La contaminació resta 125.000 anys de vida saludable a la infància europea

Investigadors de Barcelona han estimat la càrrega de malaltia de diverses exposicions ambientals en la població infantil a la Unió Europea (UE) i han calculat que estar exposats a partícules en suspensió de menys de 10 micrograms de diàmetre (PM10) i menys de 2,5 micrograms (PM2.5) treu 125.000 anys de vida saludable als nens europeus cada any.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha fet l’estudi, publicat a 'International Journal of Environmental Research and Public Health', avaluant la càrrega de malaltia de la població infantil dels 28 països de la UE per a set factors de risc ambientals: contaminació de l’aire (partícules PM10, PM2,5 i ozó) fum de tabac passiu, humitat, plom i formaldehid.

"Aquest estudi mostra la gran necessitat d’implementar polítiques efectives per reduirl’exposició infantil als factors de risc ambientals a tot Europa, amb especial atenció a la contaminació de l’aire i el tabac passiu", ha afirmat el coordinador de l’estudi, Mark Nieuwenhuijsen, en un comunicat de l’ISGlobal, centre impulsat per La Caixa.

A l’incloure els set factors de risc ambiental, l’estudi ha elevat a 211.000 anys de vida saludable els que aquests treuen a la població europea de menys de 18 anys, cosa que representa el 2,6% del total, i el 60% d’aquests anys "robats" correspon a les partícules en suspensió (125.000 anys).

Entre els factors ambientals estudiats, han destacat la contaminació de l’aire (PM10, PM2,5 i ozó) per ser l’exposició més nociva, que provoca el 70% d’anys de vida saludable perduts, seguida del tabac passiu, amb un 20% (42.200 anys).

El primer autor de l’estudi, David Rojas, ha explicat que "entre tots els riscos estudiats, les partícules en suspensió són les que produeixen la càrrega de malaltia més gran, ja que es relacionen amb malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques, entre d’altres, i estan associades amb una mortalitat infantil més gran".

L’impacte "podria ser més gran"

"De fet, el seu impacte real podria ser més gran que el que assenyalen les nostres estimacions, a causa que només hem tingut en compte els seus efectes sobre la mortalitat infantil i l’asma, en el cas de les PM10, i de les infeccions de les vies respiratòries baixes, en el cas de les PM2,5", ha assenyalat l’investigador.

Les dades de poblacions i de salut s’han recopilat a partir de bases de dades europees i s’ha analitzat la càrrega ambiental de la malaltia continuant l’enfocament d’avaluació comparativa de riscos proposat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el projecte de Càrrega Global de la Malaltia (GBD, per les seves sigles en anglès).

L’equip d’investigadors va calcular els anys de vida ajustats per discapacitat (DALY, per les seves sigles en anglès), una mesura de càrrega de la malaltia global, expressada com el nombre d’anys de vida saludable perduts a causa de malaltia, discapacitat o mort prematura.

Base de dades europea

"És necessari crear bases de dades europees comunes, que recopilin i harmonitzin les dades d’exposició per alsfactors de risc ambientals, especialment per a la infància, així com fer estudis epidemiològics sobre múltiples factors de risc ambientals", ha considerat el primer autor.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’elecció dels factors ambientals respon a diversos criteris: "Es tracta de les exposicions sobre les quals existeixen més dades a escala nacional i també aquelles en què hi ha evidència d’una relació causal amb efectes en la salut, entre d’altres", ha dit Rojas.

Dels 28 països inclosos en l’estudi, un total de 22 van reportar nivells de PM10 per sobre de les recomanacions de l’OMS (mitjana anual inferior a 20g/m³) –no va ser així a Luxemburg, Irlanda, Suècia, Estònia, Finlàndia i Dinamarca– i tots els països van mostrar nivells d’ozó per sobre dels nivells considerats segurs (una mitjana de 100 g/m³durant vuit hores).