Save the Children: "Tenir dos fills és assumir un risc de pobresa"

A Espanya, les raons per no tenir més fills són socioeconòmiques perquè, "amb salaris mitjans d’entre 900 i 1.300 euros, tenir dos fills és assumir risc de pobresa", assevera, en una entrevista amb Efe, el director general de Save the Children, Andrés Conde. 

I és que el cost de tenir un fill a Espanya en termes de salut, alimentació, vivenda, educació... que no cobreix el sistema públic, és de 400 euros mensuals fins als tres anys i d’uns 700 euros quan arriben a l’adolescència.

A Espanya, la taxa de fecunditat és d’1,3 fills per dona i el nombre de menors no arriba als 8,5 milions.

D’ells, 1,3 milions estan en risc de pobresa severa: una situació que suposa que una família de quatre membres tingui uns ingressos mensuals de 700 euros o menys.

Més prestació per fill

Per combatre aquesta situació, Save the Children proposa als partits polítics que es presenten a les eleccions la necessitat d’elevar la prestació per fill a càrrec fins als 100 euros mensuals (actualment és de 28,50 euros per a les famílies en situació de pobresa moderada i de 49 per als que pateixen pobresa severa).

I que aquesta prestació per fill a càrrec es vagi estenent progressivament a la resta de la població. 

"Resulta molt més barat invertir per combatre la pobresa infantil que mantenir les seves conseqüències", explica a Efe el responsable de l’organització de protecció a la infància, que acaba de complir 100 anys, més de 20 dels quals treballant també a Espanya.

Save the Children calcula que el cost de "no fer res" per combatre la pobresa arriba al 5% del PIB, "ja que són nens que estan condemnats a dependre eternamentd’ajuts públics", mentre combatre-la costaria la meitat, recalca Conde. 

Per arribar a aquest percentatge del PIB, des de l’oenagé apressen els polítics que incloguin en els seus programes electorals mesures específiques com l’increment de la prestació per fill càrrec, ajuts específics per a les famílies monoparentals i millores del model de beques perquè, a través de l’educació, aconsegueixin trencar el cercle de la pobresa.

També en clau política els recorda que, segons una enquesta realitzada per aquesta organització que es presentarà demà, al 84% de la població li preocupa la pobresa infantil i el 57% dels ciutadans està disposat a pagar més impostos per erradicar-la.

Lluita contra els abusos

Conde insisteix en la urgència d’aprovar la llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, que va quedar paralitzada amb la convocatòria d’eleccions malgrat comptar amb un ampli consens.

Una llei que, segons la seva opinió, hauria fet aflorar més casos d’abusos sexuals a menors al recollir l’ampliació del període de prescripció d’aquests delictes, ja que és en l’edat adulta quan les víctimes s’atreveixen a denunciar-ho.

En aquest sentit, valora que l’Església "hagi fet alguns passos" per visibilitzar els abusos comesos en el seu si, tot i que l’insta a "fer-ho amb valentia i fins a les últimes conseqüències".

Així, reclama a les conferències episcopals que "no temin furgar en el passat per descobrir coses que poden ajudar a construir un present protector per als nens i les nenes", mentre adverteix que els abusos "es produeixen en tots els espais que hi ha nens i nenes".

En una de cada dues denúncies que rep la policia per abusos i agressions sexuals, recorda, la víctima és un nen, una nena o un adolescent, i és la família el marc on es produeixen la majoria dels casos.

Per aquesta raó reclama que els menors rebin educació afectivosexual "en l’edat més primerenca i amb un llenguatge adequat", ja que és en aquest període de la seva vida quan solen començar els abusos.

Existeixen "evidències" –diu– que quan els menors compten amb aquesta formació afectivosexual i prenen consciència que un comportament cap a ells no és adequat, el rebutgen.

Protecció als ‘menes’

A més, Save the Children exigeix un canvi en la política d’atenció als menors estrangers no acompanyats (‘menes’). 

Perquè, denúncia Conde, quan un ‘mena’ compleix 18 anys l’Estat el posa al carrer sense permís de residència ni de treball i sense formació professional, cosa que els converteix en carn de canó per a les xarxes de tràfic de persones i els aboca a l’exclusió social; en el cas de les adolescents, a la prostitució amb gairebé total seguretat.

Davant d’aquesta situació, insta els partits a defensar una estratègia estatal de protecció d’aquests menors que obligui a la coresponsabilitat de les comunitats, a incloure’ls en el sistema mitjançant la formació ocupacional i a integrar-los al món laboral.

Per a això, insisteix, s’ha de tenir en compte la seva situació: que s’han jugat la vida per arribar, que el seu objectiu és aconseguir una ocupació per ajudar les seves famílies i que, en tot cas, la seva meta final no és Espanya.

Així, proposa que la integració es faci en grups reduïts o mitjançant l’acolliment en famílies de la seva comunitat d’origen (a les quals es bonificaria per això) i que se’ls faciliti una formació ocupacional que els permeti accedir a una ocupació.

Notícies relacionades

Cap ciutadà sense serveis bancaris 

El tornado del feixisme

A Espanya hi ha més de 13.000 ‘menes’ inscrits en el sistema de protecció, dels quals Andalusia, el País Basc, Catalunya i la ciutat autònoma de Melilla n’aglutinen més del 80%. 

Davant els que han volgut donar una imatge de conflictivitat d’aquests nois, Conde contesta: les dades policials testifiquen que la prevalença de delictes i de crims comesos per ‘menes’ "és menor en molts llocs a les comeses per la població local". "Hem de tenir molt de compte de no crear un fenomen de rebuig on realment no hi ha una base de problema", conclou.