La vacuna contra la meningitis B enfronta pediatres i Sanitat

Si hi ha una malaltia que causa pànic entre els pares és la meningitis. El pànic a una malaltia que pot causar seqüeles molt greus o fins i tot la mort ha portat dues de cada tres famílies a adquirir la vacuna que protegeix contra el meningococ B, comercialitzada sota el nom de Bexsero, malgrat que costa 106 euros la unitat i es requereixen dos o tres dosis en funció de l’edat del nen. En total, un desemborsament de com a mínim 200 euros i pot superar els 1.000 si la família és nombrosa.

No obstant, el gran interès mostrat per les famílies i la intensa campanya quel’Associació Espanyola de Pediatria l’Associació Espanyola de Pediatriaestà duent a terme perquè s’inclogui alcalendari vacunal comú i sigui finançada pel Sistema Nacional de Salut no ha fet efecte en el Ministeri de Sanitat i la majoria de les comunitats autònomes. La Comissió de Salut Pública, partint de l’informe del Comitè Tècnic assessor, va decidir recentment no incloure el Bexsero perquè “mostra una curta durada en la immunització, no protegeix la població no vacunada, no hi ha dades de la seva efectivitat i causa febre alta quan s’administra amb altres vacunes”. Segons el Ministeri de Sanitat, la decisió no es basa en criteris econòmics o polítics, sinó en la “necessitat de disposar de més informació sobre la seva utilitat i seguretat”.

Totes les autonomies han seguit a ulls clucs la recomanació dels tècnics, tret de les Canàries i Castella i Lleó, que ha fet enfadar la ministra, María Luisa Carcedo, ja que aquestes regions han anunciat que la inclouran en finançament públic i han trencat així el calendari comú de vacunació acordat al novembre i que només ha durat uns mesos.

I és que el serogrup B és el que provoca més casos de meningitis, en concret el 41% (142 infectats el 2018), sobretot en menors de cinc anys (54 casos), tot i que la tendència és descendent. Darrere d’aquesta baixada podria haver-hi precisament que les famílies, de manera majoritària, segons dades dels metges, estiguin fent l’esforç de protegir els seus fills, amb un gran desemborsament econòmic. “Alguna influència té”, reconeix el doctor Francisco Álvarez, del comitè assessor de vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria.

Els afectats

Més contundent es mostra la vicepresidenta del’associació  d’afectats contra la meningitisl’associació , Elena Moya, que va superar la malaltia als quatre anys i ara, junt amb els seus companys d’agrupació, fa una intensa tasca a favor de la prevenció. “La vacunació privada ha superat les expectatives i per això els polítics pensen que si les paga la gent, ells no desemborsaran ni un duro. Si fos més barata, no estaríem parlant d’aquest entossudiment”, manifesta a EL PERIÓDICO. Segons la seva opinió, el problema és que les administracions i els tècnics “miren els números”, mentre que els afectats i els pediatres “entenen de noms”, els dels malalts i les seves famílies. Per això, considera que “un sol cas justifica la vacunació pública” perquè “no hi ha cap altra malaltia que aconsegueixi que un nadó sa emmalalteixi greument o mori en 24 hores”.

Irlanda, Itàlia, Lituània, San Marino, Andorra i el Regne Unit són els països de l’entorn que ja estan vacunant contra el meningococ B els nens. I l’experiència britànica avala els pediatres en la seva guerra contra la Comissió de Salut Pública sobre la suposada ineficàcia de la vacuna. En tres anys, les dosis administrades han tingut una efectivitat del 70%, i han evitat la mort de 30 nens i 277 contagis, segons les dades de l’associació de pediatres.

Per contra, en defensa de Sanitat ha sortit Sespas (Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària), que considera que el finançament del Bexsero a Castella i Lleó i les Canàries “sembla basar-se en criteris polítics”,per satisfer la demanda, i no en motivacions “científiques”. “Vacunar a tothom d’una cosa que se sap que té moltes limitacions i poca utilitat real no ens sembla el més oportú, perquè deixarien de gastar-se els diners en una cosa més útil”, opina Joan Ramón Villalbí, el president de la societat científica.

A protegir els adolescents, sí que hi ha acord

Deixant de banda el desacord entorn del meningococ B, totes les autonomies i el ministeri han decidit canviar la vacuna davant el serogrup C que s’administra als 12 anys per una tetravalent que protegeix davant més soques: la C, que està inclosa en el finançament des de l’any 2000, i la A, I i W.

I és que la meningitis, que produeix una inflamació de les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal, està provocada per diversos virus i bacteris classificats amb diverses lletres, d’aquí la confusió entorn de la malaltia, que és la més greu dins de les infeccioses. S’ha detectat de fet que, tot i que la incidència de la malaltia segueix sent baixa –346 casos el 2018–, hi ha hagut un increment del 27,6% l’últim any a causa de l’augment de casos provocats pelsmeningococs  classificats com aC, W i Y, així com d’altres no tipables i desconeguts. Per això la Comissió de Salut Pública ha decidit canviar la vacuna que protegia exclusivament davant el serogrup C, per una altra de tetravalent davant les soques A, C, W i Y als 12 anys. Així mateix, està acordat fer una vacunació de rescat als menors entre 13 i 18 anys en un període de fins a tres anys, ja que els adolescents són els que majoritàriament transmeten i transporten la malaltia sense patir-la (normalment al coll).

Els nens i lactants

No obstant, l’Associació Espanyola de Pediatria considera que el període fixat és massa llarg i per tant la immunització de la població jove en el seu conjunt no s’aconseguirà fins d’aquí quatre o cinc anys, malgrat el pic d’incidència. Així mateix, reclama que es vacuni també dels mateixos tipus els nadons de 12 mesos, ja que s’està apreciant un augment progressiu de casos en lactants i nens petits, igual com ha passat a Holanda, segons explica el doctor Álvarez, del comitè assessor de vacunes de l’agrupació.