Amazon acumula crítiques pels seus 'altaveus espia'

Els altaveus intel·ligents ja són una presència quotidiana a milions de llars de tot el món, gairebé com si fossin un membre més de la família que no protesta ni buida la nevera. Es venen com una mena d’assistent personal que, a cop de comandaments de veu, reprodueix música, ajusta el termòstat de la calefacció, fa la compra per internet o canta les últimes notícies. Amazon té la seva Alexa i el seu Echo; Apple, el HomePot; Google, el Home; Windows, Cortana i així una llista llarga de marques en un mercat que espera facturar 19.000 milions de dòlars el 2023. Gairebé tots tenen preus molt assequibles, però aquest cost camufla el preu real que paga l’usuari per obrir de bat a bat les portes de la seva privacitat a la multinacional tecnològica de torn. 

El sistema és molt més intrusiu del que les mateixes companyies reconeixen públicament, segons han revelat diverses investigacions recents als Estats Units. Particularment, pel que fa als altaveus intel·ligents d’Amazon, líder amb Google i Facebook en la recollida massiva de dades, preferències i comportaments dels usuaris que utilitzen els seus serveis. L’empresa de Jeff Bezos ocupa milers de treballadors a tot el món que escolten les converses de veu registrades per Alexa. Les converses es transcriuen abans automàticament, s’anoten i es traslladen més tard al software del dispositiu per polir les deficiències del seu sistema de reconeixement de veu, segons ha publicat ‘Bloomberg’. 

L’exèrcit d’auditors d’Amazon opera en oficines situades als Estats Units, Costa Rica, l’Índia i Romania. Revisen fins a un miler de talls de veu per torn de treball. I part de la plantilla té també accés a les dades de localització de l’usuari, la qual cosa els permet identificar potencialment el seu lloc de residència. (Google ja no grava les converses per defecte, i Apple les transcriu però sense manera d’identificar l’usuari). Si bé l’altaveu no comença a gravar fins que es pronuncia el comando “Alexa”, “Echo” o “Ordinador”, és relativament freqüent que s’activi per un error en el sistema de reconeixement de veu. Per exemple, quan un hispanoparlant diu “hecho”, un terme que sona gairebé com “Echo”. 

Amazon ha respost afirmant que “només s’anoten un nombre extraordinàriament petit d’interaccions escollides aleatòriament per millorar l’experiència de l’usuari”. Però entre els defensors de la privacitat, que acusen la companyia d’amagar en els seus termes d’ús l’escolta de les converses, creix la preocupació. “Els altaveus intel·ligents representen una enorme amenaça per a la privacitat perquè, d’una manera o una altra, registren el que fem en el nostre espai més íntim”, assegura a aquest diari Jeff Chester, director del Center for Digital Democracy. Les autoritats nord-americanes ja han pres nota de les oportunitats que Alexa presenta. Els seus tribunals han emès les primeres ordres de registre per obtenir les gravacions d’Amazon per tal d’utilitzar-les en investigacions criminals.

Potser més inquietud ha generat l’Echo Dot Kids, l’assistent personal que la companyia de Seattle comercialitza per als nens. Una vintena d’organitzacions de consumidors han denunciat davant les autoritats federals que el dispositiu no només emmagatzema indefinidament les converses de veu i els hàbits de consum de consum dels nens que l’utilitzen, sinó que es queda la informació fins i tot quan els pares han seguit tots els passos per esborrar-la. 

“Amazon està violant la llei de protecció de menors, que diu que només pots emmagatzemar la informació durant períodes breus i per a motius molt específics”, assegura en una conversa telefònica, Josh Golin, director de la Campanya per a una Infància Lliure d’Anuncis. “El més preocupant és que estan provant de crear una generació que se senti còmoda sent espiada, observada i escoltada per Amazon, que normalitzi la falta de privacitat”, afegeix Golin. 

Els altaveus intel·ligents són només la punta de l’iceberg de l’anomenat internet de les coses, electrodomèstics i dispositius intel·ligents que obtenen dades personals, rutines i hàbits de consum per a les grans companyies globals, embarcades en una carrera frenètica per monetitzar comercialment la informació que obtenen, generalment a través de publicitat personalitzada. Els sociòlegs l’han batejat com l’“era de l’espionatge corporatiu” o “espionatge capitalista”. 

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

“Les grans companyies ja no venen la informació que recullen, és massa valuosa”, diu Chester des del Center for Digital Democracy. “El que fan és compartir-la per a propòsits comercials”. A ningú se li escapa que, si les empreses tenen aquesta informació, també la podran tenir eventualment els governs, sigui el xinès, el rus o el nord-americà. Amazon és, sense anar més lluny, un dels grans contractistes de la CIA i el seu nou servei de reconeixement facial (Rekognition), capaç de processar milions de fotos al dia per identificar persones i objectes, ja està sent utilitzat per algunes agències de seguretat nord-americanes. 

Òbviament, Amazon nega que comparteixi la informació privada dels seus usuaris amb el Govern, però amb 1.200 milions de clients a tot el món, el potencial és evident. “Aquesta és la distopia que hem creat deliberadament. Hem permès que creixi malgrat que coneixem els seus riscos des de fa molts anys”, conclou Chester.