Activistes digitals reclamen un marc legal contra les 'fake news'

¿Com actuar de manera efectiva contra les anomenades ‘fake news’ (notícies falses) sense minvar la llibertat d’expressió? La plataforma d’activistes sobre drets digitals i renovació democràtica Xnet ha elaborat un informe que advoca per actualitzar i ampliar els protocols de verificació de notícies falses o falsejades. Entre altres mesures, aposten per reformar la normativa per incorporar obligacions de transparència i verificació durant les campanyes electorals i fora d’aquestes.

L’informe ‘#Fakeyou: Fake News i desinformació: monopolis de la manipulació informativa i retallades de la llibertat d’expressió’, realitzat per Xnet en col·laboració amb el postgrau Tecnopolítica i Drets a l’Era digital de la BSM-Universitat Pompeu Fabra, és molt crític amb “el relat” i la línia normativa marcada recentment per Europa. Segons l’opinió de Simona Levi, coordinadora de l’estudi, la resposta a la problemàtica de la desinformació és “tecnofòbica i lliberticida”. En el primer cas, perquè només té en compte, diuen, els mitjans ‘on line’ i deixen fora del focus altres grans productors de notícies com són els mitjans de comunicació tradicionals. “La desinformació ja existia abans d’internet”, remarca Levi. En el segon cas, perquè per posar fre a la generació d’aquest tipus de contingut s’ataca llibertats fonamentals, principalment de la ciutadania, com la llibertat d’expressió.

Poder d’abast

Un dels mites que desmenteix l’informe és que un individu des d’un ordinador connectat a internet sigui capaç d’inocular notícies falses a la resta de la societat, quan paradoxalment és la ciutadania la que pateix realment aquestes informacions. “La viralització sempre és fruit d’una inversió en recursos que les persones individuals no tenim”, necessita Levi. Per aquesta raó, els experts de Xnet consideren necessari seguir l’estratègia ‘follow the money’ (seguir els diners, en anglès). És a dir, posar el focus en el lucre i controlar de prop els “grans productors”, els que realment tenen un poder d’abast de difusió considerable: mitjans de comunicació però també governs, partits polítics i corporacions. Aquests actors, detalla l’informe, han de ser afegits a la definició de subjectes implicats en la desinformació com a “informadors influents”.

Els responsables de l’estudi consideren que s’hauria de penalitzar la falta d’aplicació de protocols de verificació en els considerats informadors influents i negocis relacionats amb la comunicació, inclosos els missatges transmesos pels partits polítics durant les campanyes electorals, de manera que fer viral una informació falsa no resulti un negoci viable.

Falòrnies durant la campanya

Levi considera que s’està utilitzant les ‘fakes news’,  un terme que es va popularitzar en el 2016 durant les eleccions presidencials dels Estats Units, estretament lligat al conegut com a ‘estil Trump’, per “protegir un estatus quo conservador que volem modificar”. La proliferació d’aquestes falòrnies intencionades ja són habituals cada vegada que els ciutadans són cridats a les urnes.

A les 150 pàgines de l’informe, l’equip liderat per Xnet demostra com els partits polítics i els governs poden invertir quantitats de diners enormes en allò que anomenen “indústria de la desinformació massiva”. Entre altres exemples, els investigadors assenyalen “els 130 ‘trending topic’ creats de manera artificial” a favor de la candidatura del mexicà Enrique Peña Nieto i les imatges falses –com va demostrar l’Agencia Lupa–  que van circular per les xarxes per afavorir el brasiler Jair Bolsonaro, ara president del Brasil.

Catalunya, referent

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El document inclou recomanacions legislatives que podria adoptar Catalunya per vetllar per “la verificació i veracitat informatives” i convertir-se així en un “exemple pioner”. Xnet ha comptat amb la col·laboració –no econòmica, precisa Xnet– de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya. "Catalunya pot ser pionera en un àmbit del qual se’n parla molt però que és a les fosques", va afirmar el director de l’oficina de Drets Civils, Adam Majó, durant la presentació de l’informe, dilluns passat 3 de juny.  

L’objectiu és que les conclusions de l’estudi puguin ser plasmades en polítiques reals. Per aquesta raó, Xnet organitzarà taules de treball amb mitjans de comunicació, associacions de periodistes, plataformes de verificació, plataformes 'on line' i partits i legisladors tant nacionals com internacionals per consensuar uns protocols que podrien estar a punt el 2020. La intenció final és, asseguren, "aconseguir normatives que no ataquin llibertats fonamentals ni la mateixa estructura d’un internet lliure i neutral".