Catalunya s'erigeix en horta europea del gran negoci de la marihuana

Productors i consumidors de marihuana es van reunir del 15 al 17 de març, un any més, a la XVI fira Spannabis, la cimera del cànnabis "més important del món", el 'Mobile World Congress del porro', una indústria amb 200 milions de clients. El dissabte 16 les portes de la Fira Cornellà, seu de l’esdeveniment, estaven literalment col·lapsades i feia falta més d’una hora per accedir al recinte. A les lleixes lluïen les últimes innovacions en vaporitzadors d’aigua o llums ultraviolats. Però també en inhibidors d’olor o silenciadors per al soroll dels extractors, artefactes dissenyats per dissimular davant dels veïns la presència de plantacions. Perquè aquesta és la paradoxa de la fira, a Espanya, i en la majoria de països, és il·legal plantar i –per descomptat– vendre marihuana tret que es disposi d’un restrictiu permís de R+D per cultivar-la amb finalitats terapèutiques. Els milers de visitants no semblaven ser allà per aquest motiu.

L’esdeveniment va treure de nou a la llum pública, tot i que només durant tres dies, el que la resta de l’any prova de passar desapercebut: la demanda europea ha convertit Catalunya en un territori productor i exportador de marihuana per a consum recreatiu, tal com va avançar EL PERIÓDICO el 2017. Un fenomen acusat a Girona, a causa de la seva proximitat amb la frontera, segons han confirmat el 2018 les lecturesd’Endesa  que persegueixen el frau elèctric de vivers amb la llum punxada.

Toni Rodríguez, cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, descriu que en vuit anys Catalunya ha canviat "radicalment". "Han vingut mafiosos d’origen divers –serbis, xinesos, irlandesos, italians...– que han desplaçat els cultivadors locals i més petits –que, malgrat la pressió, persisteixen– i funcionen com a entramats potents que inverteixen molts diners i protegeixen –amb armes de foc si és necessari– el seu rendiment". Catalunya és un espai "de lluita entre màfies" que dista molt de la realitat que plantegen "de forma idíl·lica els que defensen el seu cultiu i comerç per les seves propietats terapèutiques".

Marihuana per exportar

Al llarg del passat 2018 els Mossos van intervenir gairebé un 4% més de plantes de marihuana que l’any anterior. En els dos últims anys, el total de plantes comissades tant en investigacions de la policia catalana com de la Guàrdia Civil s’ha disparat fins a arribar a la xifra de 200.000 unitats. En concret han sigut 198.106 plantes aquest any (176.897 els Mossos i 21.209 la Guàrdia Civil) i 203.206 l’anterior (171.744 els MM.EE. i 31.462 la GC).

'Havocscope', un portal que actualitza els preus de la marihuana a cada país del món, xifra en 5 dòlars el gram a Espanya, 9,3 a França, 11,5 a Alemanya, 13,8 a Suècia o 23,2 a Finlàndia. Dades que detecten un encariment al nord d’Europa en relació amb els que publicava el 2017 l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) i que apunten que la demanda de països nòrdics continua creixent. Per això organitzacions criminals internacionals –i no poques autòctones d’envergadura respectable, com les desarticulades en els casos 'Valent' o 'Selva' a Girona– saben que el benefici està a cultivar a Catalunya (o Espanya), amagant plantacions industrials en urbanitzacions o polígons, i treure-la per la frontera cap a Europa, on el cabdell multiplica el seu valor.

En l’última edició de Spannabis, els Mossos van detectar amb sorpresa que entre els visitants a la fira van acudir "inversors estrangers vinculats a fons amb seu als Estats Units", adverteix Rodríguez. ¿Van venir a l’esdeveniment des de tan lluny per invertir en projectes legals d’R+D? ¿O els seus plans eren ficar els diners en el mercat negre que sadolla la voraç demanda europea de consumidors lúdics?

Una indústria milionària de consum lúdic

Un cop d’ull als catàlegs de llavors que s’oferien als visitants de Spannabis aclaria qualsevol dubte: els diners estan, per aclaparadora majoria, en el consum lúdic de la marihuana. Malgrat que organitzadors i assistents s’esforcen a destacar les motivacions terapèutiques, que també existeixen. La Shiskaberry és una d’índica "enlluernadora que et col·locarà on necessites estar i et mantindrà allà. Pot afluixar la teva llengua, després fer-te feliç, just abans de fer-te un massatge de cos complet. ¿Qui podria demanar més?". La Blue Gelato és un "superencreuament" de Blueberry "amb la genètica de la costa Oest" que "et capbussarà ràpidament en una tranquil·la piscina de potent plaer psicodèlic". La LSD, guanyadora del certamen "Índica Cup 2008", deu el seu nom "a l’intens efecte tripós" i té gust de "castanya terrosa, amb una dolça aroma a almesc".

Tan aclaridor resulta fixar-se en la literatura amb què es descriuen els efectes com en la fitxa tècnica, que destaca sempre la concentració de THC (Tetrahidrocannabinol), el principi psicoactiu que 'col·loca' el consumidor. Les tres llavors anteriors superen una concentració del 25%, un percentatge elevadíssim i que únicament pot buscar-se quan la planta es cultiva amb finalitats lúdiques, no terapèutiques. La fitxa també especifica la quantitat de grams de cabdell que produirà "per metre quadrat" (600 g per m²) i els dies que tardaran a créixer (55 dies). Són paràmetres que al·ludeixen a plantacions 'indoor'. Amb la llavor G13 Haze es diu explícitament: "ideal per a cultius amb els mètodes SOC i SCROG". El SOC, sigles de Sea of Green (mar verda), és una tècnica intensiva que persegueix reduir el temps de cultiu al màxim i s’obté en un espai interior en el qual se substitueix la llum solar per llums i s’ajunten tots els testos possibles en un metre quadrat. La ScrOG, Screen of Green, afegeix a la parafernàlia una reixeta que maximitza l’exposició als llums.

Tots els estris i llavors de marihuana poden adquirir-se legalment. No són pocs. Testos i terra d’abonament, llums de sodi o LED, humidificadors, ventiladors, extractors. El consum elèctric és tan elevat que els traficants punxen la llum. Per abundant que fos la inversió en tota aquesta parafernàlia, que no ho és, la tecnologia dels cultius indoor i les llavors hibridades –aconseguides creuant plantes amb l’objectiu d’augmentar el THC i de seleccionar les més adequades per a vivers SOC– permet recollir-ne quatre (o cinc) collites cada any. Tota la inversió necessària es recupera àmpliament amb la primera col·lecta. "Les altres tres o quatre són beneficis nets", explica Rodríguez. Els Mossos es resignen davant del 'boom’ de plantacions clandestines, "mentre sigui il·legal, nosaltres les perseguirem", raona un investigador de la policia catalana expert en salut pública. 

El THC, un perill per a la salut mental

"Tant les mostres analitzades a Catalunya com en la resta de l’Estat per Energy Control o altres organismes com l’Institut Nacional de Toxicologia, així com les dades que arriben d’altres països d’Europa o els Estats Units, avalen que hi ha hagut un augment progressiu del THC", confirma Núria Calzada, psicòloga i coordinadora estatal d’Energy Control. "La indústria de la marihuana ha desenvolupat una sofisticada enginyeria química", resumeix el doctor Joan Colom, subdirector de Drogodependències de la Generalitat. Sense regulació estatal, les varietats de plantes amb més THC –el psicoactiu que genera el plaer– han copat el mercat (negre) i, en conseqüència, també els danys cerebrals que pateixen els consumidors, entre els quals han augmentat els 'quadros amotivacionals': pèrdua de memòria, falta de concentració o alentiment dels reflexos.

Tant Colom com Calzada defensen una transició legal cap a "una regulació de la marihuana" limitada "a l’autoconsum" que aconsegueixi revertir el fenomen i redueixi l’impacte negatiu que té per a la salut pública el prohibicionisme. 

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

La psiquiatra Lara Grau, responsable del CAS (Centre d’Atenció i Seguiment Drogodependències) del’hospital de la Vall d’Hebron, explica que ja està "demostrat científicament" que l’augment de THC provoca més brots psicòtics, especialment entre els més joves. "No fumar en l’adolescència és molt important, perquè la interacció del THC a un cervell no madur pot provocar psicosi en la vida adulta". A més, els casos que atenen a l’hospital produïts per consum de marihuana alta en THC són "més difícils de combatre amb els fàrmacs antipsicòtics actuals".  

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja observa aquesta relació entre l’augment de THC i les urgències per brots psicòtics.