El Mediterrani es consolida com la frontera més letal del planeta

La mort de tres joves guineanes, una d’elles embarassada, quan la seva pastera va quedar a la deriva al voler creuar l’Estret de Gibraltar i va naufragar dos dies després, ha tornat a posar en relleu latragèdiaque viu, any rere any elMediterrani, consolidat ja com lafrontera més letal del món. 508 persones han mort des que va començar el2019, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (IOM), dependent de l’ONU. Unes xifres molt per sobre de les que es donen a zones amb més flux migratori, com lafrontera entre els Estats Units i Mèxic, i que malgrat les demandes de lesoenagésno comporta l’aplicació de rutes migratòries segures per frenar la tragèdia.

El projecteMissing Migrants, que comptabilitza les morts i desaparicions de migrants, refugiats i sol·licitants d’asil, constata que en els cinc primers mesos de l’any ja han mort987 persones a tot el món, més de la meitat al Mediterrani. Les dades reflecteixen també la duresa de les rutes. 248 persones van morir al sortir de Líbia en direcció a Itàlia o Grècia, i 159 ho van fer a l’intentar creuar cap al litoral espanyol. S’hi afegirien els 58 morts al nord de l’Àfrica, en accident o per hipotèrmia, durant el trànsit per arribar a una pastera. La magnitud del desastre s’aprecia al contemplar les xifres d’arribades d’immigrants per mar a les nostres costes, un total de 7.317: un de cada 46 migrants mor en el seu intent per arribar a Espanya. Les dades són relativament millors que el 2018, quan es van comptabilitzar 638 morts.

L’IOM confirma undescens en el nombre d’arribadesen aquests primers mesos del 2019. Uns 18.982 migrants i refugiats van ingressar a Europa per mar fins el 19 de maig, aproximadament un 30% menys que els 26.016 que van arribar durant el mateix període de l’any passat. Espanya i Grècia representen gairebé el 87% de totes les arribades, i la resta van a Itàlia, Malta i Xipre.

“Aquests ports són la millor porta per arribar a França, destinació de molts subsaharians per qüestió d’idioma”, explica Ana Rosado, de l’àrea de Migracions de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), que reconeix que malgrat la duresa de les condicions aLíbia“molts immigrants estan embussats allà i en surten com poden”. Hi ha qui prefereix allargar la seva ruta migratòria per l’Àfrica i apostar pel Marroc, on la distància amb Europa és menor. “Des de Líbia les barcasses que surten són més grans, per això un naufragi comporta més morts;al Marrocés més aviat un degoteig, són embarcacions petites, de vegades de joguina, on el més normal és que hi vagin 20 persones, i si hi ha problemes en moren un o dos”, lamenta.

Descens des del 2016

La tendència dels últims anys és unabaixada en el còmput total d’arribadesa Europa des del 2016, moment crític de la crisi migratòria en què es van registrar 390.432 arribades a Europa per terra o mar. Des d’aleshores, la xifra ha anat baixant: 186.768 persones el 2017 i 144.166 el 2018, segons el còmput de l’agència de l’ONU. Però les oenagés adverteixen queles previsions d’arribades per a aquest 2019 es mantenen similarsa les d’anys passats degut precisament al bloqueig de la ruta de Líbia i Grècia i el tancament de ports a Itàlia, on es persegueix fins i tot les oenagés que acudeixen al rescat.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Des d’APDHA recorden que és ja al maig, amb el bon temps, quan augmenta l’arribada d’embarcacions, “tot i que elspics més granss’estan registrant al’octubre i el novembreperquè el Marroc comença a reprimir les comunitats desubsahariansi la gent surt més ràpid per eludir les violentesbatudes”, explica Ana Rosado, membre de l’àrea de Migracions de l’organització.

Cada any augmenta a més la xifra demarroquins i algeriansinterceptats. Entre altres causes, Rosado enumera la implantació del servei militar, la brutal repressió de les protestes pacífiques al nord del país, on amb un atur que voreja el 80% lesexpectatives dels joves són nul·les. “També comproven que el país es desenvolupa, però que les inversions no reverteixen en el poble”, apunta. A aquest fet s’uneix que el reagrupament familiar amb Espanya s’alenteix, per la qual cosa moltes dones que esperaven al Marroc a creuar a la península per la via legal gràcies als seus marits es llancen al mar en embarcacions precàries, ja sigui soles o amb els seus fills.