¿Què grunyen els senglars?

Aquest dissabte, un senglar al carrer de Calàbria. Al número 66, per ser més precisos. Dit així, ja ni tan sols és notícia. Menys al departament d’informàtica d’El Corte Inglés, se’ls ha vist per tot arreu. Han sigut protagonistes de vegades fins i tot de la crònica negra. El 2013, un agent dels Mossos d’Esquadra va ferir a la cama el seu company de patrulla quan provava de disparar a un senglar fora de control. Va ser al carrer de Numància. És un exemple perfecte per al que aquí es pretén explicar. Sempre preval la versió de l’humà. Mai la del ‘Sus scrofa’, el seu curiós nom científic. Aquest dissabte, el que dèiem, a l’Espai Veïnal Calàbria es projectarà ‘Kat, en contra de la caza’, la història de l’enrarida relació entre humans i senglars, però explicada des del punt de vista d’aquests últims. La projecció està programada a dos quarts de sis de la tarda. Després, berenar vegà.

Quan es va estrenar una de tantes versions cinematogràfiques d’‘El diari d’Anna Frank’, Billy Wilder, una llengua provocadora com poques, va dir que a ell li agradaria conèixer la versió de l’adversari. Com sempre, Wilder va estar enginyós, però adaptat al cas, el cert és que ningú ha explicat la situació actual tal com la veu el senglar, convertit, en absència del llop com a por atàvica, en la nova bèstia a témer, pel camperol perquè se li menja la collita i per l’alcalde perquè li espatlla els parterres dels parcs. El documental, un treball coral dels ecologistes de Faada i del santuari El Hogar, té com a protagonista central Kat, un exemplar amb desenes d’admiradors a Instagram, a la seva manera, un ‘influencer’ de la comunitat animalista i vegana. No hi vegin ironia, en això. No n’hi ha.

La història de Kat mereix unes línies. Va ser la Begoña, una veïna de Torre Baró, qui primer en va saber alguna cosa. Tres petits porcells de senglar havien caigut en una fondalada i no en podien sortir. Després del rescat, un va morir i els altres dos se’ls va emportar primer a casa. Va aparèixer poc després per allà la mare de les criatures. La Begoña els va obrir la porta de casa. Una no va dubtar. Kat, l’altra, va retrocedir i va tornar a la vida sota sostre, sense saber que això, ni tan sols des del punt de vista legal i administratiu, no pot ser.

Les peripècies de Kat des d’aleshores són només l’entremès del que el documental vol explicar. La cria, després d’obtenir papers, i en això el zel és màxim, va anar a parar a El Hogar, un santuari tarragoní on conviuen en una camaraderia que fa pensar molt a diverses desenes d’animals rescatats de diverses espècies diferents i consagrats a la vida feliç. És gràcies al compte d’instagram d’El Hogar, amb els seus atropellats inicis amb el biberó, primer, i amb el canvi de pelatge, després, fet ja un adolescent entremaliat i sociable.

El que és interessant del documental no són només, no obstant, les peripècies vitals d’aquest Oliver Twist porcí, sinó el relat que en nom seu pronuncien una sèrie d’especialistes en aquesta lluita territorial que en aparença mantenen homes i senglars. Hi emergeixen punts de vista enriquidors, com el de Juan Ballesteros, un agent rural aragonès, que afirma, tot i que resulti xocant, que la sobrepoblació de senglars en zones periurbanes és culpa precisament de l’excés de caça. L’espècie s’ha adaptat. Les femelles pareixen abans, més sovint i més cries. “Hem de deixar de declarar la guerra a la natura”, diu. Quan les lleis de caça van permetre que en les batudes s’abatés les femelles amb porcells de senglar, tot es va torçar.

La vacuna dels cérvols

¿Hi ha solució? Això suggereix Kat a través d’un altre humà, l’investigador Francesc Closa, col·laborador del projecte Senglaring, desenvolupat sota el paraigua de la Universitat Autònoma de Barcelona. És laboriós, però el pla consisteix eninocular una vacuna als senglars que genera en els animals uns anticossos que contraresten l’hormona que facilita la reproducció. Sembla ciència-ficció, però és una estratègia de control de la natalitat assajada amb èxit als Estats Units on els cérvols són considerats una plaga per algunes comunitats rurals.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A Kat, la pel·lícula, no s’explica, però la vacuna no té efectes contraproduents per als Obèlix locals, és a dir, la carn continua sent apta per a consum en cas de caça.

Recordin. A dos quarts de sis, senglars al carrer de Calàbria.