DRETS HUMANS
El Govern es compromet a aportar el 0,7% a cooperació internacional el 2030
Les oenagés, vigilants sobre un objectiu reiteradament incomplert des que es va estipular per llei, fa 18 anys
zentauroepp46319064 afp pictures of the year 2018 members of the spanish ngo190520163546 /
La Generalitat ha anunciat aquest dilluns un acord amb les oenagés que operen a l’estranger per anar incrementant l’aportació pública anual als seus projectes humanitaris fins a assolir el 0,7% del pressupost el 2030. El conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, ha xifrat en 20,8 milions d’euros l’augment durant el pla director des de l’any que ve fins al 2022, si bé ha interpel·lat els partits de l’oposició i els ha demanat "responsabilitat" per aprovar els pressupostos o l’objectiu "no es podrà assumir". El recolzament alscomptes de la Generalitat no sembla l’únic obstacle que s’ha d’esquivar si s’atén els intents fallits per aconseguir l’horitzó del 0,7% des del 2001, quan es va aprovar la llei de cooperació al desenvolupament, que tenen present des deltercer sector.
Si es confirmen les previsions de l’Executiu català es passaria dels actuals 31 milions d’euros als 94 el 2022, segons ha exposat Bosch durant l’anunci del pacte, que s’ha formalitzat públicament amb l’entrega del document en què es recull l’acord pactat amb el Consell Català de Cooperació al Desenvolupament i les 117 entitats sense ànim de lucre que aglutina LaFede.cat, entre altres agents del sector.
Els objectius de l’ONU
El conseller ha exposat la voluntat d’assolir la xifra per "alinear-se amb l’estratègia de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, que planteja 17 objectius per avançar cap a una millora en la situació de les persones", el planeta i la prosperitat. El nou pla director prioritzarà el gruix de l’ajuda a Amèrica Llatina, el Magrib, el Pròxim Orient i el Mediterrani. El pla també contempla la dedicació d’una especial atenció a les població kurda, a la sahariana i a la palestina, i també a Bòsnia i Hercegovina.
L’existència de conflictes armats serà un dels grans arguments que més pesaran perquè la Generalitat es decanti pels projectes que més se cenyeixin a les bases que es coneixeran pròximament, segons ha destacatLluís Puigdemont, president del Consell Català de Cooperació al Desenvolupament, durant la roda de premsa de presentació de l’acord.
Promeses frustrades
Notícies relacionadesLuca Gervasoni, president de LaFede.cat, ha aportat la perspectiva del passat al recordar que l’aportació oficial a la cooperació en l’actualitat ni tan sols assoleix la meitat del que representava el 2008, que representava el 2008,quan va assolir el 0,39%, el seu punt culminant fins ara. També ha admès la necessitat que la societat civil "exerceixi prou pressió" i romangui per garantir la culminació d’un compromís que acumula 18 anys de promeses frustrades.
La llei de cooperació al desenvolupament ja contemplava l’objectiu d’assolir el 0,7% del gruix dels pressupostos per a tals finalitats i marcava el 2010 com a data límit. No obstant, el propòsit no es va assolir ni en el pla director del 2007-2010 ni en els dos posteriors completats fins al moment.
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci
- Vivas reclama al PP que negociï amb l’Executiu
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- ERC busca la via per recuperar militants
- El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern
- Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"