El 18% dels 'menes' cauen en la delinqüència, segons els Mossos

Els Mossos d’Esquadra han activat el pla ‘Polièdric’ per contenir el complex fenomen de la delinqüència que protagonitzen els nens del carrer a Barcelona. La primera fase de l’estratègia policial ha consistit a “conèixer” la magnitud real del fenomen a partir de les dades obtingudes des del gener del 2015. Des d’aquell any i fins al passat 2018 van aterrar a Catalunya 5.622 menors sense referents familiars ni documents d’identitat. A cada un, els agents els van prendre l’empremta dactilar per filiar-los. Segons ha quantificat la policia catalana, el 18% ha comès algun tipus de delicte des de la seva arribada. Un percentatge que, segons fonts policials, demostra que és un “error” criminalitzar els menors estrangers no acompanyats (menes, per les seves sigles) ja que el 82%, la seva immensa majoria, sí que aconsegueix integrar-se en el sistema de protecció de la infància.  

El desafiament que afronten, fins a la data sense sort, les autoritats catalanes el planteja aquest 18% de joves, la tutela dels quals continua pertanyent –tret dels que ja són adults– a la Generalitat. És complex, recalquen tots els actors implicats: els educadors socials no poden retenir-los en els centres d’acolliment però fora d’aquests cauen en una espiral autodestructiva –que inclou en molts casos l’addicció a la cua– i s’han convertit en un problema de seguretat per a la resta de ciutadans.

Els ‘menes’ que delinqueixen presenten una taxa de reincidència de 3,9. És a dir, cometen una mitjana de 4 delictes anualment. El 12%, a més, perpetren actes il·lícits considerats greus: gairebé sempre robatoris violents de telèfons, carteres o rellotges. 

Assistència i prevenció

La intervenció que prepara la comissària de Barcelona, asseveren fonts policials, s’articula a través de dos objectius. Un d’assistencial i un altre de preventiu. El primer regula que els agents han d’intervenir cada vegada que detectin un menor inhalant cola per posar-lo en contacte amb educadors de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), responsable de tots ells. O que els Mossos han de treure del carrer cada ‘mena’ de menys de 14 anys que identifiquin a la via pública.

En realitat, matisen, “són coses que ja fem, que no ens pertoquen i que ara oficialitzem que assumirem”. El segon, d’intervenció policial, se centrarà en aquells que ja són majors d’edat i sobre els quals sí que pot aplicar-se més pressió dissuasiva. “Actuar sobre els grans també ens permetrà allunyar dels petits referents de delinqüència que ara els inspiren en el sentit erroni”.  

Els robatoris amb violència i intimidació han augmentat a Barcelona durant els últims mesos i diverses fonts policials –tot i que cap ho fa oficialment– mantenen que aquest ascens té relació amb el 18% de ‘menes’ que s’han enquistat als carrers de les principals ciutats, sobretot les de la capital catalana. Dormen a la intempèrie –en assentaments al pendent de Monjtuïc, en pisos ocupats o en places públiques com la de Jardins de Sant Pau– i assalten turistes –o autòctons– per sostraure telèfons mòbils, carteres o rellotges.

“No són carteristes experimentats en el furt a la distracció –tot i que aquest delicte lleu continua sent el que més cometen–. Els ‘menes’ que delinqueixen actuen en ramat i sota els efectes dels vapors tòxics que inhalen. Quan la víctima s’adona que l’estan robant, utilitzen la violència i, en molts casos, esgrimeixen navalles”, expliquen fonts policials. La zona més freqüent és la de lleure del Port Olímpic i els seus objectius més propicis, els turistes ebris que surten de discoteques i locals de música.

Notícies relacionades

Educadors espantats

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La informació que ha recollit la policia ha anotat els llocs en els quals s’han detectat assentaments de nens del carrer a Barcelona. El punt més freqüent és el pendent de Montjuïc, al costat del barri del Poble-sec. Hi ha hagut també campaments al Pou de la Figuera, Barceloneta, Estació del Nord i la Ciutadella. El pla ‘Polièdric’ detalla que davant de la troballa de barraques de menors, els policies han d’activar els serveis socials per desmuntar-les. 

La crisi de les comissaries

El setembre del 2018, el col·lapse dels centres d’acolliment va provocar que s’acumulessin a les comissaries els menors que dormien a terra a l’espera d’una plaça a la DGAIA. Va aflorar així el repunt de nens desemparats que recullen les dades dels Mossos: cada any s’ha doblat la xifra anterior. Dels 377 que van arribar el 2015, el recompte del 2018 es va tancar amb una xifra rècord de 3.850 menors. Majoritàriament, provenen del Marroc.