DESTÍ A LES ILLES DE SAMOS I LESBOS
L''Open Arms' torna al mar 100 dies després
El Govern li permet repartir ajuda humanitària, però no podrà rescatar nàufrags al Mediterrani central
L'oenagé aplicarà la llei marítima i traurà persones de l'aigua si troba "vides en perill" pel camí
Va sortir a navegar per última vegada el 5 de gener. Els Reis d’Orient arribaven per mar a Barcelona i l’‘Open Arms’ deixava anar amarres per rebre’ls com cal. Tot eren somriures i esperança al barco de l’oenagé Proactiva Open Arms, que aquells dies carregava les piles a casa. Fins que una setmana després, el 14 de gener, el Govern del PSOE els denegava el permís per salpar cap al Mediterrani central, on el barco sol exercir les seves tasques de rescat de nàufrags. S’al·legaven problemes de seguretat i l’incompliment de diversos convenis marítims. Han passat 100 dies i aquest bloqueig administratiu s’ha salvat. A mitges, perquè poden marxar carregats d’ajuda humanitària (20 tones) però no els està permès entrar a la regió de recerca i rescat (zona SAR, 'search and rescue’, en les seves sigles en anglès), davant de les costes de Líbia. Han sortit aquest dimarts a les 15 hores.
Después de más de 3 meses bloqueado, el #OpenArms arranca motores.
— Oscar Camps (@campsoscar) 23 de abril de 2019
Hoy màs que nunca #freeopenarms #SantJordi19 pic.twitter.com/rYM8em2ouj
Havia de sortir divendres, però el temporal ha volgut que el seu adeu coincideixi amb la celebració de Sant Jordi, aquesta llegenda del cavaller rescatador, tot i que en aquesta ocasió es tracti d’un princesa en mans d’un drac famolenc. La seva bandera ha onejat a dalt de tot del pal. El primer destí del barco serà les illes gregues de Samos i Lesbos, on està previst que reparteixi bona part del material humanitari que ha anat emmagatzemant en aquests més de tres mesos. No ha sigut poc. Un exemple: van demanar 400 mantes i en van rebre gairebé 10.000. A pesar de no tenir permís per salpar. En tot aquest temps s’ha produït una autèntica marea de recolzaments a l’oenagé. De milers de persones anònimes, però també de personatges coneguts Pep Guardiola, Javier Bardem, Dani Rovira, Clara Lago, Richard Gere, Andreu Buenafuente, Joan Manuel Serrat o Rossy de Palma. També l’expresident de l’Uruguai José Mujica, tota mena de col·lectius professionals (advocats i fiscals) i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que aquest mateix dimarts tornava a carregar contra el president Pedro Sánchez per restringir la tasca humanitària de l’‘Open Arms’. "No es pot entendre que es condemni la gent a morir", ha dit.
Sois cómplices.
— Open Arms (@openarms_fund) 31 de enero de 2019
Cómplices de no dejar ninguna vida a la deriva, de proteger a los que quieren hacer invisibles.
Cómplices desobedientes para romper el silencio que nos imponen.
Que nos escuchen alto y claro.
Si salvar vidas es un crimen,todos somos criminales. #FreeOpenArms pic.twitter.com/YZDRktSCee
En cas de desobeir l’ordre del Ministeri de Foment, l’oenagé s’enfrontaria a multes d’entre 300.000 i 900.000 euros, tal com ha detallat Òscar Camps, director de Proactiva Open Arms. Tot i així, el rescatador també ha deixat clar en diverses ocasions que el dret marítim internacional "passarà per sobre" de qualsevol document oficial. És a dir, que si són testimonis d’"una situació en la qual hi hagi vides en perill, el que imperarà serà el sentit comú, per molt perniciós i car que sigui".
Una "decisió política"
Notícies relacionadesLa travessia del barco durarà entre vuit i 10 dies fins a arribar al primer port, a Samos. Després posarà rumb a Lesbos i acabarà la seva missió atracant a Tessalònica amb la idea, segons ha assenyalat a Efe el cap d’operació de l’oenagé, Gerard Casals, de "fer una petita ruta per l’Egeu per observar com està la situació". Segons aquest cooperant, el permís de salpar no és més que una "decisió política" que arriba a pocs dies d’una eleccions generals el resultat de les quals serà determinant per definir quin futur li espera a aquest barco de bandera espanyola.
Proactiva Open Arms va deixar d’operar a les costes de Grècia el 2016 per centrar la seva activitat en el Mediterrani central, on s’estava produint una sagnia constant de nàufrags. Amb aquesta nova situació, i amb la prohibició de navegar per la zona, l’organització aprofitarà per "reprendre els contactes amb els guardacostes locals". El barco ara va carregat amb productes d’higiene i menjar per a les persones que viuen als camps de refugiats grecs, tot i que també porta material escolar, ordinadors i bicicletes.