alerta sanitària

L'epidèmia d'ebola s'agreuja al Congo i suma més de 1.000 morts

Aquest brot és el més letal en la història del país i el segon pitjor a tot el món

«Anticipem un escenari de transmissió contínua i intensa», adverteix el director d'emergències adjunt de l'OMS

zentauroepp47997597 ebola190504135231

zentauroepp47997597 ebola190504135231 / Sam Mednick

2
Es llegeix en minuts
EFE / Patricia Martínez

El brot d’ebola que assola el nord-est de la República Democràtica del Congo (RDC) des de l’agost passat, el primer en una zona de conflicte, ja ha originatmés d’un miler de morts i poques esperances de ser erradicat els pròxims mesos.

“És correcte dir que no tenim una indicació clara en relació amb quan serà possible parlar del final d’aquesta epidèmia”, confirma el portaveu en aquest país del Fons de l’ONU per a la Infància (Unicef), Yves Willemot. “Si haguéssim fet projeccions al gener amb la informació que teníem llavors, diríem que existia una ruta clara perquè l’epidèmia fos controlada a finals de juny. Avui, sens dubte, això no passarà. Trigarem molt més temps”, anticipa.

Segons l’últim informe divulgat ahir a la nit pel Ministeri de Sanitat congolès, a data de 2 de maig, el nombre de morts ja supera el miler –amb 1.008 morts, 942 de confirmades– mentre que el nombre de contagis arriba als 1.529 (amb 1.463 d’aquests casos contrastats).

Aquesta epidèmia constitueix la més greu i més letal en la història del Congo i la segona pitjor a tot el món; la ràpida erradicació de la qual s’ha vist obstaculitzada pel rebuig d’algunes comunitats a rebre tractament així com per la inseguretat imperant a la zona, on operen nombroses milícies rebels i grups armats. “Anticipem un escenari de transmissió contínua i intensa”, va advertir ahir en una roda de premsa a la seva seu a Ginebra el director d’emergències adjunt de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Michael Ryan.

“Ens enfrontem a una situació difícil i volàtil. Cada vegada que aconseguim recuperar el control sobre el virus i la seva propagació, patim importants retrocessos en [matèria de] seguretat com els atacs a Beni, Butembo i Katwa”, afirma Ryan.

Precedit per altres esdeveniments violents, el 19 d’abril, un epidemiòleg camerunès enviat per l’OMS a la ciutat de Butembo –actual focus d’aquesta epidèmia– va ser assassinat en un atac armat a un hospital perpetrat per homes no identificats.

Més d’un centenar d’atacs

En xifres generals, s’han registrat almenys 119 atacs separats contra treballadors o operacions de resposta a l’ebola des del gener, segons xifres de l’OMS, el que ha forçat en moltes ocasions el cessament intermitent d’aquestes activitats.

A més, 85 agents humanitaris han resultat ferits o morts –d’acord amb aquesta mateixa font– en 42 atacs directes contra els centres de salut que combaten aquesta malaltia. “La inseguretat s’ha convertit en un impediment important a l’hora de poder participar activament en certes comunitats a fi de controlar l’ebola”, reconeix Ryan, conscient de l’existència d’“àrees vermelles” en què és gairebé impossible intervenir a causa de la inestabilitat i la violència.

Com a resultat, les organitzacions humanitàries des del terreny aposten per més cooperació amb els líders locals, i demanen al Govern del Congo que deixi d’instrumentalitzar aquesta lluita que arriba al caràcter de crisi nacional.

Notícies relacionades

“Les comunitats, especialment, a les províncies de Kivu del Nord i Ituri [on es va originar aquest brot], que recolzen partits de l’oposició, han de sentir que totes les parts recolzen aquesta resposta de salut pública”, insisteix Ryan.

“Podem derrotar aquest brot, però ho hem de fer juntament amb la comunitat local”, afirma la coordinadora davant del virus d’ebola de la Federació Internacional de la Creu Roja (FICR), Nicole Fassina.

Temes:

Ebola