Mor als 103 anys Neus Català, la supervivent dels camps d'extermini nazi

Militant esquerrana, aquesta infermera, que va ajudar a evacuar 180 nens en la guerra civil, va ser elegida per al premi Català de l'Any el 2006

Neus Català, al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat (març del 2015), quan va rebre la Med’alla d’Or de la Generalitat.

Neus Català, al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat (març del 2015), quan va rebre la Med’alla d’Or de la Generalitat. / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Neus Català, la militant esquerrana que va sobreviure als camps d’extermini nazis, ha mort aquest dissabte als 103 anys d’edat. Lluitadora antifranquista, Català va sobreviure al camp de concentració nazi de Ravensbrück. L’any 2006, els lectors d’ EL PERIÓDICO la van elegir Catalana de l’Any.

Nascuda el 6 d’octubre de 1915 a Guiamets (Tarragona), es va diplomar en infermeria l’any 1937 i, al principi de la guerra civil, es va traslladar a Barcelona. El 1939 va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes que estaven a càrrec seu a Premià de Dalt (Barcelona) i, juntament amb el seu marit, va col·laborar en activitats de la resistència francesa contra la invasió nazi.

El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria d’armament. En aquest camp va formar un comando que clandestinament boicotejava la fabricació d’armes. Després de ser alliberada, Català, que milita a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), va tornar a França, on va continuar la seva lluita clandestina contra el franquisme.

Creu de Sant Jordi

Notícies relacionades

La Generalitat li va concedir el 2005 la Creu de Sant Jordi i el 2015 la Medalla d’Or, i el 2014 l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Or al mèrit cívic. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assenyalat que "Catalunya està de dol. Ha mort Neus Català, una dona immensa, plena de vida i de dignitat. Un exemple de la lluita pels drets humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie. ¡Gràcies per tant!"

Quan va rebre el Català de l’Any, Català va dedicar el premi a les dones que la van acompanyar al camp de concentració –"per això accepto aquesta condecoració", va assegurar– i va recordar el jurament que ella i les seves companyes de captiveri es van fer en aquell moment, que havia de consistir a recordar l’horror en cada circumstància de la seva vida en què fos possible. No oblidar, per impedir que torni a passar. "La nostra dignitat va estar sempre per sobre de les pallisses que ens donaven cada dia. Mai ens vam sotmetre", va dir Català, entretallada per una evident emoció.

Temes:

Nazisme