L'humà d'Atapuerca era caníbal pel seu baix cost

L’antropofàgia era una estratègia rendible fa un milió d’anys a Atapuerca i la carn humana va ser consumida en una proporció molt més gran de l’esperable per la seva abundància respecte a altres animals.

Els científics Jesús Rodríguez, Ana Mateos i Guillermo Zorrilla, del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH), acaben de publicar un treball a la revista 'Journal of Human Evolution' en el qual analitzen el comportament caníbal de les poblacions d’Atapuerca (Burgos) de fa un milió d’anys.

Nombrosos estudis han demostrat que tots els animals adapten les seves estratègies d’alimentació per optimitzar el balanç cost-benefici, i partint d’aquest principi, els investigadors del CENIEH han estudiat el comportament caníbal de l’‘Homo antecessor',  reexaminat les dades aportades per altres estudis previs.

Cost i benefici

No només han estimat la quantitat d’aliment que podria obtenir-se de cadascun dels animals consumits per l’ 'Homo antecessor' (el benefici) i l’esforç que hauria suposat obtenir i processar cadascun d’aquests animals (el cost), sinó que a més han calculat el cost i el benefici de consumir altres humans en comparació amb els d’altres preses.

"Les nostres anàlisis mostren que l’'Homo antecessor', com qualsevol predador, seleccionava les seves preses seguint el principi d’optimitzar el balanç cost-benefici, i a més també mostren que, només considerant aquest balanç, els humans eren una presa d’alt rang. Això vol dir que, en comparació amb altres preses, dels humans se’n podia obtenir una gran quantitat d’aliment a un cost molt baix", explica Jesús Rodríguez.

Un dels resultats més sorprenents d’aquest estudi ha sigut que els humans van ser consumits en una proporció molt més gran de l’esperable en funció de la seva abundància respecte a altres animals. Això es podria explicar per una alta taxa de trobada entre humans.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

I és que, com explica Ana Mateos, "per a l’'Homo antecessor' era més fàcil trobar-se amb un humà que amb un altre animal. Una de les possibles explicacions d’aquesta alta taxa de trobada entre humans és que els cadàvers canibalitzats fossin de membres del grup morts per diferents causes".

La investigació va ser realitzada des d’un nou punt de vista: el de l’Ecologia del comportament humà (HBE, Human Behavioural Ecology, per les seves sigles en anglès). La HBE prova d’explicar el comportament dels animals aplicant el principi que les accions de qualsevol individu busquen com a final últim garantir la seva supervivència i la de la seva descendència, fet que es tradueix en la recerca del benefici més gran possible al menor cost.