El cost de la violència contra la infància supera els 1.000 milions anuals

Sense comptabilitzar el dolor, l’angoixa, la vergonya, els problemes emocionals i un llarg etcètera, la violència contra la infància costa a les administracions bastant més de 1.000 milions d’euros a l’any. I això que es calcula que només es denuncien un 4% de les violacions i abusos sexuals que pateixen els nens, i bona part de les demandes, com explica gairebé cada setmana EL PERIÓDICO, s’interposen quan les víctimes han arribat a la maduresa de les seves vides i tenen la valentia d’iniciar un litigi o, si el cas ja ha prescrit, denunciar públicament els seus violadors.

Tot i així, investigadors de la Càtedra Santander de la Universitat Pontifícia de ComillasPontifícia de Comillas i la Fundació Educo han provat de dilucidar el cost de la violència infantil sota el convenciment que “si no es pot quantificar una realitat, no es pot resoldre, no és possible fer política pública, generar pressupostos i avaluar l’impacte i l’eficàcia de les conclusions”. “El Govern no sap si es gasta prou o si les seves polítiques tenen impacte o no”, explica Adam Dubin, professor de Drets Humans del centre universitari.

Les dificultats

Intentar donar una xifra aproximada de quant costa, com a mínim, cobrir les necessitats d’un nen maltractat no ha sigut una tasca fàcil. En primer lloc, no hi ha precedents d’estudis similars, ni a Espanya ni a altres països. En segon lloc, no hi ha estadístiques fiables del nombre de nens que pateixen maltractaments. I, finalment, la violència infantil no només devasta els menors i normalment el seu entorn, sinó “que afecta el conjunt de la societat i el desenvolupament socioeconòmic del país”, segons destaca l’informe‘Els costos de la violència en la infància. Impacte econòmic i social’.

Per tot això, el resultat de l’anàlisi, que llança un cost de 979 milions a l’any, és nomésla punta de l’icebergi una xifra “infravalorada”, segons avisa Eugenia Fabra, professora d’Economia i una de les coordinadores de l’informe. D’entrada, davant de les dificultats de mesurament, els investigadors només han tingut en comptel’abús sexual, que no és el delicte més freqüent, però sí el que tendeix més a repetir-se, i les víctimes directes: 3.919, segons l’anuari de criminalitat del 2015. A més, han fet ús de la prevalença per calcular l’impacte dels maltractats en anys anteriors.

La pèrdua de capacitats

A partir d’aquestes xifres, han computat els costos sanitaris d’atenció als maltractats, els costos jurídics, els costos educatius amb motiu de la pèrdua d’atenció del menor, la possibilitat de repetició de curs i els costos socials en els quals s’inclouen la possibilitat que necessiti un centre d’acolliment. Són xifres “molt petites perquè és pràcticament impossible quantificar el dolor, el sofriment i la pèrdua de capacitats” dels nens violats, segons l’informe.

La quantia més significativa, 850 milions, és la que es destina a l’atenció sanitària. I el conjunt, uns 1.000 milions, és una xifra equiparable a la despesa de revaloritzar les pensions, mentre que el pressupost del Ministeri de Sanitat ascendeix a 4.251 milions.

La prevenció, un estalvi

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tenint en compte el resultat, l’informe conclou que la inversió a prevenir els abusos “seria inferior”a la de reparar les víctimes. Per a això, l’estudi proposa elaborar indicadors adequats de violència infantil, incorporar la infància a les anàlisis de costos, sensibilitzar la població, promoure una educació afectiva i sexual a les escoles dins el currículum oficial i millorar els protocols de detecció, entre moltes altres mesures destinades a aturar el problema i algunes recollides enl’avantprojecte de llei  de protecció infantil, que espera que es formi el nou Govern.

“Fins i tot duent a terme totes les nostres recomanacions,l’estalvi  seria considerable”, afirma Eugenia Fabra, que té en compte que la campanya ‘Un de cada cinc’, del Consell d’Europa, calcula que un de cada cinc nens pateix violència sexual, cosa que implicaria que els casos denunciats a Espanya només arriben al 4%. “La prevenció de la violència contra la infància ha de ser qualificada com una inversió que reverteix no només en la persona, sinó en tota la societat”, conclou l’informe.