Creix un 46% la xifra de menors als centres d'internament d'estrangers

La llei d’estrangeria no permet l’estada de nens i adolescents als Centres d’Internament d’Estrangers  (CIE), on els immigrants són privats de llibertat per ser deportats als seus països d’origen. Segons dades oficials del Ministeri de l’Interior que aquest divendres ha revelat Servei Jesuïta a Migrants, 89 nens van ser ingressats en aquest tipus centres l’any passat a Espanya. Es tracta d’un augment del 46% respecte al 2017. Durant el 2018 aquesta entitat social va visitar 7.855 persones ingressades als CIE, cosa que l’ha portat a constatar un tracte humiliant, una escassa atenció mèdica i "molt sofriment".

"Al Marroc una dona sola no val res, i menys amb fills; així que ell, que era el menor de la família, va decidir venir a Espanya per enviar-li diners a la seva mare". És la història d’un dels nois amb qui la voluntària Pilar Pavia es va entrevistar l’any passat al CIE de Barcelona. El noi va dir tenir menys de 18 anys, però les proves mèdiques ho havien descartat. En total, el Servei Jesuïta a Migrants va contactar amb 93 joves en aquesta situació, la majoria procedents del Marroc. A Barcelona és on se’n van detectar més casos. Quaranta-dos segons l’entitat, 20 segons el ministeri.

Drets de la infància

"Això és una vulneració dels drets de la infància, els nens han de ser als centres de protecció", va lamentar l’autor de la memòria anual de l’entitat, Josep Buades. A més, l’advocat de la fundació, José Javier Ordóñez, va lamentar les "traves legals" que es troben els nens. "Molts aconsegueixen la documentació, però si no tenen foto la fiscalia i els jutges la ignoren sistemàticament. Tampoc se’ls permet repetir les proves, es va queixar el lletrat.

Sobre la resta dels interns del CIE, l’entitat constata que la majoria dels ingressats van ser persones que van entrar a Espanya a través de la frontera sud. Mentre que el nombre de subsaharians va baixar, les persones procedents del Marroc i Algèria ja suposen més del 60% dels interns. "Hi ha discriminació”, va assegurar l’autor de l’informe, que va titllar de "loteria injusta” l’entrada o no en un CIE. De fet, Buades va explicar que a les persones subsaharianes a l’arribar a Espanya se’ls derivava a Centres d’Acolliment Temporal per a Estrangers (TASTI), on poden demanar asil i acabar en recursos socials i, en canvi, els magribins ingressen en comissaria i acaben al CIE.

"Vulneracions de drets"

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La responsable de l’entitat a Barcelona, María Carmen de la Fuente, va assegurar que amb totes aquestes visites l’entitat va retreure diverses "vulneracions de drets" en aquests centres: falta d’una assistència mèdica, especialment en salut mental, i falta d’intèrprets més enllà del francès i l’anglès, que porta moltes persones a la incomunicació. A més, diuen, els interns són tractats "de forma humiliant i vexatòria" i tenen "dificultats" per aconseguir assistència legal o demanar asil.

No tenir papers o haver entrat a Espanya jugant-se la vida creuant l’Estret en pastera. Aquest és el motiu pel qual el 85% de les persones van ingressar als CIE. Només el 3,4% va ingressar per haver sigut condemnat després de cometre un delicte. Però de tots ells, menys de la meitat, el 45%, van ser expulsats als seus països d’origen. Amb aquestes dades a la mà, l’autor de la memòria va assegurar que aquests centres suposen, doncs, un "sofriment injust i aleatori” per a centenars de persones.