativa i “de bona qualitat”, però insisteix que ha d’existir “el dret al suïcidi assistit”. Així mateix, s’adreça als“negacionistes”amb l’eutanàsia i els demana que siguin conscients del “dolor que ocasionen a tots aquells que, com la María José i la seva família, pateixen per la seva actitud”.

En la legislatura que acaba, només el PP s’oposava obertament a l’eutanàsia. Tot i que el PSOE va acusar Ciutadans d’aprofitar la seva majoria, juntament amb els populars, a la Mesa del Congrés, per“bloquejar” la normai ampliar indefinidament el termini d’esmenes. La vicepresidenta, Carmen Calvo, va reiterar aquest dijous l’acusació, en resposta a la mort de la María José, mentre que el portaveu de Sanitat a la Cambra baixa, Jesús María Fernández, va assenyalar que aquest i altres casos “demostren la necessitat d’abordar aquest problema, regular l’eutanàsia, i que no n’hi ha prou amb la llei d’atenció pal·liativa”. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, per la seva banda, no van descartar, arribat el cas, indultar Ángel si finalment és condemnat. 

El xoc entre Cs i el PSOE

Notícies relacionades

Eutanàsia: quatre persones que van triar morir

Així està regulada l'eutanàsia a Espanya

Cs, per la seva banda, va manifestar davant la nova mort per suïcidi assistit que tots els partits haurien de fer “autocrítica”, mentre Podem va reiterar la conveniència que una llei d’eutanàsia eviti “la desesperació”. El partit taronja va ser el que va promoure la llei de mort digna, que generalitza l’atenció pal·liativa, i que també ha quedat paralitzada amb l’avançament electoral, malgrat que ja era al Senat. Aquest partit afirma que primer s’ha de saber quines “garanties” s’oferiran alsmalalts terminals i, després, debatre sobre la resta de pacients incurables –menys nombrosos– que demanen morir, que és als quals es dirigiria la regulació de l’eutanàsia.

El problema és que el PSOE es va oposar al fet que la llei de mort digna tingués sancionssancions específiques i Cs va bloquejar llavors la tramitació de l’eutanàsia, per pressionar els socialistes que acceptessin donar poder coercitiu a la seva norma. Amb el xoc partidista, l’Ángel ha sigut detingut i està imputat i la María José no ha pogut complir el seu somni de morir sense portar conseqüències.